Quina mandra!

Política? Avui no toca!

2008-07-31T09:32:00.001+02:00

Durant l'agost, que és a la cantonada, la majoria canviem el nostre ritme de vida actual. Si fem vacances el trencament és evident; però fins i tot si no en fem, els canvis en el nostre entorn habitual ens fan sentir "una mica" de vacances. Per celebrar tot plegat, avui res de política: quatre anuncis, per riure una estona (el tercer és especialment divertit :-)

Politics? Not today!
In August, most of us leave our everyday life behind. Either we go on vacation, or those around us do it. Somehow, everything turns upside down and we feel different. That's why I'm not gonna write about politics today! Let's celebrate the summer time with some laughs, thanks to these four commercials (I find the third one specially hilarious).

A mi els mossos!

2008-07-28T18:38:00.005+02:00

English version not available this time. Sorry!

En Hans viu a la meva escala, al mateix replà. Ja fa temps que, amb helvètica regularitat, s'aprofita de la meva capacitat de supervivència en aquest món de voltors i, a la que em despisto una mica, patapam!, ja m'ha tornat a robar. I no ho fa d'amagatotis, no; ni tan sols té la "decència" d'esperar que la nit desplegui el seu estel·lat fulard sobre els nostres caps. Ell, sense manies, tu; quan ho necessita se'm fot al damunt, ganivet en mà, i torna a donar-li la cartera!
En Hans, això sí, ruc no és. Cada cop que li dic que aquesta vegada serà l'última, que he començat a buscar pis i que n'estic fart dels seus rampells, me'n surt amb alguna de nova: em regala una planta ben farcida de vistoses flors, em canvia la desfilada estora, on em netejo les sabates abans d'entrar a casa, per una de nova ben lluent, o neteja el meu tros d'escala. Ja dic, de ruc no en té un pèl. Ell no. El ruc sóc jo, em sembla, que amb cada regal oblido tots els cops que m'he sentit, al costat, aquella fiblada traidora, després de la qual, indefectiblement, la meva cartera i el seu contingut han acabat a les mans del bandarra del meu veí.
En Hans, però, aquest cop s'ha passat: no només al numeret de la navalla li ha seguit el furt de la cartera, sinó que a més m'ha exigit, e-xi-git!, que li pagui part de les seves despeses d'escala! En un exercici d'ironia sense límits, juraria que el molt macarra ha fet servir la paraula "solidaritat"; sí, "cal ser solidari amb els veïns d'escala", ha dit exactament amb un mig somriure. Quines penques!! El cas és que n'estic fart, però clar... mmm... ell no té feina i jo, en canvi... En fi, que un altre cop torno a dubtar. I si és immoral no ajudar-lo, malgrat tot?
Encara que coneixen la situació, perque el propi Hans -us ho podeu creure?!?- es confessava fa poc en una reunió d'escala!, la resta dels veïns callen com putes. No sé si pensar que, a l'escala, potser hi ha més d'un Hans i algun té por, ves a saber, que a la finca acabem a bufetades si la cosa esclata. Potser fins i tot jo tinc aquesta mateixa por, i tal vegada sigui per això que en Hans i jo seguim jugant al mateix, des de fa dècades, malgrat que qui surt perdent, petúnies esporàdiques a banda, sóc jo.
http://www.tv3.cat/videos/567449
.

La meva religió

2008-07-22T19:44:00.005+02:00

Església catòlica, integració dels musulmans en els països occidentals, mocadors, creus, caricatures ... La religió és, malauradament, un dels temes de conversa i anàlisi informativa més habitual a la nostra societat. “Malauradament”, dic , perquè sovint va acompanyat de malsentesos, quan no directament d’incomprensió, odi i violència. Sembla mentida com una cosa tan subjectiva i poc tangible pot provocar tantes histèries i tantes històries. O potser és precisament per això, que les provoca; ves a saber. Al meu entendre, la religiosa és una qüestió tan simple que no hauria de ser un “tema públic”. Cadascú hauria de poder creure, o no creure, en allò que vulgui, sense que això provoqués cap tipus de reacció, ni de consentiment ni de desaprovació, en els altres.
Jo crec en alguna cosa més enllà del que percebem amb els sentits. La meva religió, però, em permet respectar les creences dels altres. Allò en el que creguin, o no creguin, els altres no em fa nosa, no va amb mi igual que no ho va amb qui se’n va al llit el meu veí, de què treballa, com es guanya la vida o què fa amb el seu temps lliure. Francament, no m’interessa gens. Vaja, m’interessa òbviament si es tracta d’un amic, d’algú amb qui hi tinc establert algun tipus de relació; però fins i tot en aquest cas, no per jutjar-lo ni per aprovar, o no, allò en què creu o deixa de creure. Prou feina tinc jo a tirar endavant com per fer, de la vida dels altres, un tema de la meva pròpia agenda. Per això no entenc perquè les creences, o no creences, són sovint una qüestió pública.
La meva religió no té un déu amb barba blanca, però respecta qui sí l’hi tenen; la meva religió es basa en mirar de ser coherent, intentar saber on m'he equivocat per no tornar-hi ... La meva religió, ben mirat, la resumeix força bé aquest vídeo.
Em pregunto com és la vostra religió: "personalitzada", també? o potser propera a alguna de les "grans"? viscuda intensament, o només com a segon plat? O pot ser que no en tingueu cap en absolut. Com el viviu, aquest tema?

My religion
I find it weird, that religion is one of the most common topics in our days, in our society. I find it's weird because religion belongs to a subjective issue and, as such, it should be respected the way eah individual lives it. It is either the cross, the scarf, the cartoons or whatever... it seems impossible to respect the believes of each one.
To me, religion has not got to do with a god with a long, white beard. It has to do with respect, with tolerance, understanding and learning. My religion consists of correcting my errors, whenever I am able to; to try it, at least. It has to do with personal options, mine and those that others take. And with respecting whatever each person decides. All of this is my religion, and I believe it is important that, however your own religion is called, it allows the rest of the world decide whether they want or not a religion, and which one. Respect and tolerance are the keys!

History mistery

2008-07-20T11:54:00.003+02:00

Below you can read a text I just received, as a powerpoint document. You might have read it already, for these things keep travelling around the world and reach millions of inboxes. Anyway, I am posting it here because I found it curious. Also because I have no idea whether what it says is true or not, although I kind of suspect it is not... There it goes:

Abraham Lincoln was elected to Congress in 1846. John F. Kennedy was elected to Congress in 1946.

Abraham Lincoln was elected President in 1860. John F. Kennedy was elected President in 1960.

Both were particularly concerned with civil rights. Both wives lost their children while living in the White House.

Both Presidents were shot on a Friday. Both Presidents were shot in the head

Now it gets really weird...

Lincoln 's secretary was named Kennedy. Kennedy's Secretary was named Lincoln .

Both were assassinated by Southerners. Both were succeeded by Southerners named Johnson.

Andrew Johnson, who succeeded Lincoln , was born in 1808. Lyndon Johnson, who succeeded Kennedy, was born in 1908.

John Wilkes Booth, who assassinated Lincoln , was born in 1839. Lee Harvey Oswald, who assassinated Kennedy, was born in 1939.

Both assassins were known by their three names. Both names are composed of fifteen letters.

Now hang on to your seat...

Lincoln was shot at the theater named 'Ford.' Kennedy was shot in a car called ' Lincoln ' made by 'Ford.'

Lincoln was shot in a theater and his assassin ran and hid in a warehouse. Kennedy was shot from a warehouse and his assassin ran and hid in a theater.

Booth and Oswald were assassinated before their trials.

And here's the kicker...

A week before Lincoln was shot, he was in Monroe , Maryland. A week before Kennedy was shot, he was with Marilyn Monroe.

So? Any comments?
.

Belg i Ca?

2008-07-16T10:51:00.005+02:00

Ja fa temps que la política és qualsevol cosa excepte tranquil·la, en aquest petit país del Benelux que, a data d'avui, encara coneixem com a Bèlgica. No hi ha manera que flamencs i valons s'entenguin, i, d'un temps ençà, l'abisme entre uns i altres no fa més que engrandir-se. En relació amb aquest "estat permanent de predivorci", segurament recordareu l'enrenou que va provocar, al desembre de 2006, l'emissió d'un informatiu especial, al primer canal de la televisió belga francòfona, on s'anunciava el trencament del país després de la declaració d'independència de Flandes.

Mesos enrere, el director del "Centre de Recherche et d'Information Sociopolitique", Vincent Coorebyter, resumia molt bé la situació al país. Llegiu-vos la declaració amb atenció: "Els francòfons estan convençuts que els avenços institucionals que demanen els flamencs són etapes de la via del separatisme. Els flamencs, en canvi, tenen la sospita que els francòfons ho estan bloquejant tot perquè ells estan en la situació institucional que els resulta més favorable des d'un punt de vista financer" (AVUI, 22 de setembre de 2007). El problema rau no només en qüestions financeres, sinó també lingüístiques: el francès es menja el terreny del neerlandès, i els flamencs volen aturar aquesta situació amb una reforma de l'estat que els valons, efectivament, miren d'ajornar tant com poden.
Tot plegat recorda alguna cosa, oi? Què passa a Espanya entre catalans i castellans? Els catalans presenten una proposta de nou Estatut que els castellans interpreten com una passa endavant cap al sobiranisme. El retallen, i encara esperen retallar-lo més via Tribunal Constitucional. A la vista de tot plegat, els catalans "tenen la sospita (sospita?) que els castellans ho estan bloquejant tot perquè ells estan en una situació institucional que els resulta més favorable des d'un punt de vista financer (i lingüístic, i de presència al món, i...)".
Interessant, no trobeu?

ENGLISH Version
Belgium is living hard times. For the past many, many months, the country seems to be impossible to be ruled. The differences between the citizens and governments of the Flemish and the Walloon regions (the first one, dutch-speaking; the second one, french-speaking) become bigger day after day. It is not science-fiction to take into consideration a possible breaking of the country. How would it be for Europe if the state that hosts its political capital city, Brussels, reached that point? I find this an interesting and very important issue. Since many claim that current European countries are, in terms of political borders, "untouchable" (which I do not believe at all), the partition of the belgian state would be specially relevant.
In any case, I usually explain that the European Union will never be able to develop under the pressure of the existing states. Belgium is not a big problem (no small state is), but the big ones... Stay tuned!

Telemadrid, hijos de puta

2008-07-13T12:42:00.014+02:00

Esta vez escribo el post en castellano, y lo hago por dos motivos:

1. aunque mi idioma materno es el catalán, el castellano que he aprendido (sí, ¡en Catalunya!) me permite expresarme en esta lengua sin problemas. Y, por cierto, con menos faltas de ortografía de las que he visto, en numerosas ocasiones, en ciudades castellanas (Madrid entre ellas), y

2. si este post lo lee algún responsable de Telemadrid, algún cazurro que probablemente no entienda la versión en inglés que suelo ofrecer para cada post, no tendrá problema en esta ocasión para conocer mi opinión.

Por supuesto, todos los catalanohablantes que pasan por aquí son perfectamente capaces de leer este escrito, ¡a pesar de vivir en Catalunya y quizás, incluso, haber sido escolarizados en catalán!

A lo que iba. ¿Por qué "Telemadrid, hijos de puta"?

Hay unas cuantas razones, pero antes de explicarlas es necesario ver este vídeo: http://www.3cat24.cat/video/543629/altres/14338_REPORT_LLENGUA_TELEMADRID

¿Visto? Pues está claro: "Telemadrid, hijos de puta" por manipular la realidad y los cerebros (de quienes se dejan manipular, claro; eso daría para otro post); por mentir; por falsear; por darle un micro a un tipo con una camiseta con la leyenda "Legión" y una bandera española, para que diga que "Entrepà de formatge" no es lo mismo que "Bocadillo de queso" (¡debe ser uno de los "intelectuales" del famoso Manifiesto!). En definitiva, "Telemadrid, hijos de puta" por ampliar la brecha que, día a día, separa más, provoca más odios y más desconfianzas entre quienes viven al sur del Ebro y quienes lo hacemos al norte. Sois la escoria de los medios de comunicación, vosotros y todos los que utilizáis los medios de que disponéis para servir a los intereses de los políticos que mueven vuestros hilos. Y ello aún a riesgo de crear (y aumentar) desconocimiento y odio. Purria asquerosa, sois. Estoy seguro, algún día toda la mierda que vomitáis por vuestra sucia ventana se os caerá encima. Ese día reiremos todos.

Telemadrid, jerks

Telemadrid is the name of the public television of Madrid (which, by the way, is both the city and its region). The region is ruled by the Spanish right-wing nationalist party Partido Popular, and the president of the region has shown, for a long time, a "deep interest in mass media". One of her favourite toys is Telemadrid, through which she can spread her lies and the lies of her party.

In this ocassion, the reason why I talk about them is a documentary that the station recently broadcasted. There, they try to convince the audience that the Castillian language is in jeopardy in Catalonia. This is a typical resource that Spanish nationalists use more and more often: they claim that Catalan is all over, while Castillian is less and less usual in Catalonia. Have you been there lately? Have you or do you live there? Then you know this is simply a lie, a huge lie, which damages coexistence between Catalans and citizens from the rest of Spain. It is a lie, a huge lie, that makes me and thousands get really angry, because one language is really in jeopardy in Catalonia, and that is Catalan. Go there and check it by yourself!

Per terra, mar i àire

2008-07-06T13:48:00.001+02:00

Aquest és el centrisme del "nou" PP, el PP de Rajoy, el PP que ha fet fora Acebes, Zaplana i tota aquella banda de terroristes de la retòrica, però que malgrat els esforços per fer veure el contrari, manté el mateix esperit d'aleshores:
Em feia gràcia sentir amics, coneguts o tertulians dir que Rajoy no era com Aznar, que era una altra cosa. Rajoy em sembla tan repugnant i perillós com Aznar. L'única diferència és que aquest últim ja va demostrar (de sobra!) fins on podia arribar, mentre que l'altre porta posada la pell de bè amb l'esperança d'enganyar prou gent per poder arribar a la Moncloa. Quan hi arribi, la moderació passarà a formar part del seu passat, sense cap mena de dubte.
Segueix l'ofensiva espanyolista, per terra, mar i àire. La cosa, francament, s'està posant lletja. I no només pels catalans, sinó per la pròpia convivència entre catalans i espanyols.

ENGLISH version
The Spanish right-wing nationalist Partido Popular (Popular Party) is, once again, trying to destroy anything that disturbs their work to achieve a Castillian Spain. In this case, co-oficial languages like Catalan are a nuisace for them. As long as Catalan is spoken only at home, as long as Catalans do not aspire to use the language of Catalonia in every field of daily life, they are ok with it (of course, just because they should not openly say that they'd love to put an end to its history). But this is not the way things go: Catalans want to use their own language with the same normality that Castilians use their. This does not please the Spanish nationalists, and therefore they put all possible preassure, to try to make Catalan (and Basque, and Galician) disappear.
The ad in this post has been designed by the Partido Popular ("Today the world speaks Spanish", it says), with the aim for attacking the normal development of Catalan in Catalonia. Once again, the Partido Popular uses the language issue to divide the Spaniards and bring confusion. Where's the sense of responsibility gone? I've got no answer to that. Noone has.

"Manifiesto por la lengua común"

2008-07-03T22:12:00.009+02:00

Els "intel·lectuals" (Boadella entre ells; amb això és tot dit) que han signat el dit Manifiesto són, amb tots els respectes, una colla de malparits. No perquè donin la seva opinió sobre el que vulguin, només faltaria, sinó perquè sent gent a qui se li suposa una preparació acadèmica (sobre tot a Boadella, naturalment, però també a la resta), és intolerable que provoquin (encara més) divisió de manera deliberada.
La mort de Franco va suposar la recuperació de les llibertats, també les lingüístiques. Tots sabem (tots?) que en aquells anys inicials de la democràcia, el Parlament de Catalunya (democràtic) va fer del català la llengua vehicular a l'escola per no crear guetos lingüístics i assegurar així la recuperació de la nostra llengua. Tropocientos anys després, al 2008, la situació és aquesta:

1. la majoria de nens empren el castellà a l'escola
2. el 80% de canals de televisió a la TDT emeten, a Catalunya, en castellà
3. el 1.000% de les pel·lícules que es poden veure als cinemes catalans són en castellà
4. el 3.000% dels diaris, revistes i patrecols diversos que ofereixen els quioscos catalans són... en castellà
5. etc etc etc

La dada irrefutable, però, la que no pot negar ningú (les anteriors tampoc, però aquesta encara menys i és, al meu entendre, redefinitiva) és que a Catalunya es pot viure sense saber una sola paraula de català i és impossible viure sense saber ni una sola paraula de castellà. Els fills de puta aquests del Manifiesto, què bramen?
Ara, una cosa sí us dic: si ens estan donant pel cul de manera cansina des de ja fa temps, només és per una cosa: perque som uns miserables i perque els nostres polítics són uns miserables. No sé si ells són un reflex de la societat, o els catalans un miratge dels polítics del país, però això no pot continuar així i només nosaltres, societat i polítics catalans, polítics i societat catalana, ho podem aturar. Amb unitat. Amb un cop de puny a la taula. De la nostra desunió se n'estan aprofitant, fa temps, "intel·lectuals", mitjans de comunicació i polítics espanyols.
La primera mesura que pot prendre CADASCÚ de nosaltres? Fàcil i ràpida: desintonitzeu Tele5, que incomprensiblement s'ha afegit al Manifiesto, dels vostres televisors. Feu-ho! No digueu "sí, sí, i tant, a la merda Tele5" i d'aquí a dos dies us mirareu no sé quina merda de programa seu. No. Feu-ho ja! I igual que Tele5, esborrem de les nostres vides qualsevol altre persona o empresa que hagi signat aquest Manifiesto, o qualsevol altra forma de Manifiesto de les que, aquests últims anys, no paren de donar pel sac a la nostra llengua, a la nostra societat... a cadascun de nosaltres.

ENGLISH Version
Some Spanish "intellectuals" have published a document where they insist on the Castillian language ("castellano", auf Spanish) being in danger in Catalonia. As you might know, in this European territory both Catalan and Castillian are official languages, the first of them as the original language of the territory, the second one especially since it was imposed back in the early 18th century.
Once again, some Spanish "intellectuals", media and politicians lie about the real situation in Catalonia. The truth is that one can currently live in Barcelona or any other town in the region without knowing a word of Catalan, but it is totally impossible to do the same thing without knowing a word of Castillian.
Once again Spaniards lie, many Spaniards believe and, needless to say, the gap between Catalonia and Spain becomes, thus, wider. I guess I should thank Spaniards for helping us separate our region and their country!

ZP buit (ZP vacío)

2008-06-29T12:50:00.004+02:00

Zapatero és el president espanyol més buit des de la reinstauració de la democràcia. Maneres amables, darrera de les quals no hi ha res. Forma sense fons. Continent sense contingut. No seré jo qui lloï el seu antecessor, ni l'antecessor d'aquell, però pel que fa als missatges que surten de La Moncloa, a Espanya han anat a menys des del 1982. Pels catalans, el problema és que les decisions dels presidents espanyols, avui per avui, ens toquen de ple. La buidor de ZP és la buidor de les competències que l'estat es reserva per Catalunya: l'economia en majúscules, les grans infrastructures, gran part de la representativitat davant la resta del món, ... Ser, en definitiva.
Un diari proPSOE publica avui una entrevista amb el pitjor president que ha tingut Espanya en els últims 30 anys. Un cop més, Zapatero deixa ben clar que per ser president de govern, si més no a Espanya, no cal tenir sentit de la coherència ni estar preparat. Dona respostes ridícules a situacions que li plantegen els periodistes. Un exemple:

Preg.: El hecho de que, por vez primera, se diga en un texto legal que alguien puede estar detenido hasta 18 meses sin haber cometido ningún delito, ¿no es un desastre para la tradición democrática europea?
Resp.: No es un desastre, es un avance. A mí me hubiera gustado que el límite de tiempo fuera menor, que hubiera más garantías jurisdiccionales, sí, claro, pero no puede decirse que sea un desastre.

Parlen de la directiva europea de retorn d'immigrants. No calen comentaris a la resposta del Sr. Zapatero. D'exemples d'aquest nivell n'hi ha desenes al llarg de l'entrevista. Res més lluny de la meva intenció que fer publicitat a aquest diari, però si voleu entendre què vull dir quan parlo d'un Zapatero buit, llegiu-vos l'entrevista (per internet, així no llenceu l'euro i pico que deu costar el diari).

Empty Zapatero (ENGLISH version once again not available. Sorry, I'm a bit busy!)

Perquè després diguin que esport i política no van de la mà...

2008-06-27T10:12:00.012+02:00

Aquesta és una mostra de com s'entén la democràcia i el dret a la lliure opinió a les espanyes. Faig un cut & paste de l'article que publica E-notícies sobre l'insult del cap d'esports de la COPE a Puigcercós, per haver dit que no vol que Espanya guanyi l'Eurocopa. Jo tampoc no ho vull; sort que el tal Abellán no em coneix...

El jefe de deportes de la Cope califica Puigcercós de "gilipollas"
José Antonio Abellán se indigna porque no quiere que gane España

José Antonio Abellán, jefe de deportes de la cadena Cope y presentador del programa El Tirachinas, considera que Joan Puigcercós i Iñigo Urkullu son "imbeciles", "payasos" y "gilipollas" por no desear que la selección española gane la Eurocopa. Abellán, en uno de sus programas, puso un corte de voz del presidente de ERC en el que aseguraba que ya que Cataluña no juega la máxima competición europea quería que la ganara Turquía. Por su parte, la selección favorita del presidente del PNB, según confesó es Rusia. La respuesta de Abellán en antena fue la siguiente: "Como yo estoy más caliente que un cenicero de un bingo... pero que dos gilipollas de este calibre, que dos imbéciles de este tamaño tengan la oportunidad de decir semejantes idioteces para que cualquier niño de bien con una cabeza virginal y moldeable las escuche, pues mire usted, esto ni es democracia ni es libertad ni es nada". "Y no es una descalificación cuando les llamo imbéciles o gilipollas, gilipollas, a los dos. Es una calificación. No puedo llamarles de otra manera, mi vocabulario no recoge menos iriente que gilipollas o imbécil a estos dos elementos que yo mañana, si me los encontrara en la calle, hombre un llavero no, que podría hacerles daño, pero un huevo sí les tiraba. Hay que ser imbécil, que salgan estos dos payasos diciendo "Turquía", "Rusia"...gilipollas, es que de verdad...", añadió.

Si voleu, cliqueu aquí i podreu escoltar el fragment de la veu del propi Sr. Abellán. Espero que Puigcercós i Urkullu facin el més assenyat, que és no respondre Abellán i el portin als tribunals.

(Post inspirat en un altre de l'Espai D)

And they will say that sports and politics are not linked...
This is the story: the Spanish national football (soccer) team has reached the final of the Eurocup, and will play against Germany. A Catalan polititian, named Joan Puigcercós, recently said that he did not support the Spanish team but the Turkish. I must say I do not support the Spanish team either, for political reasons, which would be a bit long to explain here...
After Mr. Puigcercós expressed his opinion, which was nothing else but to be respected, a journalist from a Spanish radio station, COPE, insulted Mr. Puigcercós repeatedly in his program. He called the Catalan polititian an "asshole" and a "jerk" for not supporting the Spanish team.
I cannot imagine a German journalist insulting somebody in this way. I simply can't, because such a thing could not happen here. And probably anywhere in the whole EU. This radio station, COPE, is supported by the Catholic church, and another of its journalists was recently condemned by a Spanish court to pay 36.000,00 € to another polititian for also insulting and offending him.

Contaminació oficial

2008-06-24T14:35:00.004+02:00

(Carta enviada, avui, a algún mitjà de comunicació català)

Cada cop que viatjo a Barcelona i agafo el metro em trobo amb el mateix: contaminació (acústica) permesa per l'ajuntament, on incomprensiblement hi governa un partit "eco-sostenible". Com és possible que el govern de la ciutat sigui el primer a fomentar la contaminació (acústica) a les andanes del metro? Què cal fer perquè algún responsable de la Casa Gran expliqui als usuaris perquè és obligatori escoltar anuncis, notícies, música mentre s'espera el tren? No ho entenc. No ho entendria en cap cas, però considerant que IC-V governa a Barcelona, encara ho entenc menys. Els senyors d'Iniciativa deuen saber que la contaminació no es pateix només pel nas, els ulls o la pell... També es pateix a través de l'oïda. I causa nervis. I estrès. No entenen a l'ajuntament que, en els temps dels "mp", qui vol música, notícies o publicitat la pot escoltar, sense problema i en privat, quan vol? Que deixin els monitors, si volen, però perquè no utilitzen subtítols i fora problema? Així funciona a Berlin (entre desenes d'altres ciutats), on fins i tot alguns vagons del metro tenen monitors (no només les andanes), però en cap cas se sent una mosca. Espero una resposta de l'ajuntament. O millor, directament un comunicat informant a partir de quin moment treuran el maleït sò i deixaran només els subtítols. Gràcies.

English version, soon available. Stay tuned! :)

Festival de Curtmetratges de Dresden

2008-04-27T10:45:00.004+02:00

Fa pocs dies es va celebrar a Dresden el 20è Festival de Curtmetratges. Tot i que no hi vaig poder anar em va tocar seguir-lo de prop per poder-ne informar. Vaig estar en contacte amb els organitzadors, que m'enviaven diàriament les notes de premsa. El cap de setmana passat el jurat va donar a conèixer els guanyadors; el premi ARTE se'l va endur un curt que porta per títol "La parabólica". De l'alacantí Xavi Sala, el podeu veure aquí, en el seu web.

Filmfest Dresden
A few days ago, a short film festival took place in Dresden. I could not attend it, but received daily the press releases so that I could inform about it to the audience. The prizes were given last weekend. One of them was for a guy from Alacant, Xavi Sala, and you can see it here, in his web site.

Colombo? Colom? Colón?

2008-04-20T10:27:00.007+02:00

Charles J. Merrill és professor d'espanyol a la universitat Mount St. Mary's, als Estats Units. És expert en literatura catalana medieval i ha col·laborat amb el canal Discovery Channel. Aviat publicarà 'Solving the enigma of Colombus' origins', en què sosté que Colom era català, nascut en una família 'hostil a la dinastia que governava el seu país'. L'investigador va passar un any a Cervera estudiant els orígens de l'almirall.

L'origen de Colom és, efectivament, un enigma. La suposada procedència genovesa de l'almirall queda en entredit per dos motius:

1. no hi ha cap prova irrefutable que la demostri de manera incontestable, i

2. tampoc no n'hi ha cap que faci inviables teories sobre altres procedències, entre elles la catalana.
Al cap i a la fi, si hi ha qui dubta que l'home arribés realment a la lluna aquell juliol del 69, com no hem de dubtar de la procedència de Colom si no hi ha cap documentació, cap prova que la deixi clara? A més, la història l'escriuen sempre els guanyadors que, en aquella època i posteriors, no eren precisament catalans.

En teniu alguna opinió, d'aquest tema?

Colombo? Colom? Colón?

School children around the world are taught that Christopher Columbus was Italian, or, more precisely, a Genoese who sailed to the New World because the Spanish sovereigns gave him the money for the project. The idea that Columbus was Italian also fits well with some histories of the Renaissance, which hold that Italy was the birthplace of the Renaissance and that it spread from there.

But what if Columbus were born somewhere else? What if he were Catalan? Such a finding could have far-reaching implications for historical scholarship and for national identities. In fact, it could provide evidence for other historical theories which hold that Italy’s role in the Renaissance may be less prominent than previously thought.
These are some of the implications that stem from Professor Charles J. Merrill’s 40-year program of research to discover the origins of Columbus, the findings of which are summarized in this book. "There‘s no question that some of the proponents of the revisionist theories of Columbus’s origins have been moved by nationalism or other non-scholarly considerations," Merrill writes in the Introduction. "The best of the unofficial theories have been published in books and journals with minimal circulation, often in obscure languages, that take a good deal of effort to find and read. Having taken the trouble to find and read them, I propose briefly to rehearse those alternative theories ... then to give the standard, Italian version and explain ... the objections that have been made to it; and then to expound ... the thesis that I think is most likely to be the true one: namely, that Christopher Columbus was a Catalan, born in the principality of Catalonia, a member of a family hostile to the dynasty that ruled his country".

De Premis

2008-04-16T08:35:00.006+02:00

Estimats amics presencials i virtuals,

Aquest escrit va adreçat, d'una banda, als qui en els últims temps heu tingut un record pel Berlin Chronicles o pel Quina mandra!, en forma de premi. El Dardo, concretament, m'ha arribat amb matasegells de quatre de les vostres cases; l'última, la d'en DooM.

L'he penjat a la banda lateral del blog, perquè en quedi constància pública de l'acceptació del guardó i del meu agraïment per haver-li estat atorgat o a l'un o a l'altre. Però he deixat de fer una cosa que potser és obligada en aquest món virtual: donar el premi, al seu torn, a cinc blogs més que consideri especials.
No ho he fet perquè, tal com ja va passar temps enrere, escollir cinc dels blogs que tinc linkats a la dreta del Berlin Chronicles (sota els títols "Aus Katalonien", "Aus Deutschland" i "Aus dem Rest der Welt"), em resulta molt difícil. De fet em resulta impossible. Aquests links em duen als blogs on entro, si no cada dia... gairebé. Com podria triar-ne cinc, si són allà, justament, perquè són els que m'interessen? Em veig incapaç. És més, no vull triar. És com allò: qui t'estimes més, la mama o el papa? Coi, que no, que no vull triar! Així que ningú es prengui el meu no-post premiador com un menyspreu. Lluny d'això, estic molt agraït. Del premi atorgat en queda constància en el lateral de cada blog, on el penjo. Al seu torn, de qui al meu entendre es mereix un premi, en deixo constància gairebé diària en les lectures dels vostres blogs i, molts cops, els comentaris als vostres posts.
Un aplaudiment per tots nosaltres, per contribuir a remoure conciències, a reflexionar, a somriure o cabrejar-nos... per aportar uns altres punts de vista, diferents dels que ens aporten els poderosos mitjans.

Ah!, i visca Catalunya lliure! (perdó, perdó, que això ara no tocava, oi? :)

About prizes

I decided to write this post in response to the last prize either The Berlin Chronicles or Quina mandra! (What a bore!) have received. It is called Dardo, and the last (virtual, in this case) friend who has granted it to one of my blogs is DooM.

According to the "tradition", when you receive a prize you're supposed to give it to five other blogs that you consider especially interesting, for whatever reason. Well, I did not do it this time, and I don't think I'll do it in the future either. It's not that I do not appreciate getting the mention; it's only that, out of all of the blogs linked at the "Aus Katalonien", "Aus Deutschland" and "Aus dem Rest der Welt", at the right side of The Berlin Chronicles... how could I ever choose only five? No way, I can't. I don't want to, actually! They're there because they're the ones I visit almost daily, and where I leave my comments pretty often.

The prize can be seen at the side of each blog, as a prove of my acceptance of it and, of course, my gratefulness.

Thank you all for being there, for bringing up important, funny, sad, deep issues which lead us all, readers, review our points of view every day, and improve ourselves.

By the way, long live free Catalonia!! (oops, sorry, not the right time, right? :)

Polònia o Catalunya?

2008-04-13T08:14:00.009+02:00

Foto: EFE

"És el primer govern de la història d'Espanya en el qual existeix un ministeri d'Igualtat, que encapçala la dona més jove de l'executiu, el primer en el què una dona es fa càrrec de la cartera de Defensa i el primer en el què hi ha més dones que homes". Són paraules del president del govern espanyol un cop donada a conèixer la composició del seu nou executiu. Li ha faltat acabar la frase dient alguna cosa com: "... i el primer en què una inepta integral repeteix càrrec. És la meva forma de fer públic el que penso de Catalunya i els seus problemes d'infrastructures".
D'acord que els "polacs" deuen estar encantats, amb això de la Maleni, però des d'un punt de vista seriós mantenir-la al capdavant del ministeri de Foment és tota una boutade. La seva ratificació és LA mostra, així, en majúscules, del que pensa Zapatero de Catalunya i alguns dels seus problemes més greus (rodalies, aeroport de Barcelona, alta velocitat...). Si al llarg de l'anterior legislatura la màscara de ZP va anar caient de forma paulatina, la present comença amb el president espanyol sortint a la palestra a pèl, con dos cojones, porque yo lo valgo! No només se la bufa el tema "Catalunya", és que ni tan sols li fa angúnia demostrar-ho. No està de més recordar que al capdavant del Congrés espanyol hi ha posat el Sr. Bono que, en qüestions territorials, igual que és membre del PSOE podria ser-ho del PP o del partit de la Rosa Díez. Ara, mantenir la Sra. Alvarez com a responsable del ministeri que gestiona les infrastructures és la màxima expressió del cashondeo. Afortunadament visc 1.700 km al nord dels Pirineus, així que la ferum de tot plegat només m'arriba d'esquitllada, via internet. No sé què n'han dit, d'això de la Sra. Alvarez, els del PSOE de Catalunya. Em jugo les garrofes, però, que continuen "fardant" de la influència que tenen sobre el PSOE d'Espanya. Amics del PSOE català, si tanta influència teniu després "d'haver contribuït de forma clara a la victòria socialista del 9 de març", ¿com és que hi ha tants ministres catalans ara... com fa tres mesos? I sobretot, ¿com és que Foment continua en mans de la inepta de la Sra. Alvarez i no se n'ha traspassat la responsabilitat, posem per cas, a un membre del vostre partit? Aquest sí que és un ministeri important pels interessos del nostre país, i no Defensa!

Afegitó d'última hora: les preguntes són retòriques, perquè la resposta la tenen els propis catalans des del vespre del 9.3.2008: el PSOE sap que en té prou de treure, poc abans de cada procés electoral, el fantasma del PP (compte, Caputxeta, que vindrà el llop!!) perquè milers de milers de catalans els votin a ells. Per tant, ¿perquè hauria d'arriscar-se a "desagradar" a les Espanyes, per exemple semblant pro-Catalunya, si l'amor dels catalans és incondicional? Em fot sentir-ho així, però com a poble sóm patètics.

English version

The president of the Spanish government, José Luis Rodríguez Zapatero, who was reelected after his Socialist Party won the elections one month ago, informed yesterday who will be the ministers of his second term in office. To the surprise of most Catalans (and very probably also many Spaniards), he decided that the person in charge of the Infrastructures Ministry will not be substituted. Her name, Magdalena Alvarez, was on the papers almost every day in the past months. Her ministry, and therefore herself, is responsible for the train service, for example, which has been repeatedly malfunctioning within the past maaany months. A crap service, something hard to believe. Not only thousands of workers have been arriving late to work and back home, for weeks; also the fast train line has suffered indescriptible delays and technical problems in its way to Barcelona. Not to talk about the tiny airport which, far from being a first-class facility for a city like Barcelona, is still a third-class infrastructure.

So, this disaster-woman will be, once again, responsible for such an important ministry. Which proves, with no trace of doubt, that president Zapatero doesn't care at all about Catalonia and the problems that the country has been facing lately... and will have to face, undoubtfully and unfortunatelly.

Estupidesa sense límits

2008-04-06T10:24:00.015+02:00

Segueixo a distància els efectes de la persistent sequera que pateix Catalunya. Em sembla percebre un estat de nerviosisme, crec que no només a nivell polític, d'altra banda absolutament comprensible. La sequera no remet i ja s'han donat casos de denúncies per regar i per netejar amb aigua de rec.
Així les coses, mentre al nostre país comencen les bufetades per decidir si l'aigua s'ha de trasvassar, portar en vaixells, dessalar o demanar al cel, un increïble projecte segueix endavant: Gran Scala. Les dades bàsiques les vaig presentar en aquest post.
Sabent com sabem que el canvi climàtic ha de portar períodes d'escassetat d'aigua, especialment a la Península Ibèrica, resulta insultant i intolerable que el projecte Gran Scala segueixi sobre la taula dels terroristes especuladors que l'impulsen. I el més greu: amb el vist-i-plau de les autoritats polítiques competents!
Cal saber que aquest descomunal complex tindrà un impacte superior al d'una ciutat del tamany de Manresa o Sant Boi de Llobregat, que afecta espais protegits per la legislació ambiental europea (què espera la CE per dir-ne alguna cosa?!?), que les inversions planejades deriven, en definitiva, en un consum depredador d'aigua... en un territori ja avui desèrtic!
Per acabar de dibuixar una situació que sembla extreta d'una pel·lícula de Martínez Soria (per cert, nascut a Saragossa), l'Aragó acull enguany una Exposició Universal que du per lema Aigua i desenvolupament sostenible!!!

A l'estat nordamericà de Nevada hi ha Las Vegas. A més de ser una ciutat horrorosa és la "mussa" del projecte Gran Scala. L'alcalde d'aquell monstre deia, fa poc: "If necessary, Las Vegas will meet its water needs with the water that Southern California farmers use". Com Las Vegas, el complex Gran Scala s'ha de situar en una zona àrida, desèrtica i sense recursos. Per això, més enllà de les consideracions morals, que evidentment hi són, aquest problema no ho és només dels aragonesos, sino de tots els veïns i la resta del món.

Unlimited stupidity
Catalonia is living a long, tough period of drought. A water war is starting as politicians forbit the use of water for some purposes, such as watering plants or filling swimming-pools. It is a complicated situation which will only get worse if rain does not arrive soon.
The Iberian Peninsula is actually one of the areas in the world where, according to experts, the climate changes currently undergoing in the planet will have greatest effect. At this point, it is impossible to understand how can a project like Gran Scala be supported by any government. In this post I explained the main features of the project.
Such a complex will have an impact similar to that of a city with 100,000 inhabitants. Considering that the area chosen to develop the monster is... a desert!, with some parts protected by European environmental laws (what is the European Commission waiting to stop this madness?!?), how can this possible go on?
The most incredible part of this story is that Aragon, the territory where Gran Scala is to be built -if nobody stops it right away- will be organizing a World Exhibit this year, which motto is Water and Sustainable Development!!!

Las Vegas, in Nevada (US), is not only a horrible city but the mirror in which the project Gran Scala is looking itself at. According to its mayor, "If necessary, Las Vegas will meet its water needs with the water that Southern California farmers use". Just like Las Vegas, Gran Scala will be ("would have been", hopefully) located in an arid, desert area with no water resources. This is the reason why this is not only a problem of the people of Aragón, but also of all their neighbours and the rest of the world.

FITNA

2008-03-30T11:36:00.006+02:00

Fitna = (فتنة) Mot àrab que expressa la idea d'un càstig de Déu als pecadors.
Fitna (2008) = títol d'una pel·lícula on un director neerlandès pretén mostrar la vinculació entre l'Al-Corà i la violència de grups com Al-Qaida.

Quin és el motiu que aquests últims anys enfronta la religió musulmana amb la resta del món? La resposta és simple: interpretació. La interpretació (interessada) que alguns fan de l'Al-Corà, segons la qual està justificat assassinar "infidels" (no musulmans); la mateixa interpretació interessada per la qual les dones han d'anar tapades de cap a peus; o no poden sortir al carrer si no van acompanyades; o no poden conduir cotxes; la mateixa interpretació per la qual els gais són penjats a la forca; o la que pretén justificar que Al-Andalus s'ha de recuperar, naturalment prèvia reconversió o eliminació dels actuals habitants de la zona.
"Fitna", la pel·lícula, no em sembla res de l'altre món. Fa una interpretació, tan interessada com la dels Bin Landens i companyia. Ofereix elements, dóna un missatge i que cadascú es munti la seva pròpia història.
Per mi, els qui s'erigeixen com a intèrprets "naturals" de l'Al-Corà són, ni més ni menys, els "inquisidors" dels nostres temps. Bin Laden i companyia són els Torquemada del segle XXI. Així de simple. Si els inquisidors de l'Edat Mitjana haguessin tingut telèfons mòbils, temporitzadors, haguessin pogut fer explotar trens o avions... ho haguessin fet tal com els inquisidors dels nostres temps ho fan. Tot s'hi val quan del que es tracta és d'imposar la teva religió (que vol dir imposar-te tu). És igual que siguis un ultra cristià com els inquisidors d'abans o un ultra musulmà com els inquisidors d'ara.

Som al segle XXI. Occident viu sota uns paràmetres que són producte de l'evolució del món en els últims segles: la revolució francesa, la industrial, l'evolució tecnològica... ens han portat on som avui. Amb mancances i virtuts, aquest és el nostre marc de comvivència. Aquest marc de convivència és incompatible amb una interpretació "inquisitòria" de l'Al-Corà.

Dit d'una altra manera: "nosaltres" vivim en un món, "ells" (els inquisidors) viuen en un altre. El problema és que compartim planeta.

Per mi aquesta és la pel·lícula dels fets. A partir d'aquí, "nosaltres" som els qui més haurem de posar de la nostra part perquè Martí Luter, la revolució francesa i la Il·lustració és el que ens ha portat on som. A "nosaltres", no a "ells".
Què cal fer? En realitat és senzill: posar-hi seny, que vol dir dues coses:
1. No caure en la temptació de creure's que "l'Islam és una amenaça" (ho és la interpretació dels inquisidors) o que "els musulmans ens volen mal" (ens el volen els "inquisidors")
2. Que els qui en tenen la capacitat posin totes les seves forces per acabar amb els inquisidors, si pot ser sense aprofitar l'ocasió per envair l'Orient Mitjà i part del llunyà.

Cal un Martí Luter islamista, o un Consell de Martí Luters, que revisi i actualitzi la interpretació de l'Al-Corà. Cal un Joan XXIII musulmà.

Ingredients per a una bona resolució del conflicte per la interpretació de l'Al-Corà:
1. Separar la "Inquisició" i els "inquisidors" de la religió musulmana en sí
2. Perseguir els "inquisidors" i acabar amb ells, perquè són una xacra per als propis musulmans i un perill per a tots.
3. Reformar, actualitzar la interpretació de l'Islam per fer-lo una religió compatible amb la Raó

FITNA
You have probably heard of (or seen) the film by a dutch director, where he gives his own interpretation of the Islam, according to the Al-Qaeda parameters. A mistake? Each of us is free to have an opinion about it. In any case, we're all surrounded by interpretations. Also Bin Laden and his guys interpretate the Coran and, according to it, act the way they do.

With regards this interpretation of the Coran, Al-Qaida as acting just like the inquisitors did in part of the Catholic world, especially in Spain, centuries ago. Exactly the same story: "the Bible (now Coran) says...", "the Bible (now Coran) shows...", and we decide accordingly. Just the same story. Leaving aside the fact that no one should make interpretations on his/her own benefit (which, on the other hand, is the story of our world), the attitude of these extreme islamists colides with the values of the western world. Martin Luther and the reform of the Christian church; the French & the Industrial revolutions... the Enlightenment! This is, as I understand it, the key of the problem. If we want to believe that Bin Laden and Al-Qaeda follow their deepest believes, then this proves that they live in one world and we live in a different one. Unfortunatelly, we share the same planet so a solution is to be found.

A reform inside the Islam is urgent. There are voices in the muslim world who claim that their religion is not for opression, is not for Yihad and all this bullsh*t. That's why a muslim Luther is necessary; also sort of an "Age of Enlightment" should reach those which interpretation of the Coran frontly collides with the freedom of the rest.

Horari d'estiu

2008-03-29T07:15:00.003+01:00

Aquesta pròxima nit caldrà avançar una hora els rellotges: a les 2.00 haurem de posar les 3.00, encetant així l'horari d'estiu. A Berlin això vol dir que aquest diumenge el sol sortirà cap a les 6.45 del matí, i gaudirem de llum natural fins allà les 20.05 h.

Summer time

At 2AM next night we will have to move the hands of our watches one hour forward, to 3AM. We will be then in the summer time, which means that daylight will arrive in Berlin at about 6.45AM on Sunday, and we will enjoy natural light until ca. 8.05PM.

Morts evitables

2008-03-25T13:18:00.002+01:00

Durant aquesta Setmana Santa, el número de morts a les carreteres catalanes ha estat el mateix que en les festes de Pasqua de l'any passat. En general sembla haver-hi una certa tendència a la disminució dels morts en accidents de trànsit, però ni de bon tros aquesta és destacada i, sovint, ni tan sols es produeix, com ha passat enguany.
Els organismes competents han provat de tot: carnet per punts; amenaça de presó per segons quines infraccions; reducció de la velocitat permesa a 80 km/h; a Catalunya, més radars que a cap altre lloc de l'estat; etc etc etc

Què passa, doncs, que al nostre país (i també al conjunt de l'estat) no sembla haver-hi manera d'evitar les morts en accidents de trànsit?
De factors n'hi ha molts: calçades en mal estat; deficient senyalització; protectors laterals insegurs pels motoristes; conductors de moto sense formació específica (allò que amb el carnet de cotxe pots portar moto de fins a X cilindrades; una enorme bestiesa, com aquella altra, la d'aquells vehicles que no requereixen carnet. Al·lucinant!); etc etc etc

En general, però, ningú sembla voler adonar-se o acceptar que gran part del problema rau en la mateixa "classe conductora". Conduir per Catalunya, i en general pels països del sud d'Europa (especialment Itàlia, com molts haureu constatat de primera mà), fa por. En fa si compares amb la conducció a llocs on la "cultura automobilística" és ben diferent, com al nord d'Europa. Vejam:
1. Quants conductors utilitzen sempre l'intermitent, a casa nostra? Si voleu saber-ho feu la prova més simple: observeu, mireu. L'intermitent es mor de fàstic, a Catalunya.
2. Quants conductors, circulant per una via ràpida, faciliten l'accés als qui s'hi incorporen pel carril d'acceleració? 1 de cada 1000? 1 de cada 999? A Catalunya, qui circula pel carril de la dreta no s'hi mou encara que s'aproximi al carril d'acceleració. Segueix el seu camí i els altres que esperin, amb la qual cosa obligarà els qui volen incorporar-se a fer-ho des de velocitat zero, cosa que suposa un perill per raons evidents.
3. Quants conductors respecten, en carreteres secundàries, les línies continues i discontinues a l'hora de fer avançaments? Molts, però moltíssims altres no. Per no parlar dels que no tenen en compte els canvis de rasant, per exemple. O, directament, els que se salten els màxims de velocitat en una carretera secundària, només perquè "el tram és recte i no hi ha ningú".

Cal exigir a les administracions que hi posin tot de la seva part per fer la conducció més segura. Això no vol dir farcir les carreteres de radars, mesura que en gran part prenen, n'estic convençut, per recaptar diners. Vol dir mantenir la xarxa viària en perfecte estat (l'asfaltat però també, importantíssim, la senyalització); vol dir ser coherents amb les limitacions de velocitat; vol dir també mantenir els conductors sempre informats de l'estat de la xarxa viària, per exemple, amb pantalles com les que hi ha a les rondes de Barcelona o en alguns punts de les autopistes; vol dir... ser més eficaços del que fins ara han demostrat ser uns i altres.

Molta gent creu que a Alemanya no hi ha limitació de velocitat a les autopistes. És fals, i tant que n'hi ha! El que passa és que la velocitat està limitada per trams, segons les condicions de la via. El conductor està obligat a fixar-se ben bé en els senyals, perquè tant s'entra en un tram limitat a <120> com se'n surt al cap d'una estona, i després de circular en un tram sense limitació, un nou senyal indica que ara cal reduir a <100>, fins que torna a acabar-se aquesta limitació... i fins a la propera.

Conduir a Alemanya, en general, resulta molt més relaxat que fer-ho a casa nostra. Suposo que passa el mateix als països escandinaus. En general, aquí els conductors entenen que no poden fer el que volen perquè no estan sols, cal pensar en els altres. Per això a Alemanya sí es facilita la incorporació a les autopistes; per això sí s'utilitzen els intermitents; per això els conductors no s'enganxen al cotxe del davant com passa tan sovint a casa nostra, amb el perill que això comporta; ...

Ja per acabar, des del punt de vista dels conductors són molts els mals hàbits a erradicar a casa nostra: d'entrada, cal prendre consciència que el cotxe és útil, però també una arma perillosa. No es tracta de fer apologia de la por; es tracta simplement de ser conscient del poder d'allò que tens entre mans. Ni més ni menys. Prémer l'accelerador... per guanyar què? Arribar 10 minuts abans? I per 10 minuts ens juguem la pell pròpia i dels altres, avançant on no cal, o corrent més del necessari, o procurant fer avançaments fins i tot quan no ho veiem clar? Per 10, 15 minuts? És ridícul. I potencialment mortal, això sí que és gros.

Els morts en carretera no baixaran a Catalunya (ni a l'estat) per més que Iniciativa es proposi baixar la velocitat a 15 km/h, ni que farceixin el país de radars per recaptar més i més calers. Els morts en carretera baixaran, a casa nostra, quan els conductors entenguin que un cotxe és una arma de doble fil. Mentrestant, seguirem assistint a la lamentable crònica dels diumenges en el TN, amb "l'informe del cap de setmana" dels morts en carretera. Lamentable.

Avoidable deaths
This article is related to the deaths on Catalan (and Spanish) roads and highways. Despite the measures that both governments have been introducing in these past few years (more radars, driving licenses with point system, reduction of the speed limitation amongst others), nothing seems to be good enough to aviod the death of hundreds on the roads. Responsibilities are to be observed in two ways:

On one side, the Administrations have not been able, so far, to improve the conditions for a good, safe driving. Most people have the impression that measures taken by the Administrations are only focused on getting money from drivers who speed up, for example, than to actually achieving the best, safest conditions for drivers.
On the other hand, many drivers do not realize how dangerous a car can be. Useful too, neddless to say, but also very dangerous. In Catalonia (and in Spain) most drivers simply do not use the light indicators, do not facilitate the access to highways to vehicles on the access lane, ... Not to talk of drivers overtaking in secondary roads, where visibility might not be good enough, thus putting into risk not only their lifes, but also those of people around.

Happy Easter

2008-03-20T09:56:00.003+01:00

Lawyers should never ask a Mississippi grandma a question if they aren't prepared for the answer.

In a trial, a Southern small-town prosecuting attorney called his firstwitness, a grandmotherly, elderly woman to the stand. He approached her and asked,
'Mrs. Jones, do you know me?' She responded,
'Why, yes, I do know you, Mr. Williams. I've known you since you were a boy, and frankly, you've been a big disappointment to me. You lie, you cheat on your wife, and you manipulate people and talk about them behind their backs. You think you're a big shot when you haven't the brains to realize you'll never amount to anything more than a two-bit paper pusher. Yes, I know you.
'The lawyer was stunned. Not knowing what else to do, he pointed across the room and asked, 'Mrs. Jones, do you know the defense attorney?' She again replied,
'Why yes, I do. I've known Mr. Bradley since he was a youngster, too. He's lazy, bigoted, and he has a drinking problem. He can't build a normal relationship with anyone, and his law practice is one of the worst in the entire state. Not to mention he cheated on his wife with three different women. One of them was your wife. Yes, I know him.
'The defense attorney nearly died. The judge asked both counselors to approach the bench and, in a very quiet voice, said,
'If either of you idiots asks her if she knows me, I'll send you both to the electric chair.

Thanks, Katia, for your contribution!

SOS

2008-03-16T23:33:00.003+01:00

Si hi ha algú a l'altra banda que de qüestions informàtiques en sàpiga una mica, potser em pot ajudar. La cosa és aquesta: visc a Alemanya però utilitzo un portàtil que em vaig comprar a Catalunya. Per això tinc un teclat amb "ç", per exemple, que no trobaria en un portàtil alemany. Però també per això mateix al teclat no hi apareix la "ß", una lletra que en català o castellà no és necessària però en alemany... sí. La pregunta que llenço al ciberespai, a risc de fer evident la meva estupidesa (ep!, només informàtica, òbviament :), és:
¿algú sap si es pot (i "com", si efectivament és possible) incorporar la "ß" a un teclat que no la té? És que cada cop que he d'utilitzar la lletra Beta he de fer copy-paste d'un text on en tinc una i això és cutre, cutre a matar. I lent.
Agrairé que la vostra resposta no vagi acompanyada de cap comentari del tipus: "no fotis, Ferran, que no saps com fer una cosa com aquesta". Danke!

SOS
Sorry, no English version this time!

Un acudit

2008-03-13T22:43:00.002+01:00

La precampanya, la campanya i la digestió dels resultats electorals m'han deixat extenuat. Prou de política, per avui. Segur que molts de vosaltres m'enteneu perfectament perquè us sentiu de la mateixa manera. Així que avui faig una pausa política i penjo... un acudit!
A somriure, doncs, ara que ve el cap de setmana! De la pròxima candidata a la presidència del Govern català, la Chacón, ja en parlaré un altre dia (aitx!, que havia dit que la política, avui ni mencionar-la! :-)

Curs d'anglès en tres mòduls:

1. Bàsic
En català: Tres bruixes miren tres rellotges Swatch. Quina bruixa mira quin rellotge?
En anglès: Three witches watch three Swatch watches. Which witch watches which Swatch watch?

2. Avançat
En català: Tres bruixes travestides miren els botons de tres rellotges Swatch. Quina bruixa travestida mira els botons de quin rellotge Swatch?
En anglès: Three switched witches watch three Swatch watch switches. Which switched witch watches which Swatch watch switch?

3. Master
En català: Tres bruixes sueques travestides miren els botons de tres rellotges Swatch suïssos. Quina bruixa sueca travestida mira quin botó de quin rellotge Swatch suís?
En anglès: Three switched Swedisch witches watch three Swiss Swatch watch switches. Which switched Swedisch witch watches which Swiss Swatch watch switch?

A joke
I'm tired of politics. Need a break. These past months have been packed with proposals (this really is a joke, actually!), insults and all of the ingredients that Catalan and Spanish politics usually have. That's the reason why I'm leaving the political issues aside and post a joke. This is a supposed English course for Catalan-speakers. It doesn't make any sense the way round (English to Catalan) so just enjoy reading the English sentences. Laugh is an excellent way to get into the weekend, don't you think? :-)

Preguntes

2008-03-09T22:31:00.000+01:00

Són quarts d'11 de la nit. Encara s'estan comptabilitzant paperetes, però en calent se m'acudeixen unes quantes coses:

1. ERC ha de repensar-se la seva estratègia de cap a peus.

2. CiU ha de repensar-se l'estratègia de cap a peus. Si tot i estar a l'oposició, on no hi ha desgast per raons evidents (el poder desgasta; no tenir-lo, no), són incapaços d'augmentar el suport, és que tenen un problema.

3. Les baralles constants, estúpides entre CiU i ERC perjudiquen tots dos partits i, per tant, la presència de dos partits clarament catalanistes al Congrés espanyol. ERC i CiU no poden batallar pel mateix espai (el nacionalista), sinó que s'han de desmarcar clarament com a partit (catalanista) d'esquerres i partit (catalanista) de dretes. Just el contrari del que estan fent des de fa anys.

4. Izquierda Unida ha de repensar-se la seva estratègia de cap a peus. Si un partit d'esquerres (d'esquerres de debò, vull dir; no una cosa descafeïnada com el PSOE) és incapaç de sumar més d'un parell o tres d'escons a tot l'estat, és que ho estan fent fatal.

5. El bipartidisme s'imposa a l'estat de manera clara. Justament el contrari del que està passant a Alemanya, on s'estan formant parlaments de 5 (cinc!) partits a tots els Lands on està havent-hi eleccions (regionals) aquest any. Malament per la democràcia.

A aquestes hores sembla clar que el PSOE guanya, que ERC s'ha enfonsat, CiU no aixeca cap i IU desapareix del Congrés (ERC també, amb grup propi).

Per cert, acabo d'escoltar en Carod fent una primera valoració dels resultats. Ha assumit els mals resultats d'ERC i ha parlat de la necessitat de reflexionar per saber perquè el partit ha perdut tant de suport. Aixo no ho fa tothom, com és públic i notori.

9.03.2008, 20h.: "Ha guanyat Catalunya". Fem-ho veritat!

2008-03-09T02:01:00.006+01:00

Si pretenen donar-nos només dues opcions, de les quals una és dolenta i l'altra pitjor, cal ser prou freds i intel·ligents per triar la 'tercera via': ERC pels d'esquerres, CiU pels de dretes. Que no són cap meravella, cap d'aquests dos partits? Que potser ho és el PSOE, de meravellós? O el PP? Com a mínim, però, fent-ho millor o pitjor, aquelles dues forces no tenen les arrels a Castella, el país que sense miraments s'està fent gegant a còpia de fotre queixalades a Catalunya i als qui hi vivim (tot i que temporalment alguns siguem fora).
No podem evitar que el pròxim president del govern espanyol sigui o un senyor amb talante però unes penques que tomben d'esquena, o un altre directament tret del planeta Chiquitistan i posat a l'estat espanyol (que ja és mala sort!). Però sí podem fer que, com a mínim, estiguin agafats per allà on més mal fa, justament perquè facin el mínim mal possible a Catalunya i als qui hi vivim.

Gràcies a la Cris per pensar en el Quina mandra! i enviar-me la vinyeta!

Eta

2008-03-07T18:21:00.004+01:00

Hi ha una cosa que m'emprenya tant com cada acció repugnant d'Eta: les declaracions, del PSOE i del PP, dient que l'estat de dret acabarà amb el terrorisme.
No veu la gent que ens estan aixecant la camisa, uns i altres? Fa 30 anys que hi ha democràcia a l'estat i fa 30 anys que, després de cada atemptat, uns i altres diuen el mateix. 30 anys!!
(Si algú té temptacions de dir que, sigui com sigui, no es pot posar a la mateixa cistella terroristes i polítics que s'ho estalviï. És evident, ja ho sé que no estem parlant del mateix).
Què esperen, però, per "acabar amb Eta" realment?
Quants morts més hi haurà fins que "l'estat de dret" acabi amb Eta'?
No cal dir el fàstic que em foten els assassins, però els polítics que van d'estadistes salvapàtries i fa 30 anys que són incapaços de trobar cap solució al problema no em semblen gens, gens dignes.
Ràbia, sento. Molta ràbia cap a uns i cap a altres. Que se'n vagis tots els indignes a la merda, tots, i ens deixin a la resta viure en pau.

Eta
The terrorists have just killed another person, a 42 y.o. former councillor from the Basque Country. Once again I feel this rage inside, not only because of the nasty action itself but also in relation with the two big Spanish politic parties: the Socialists (to which the victim belonged) and the Conservative.
Every time that a terrorist act kills someone, both parties say that the state will defeat terrorism, that terrorists will end up in jail and that democracy will defeat evel.
Spain recovered the democracy over 30 years ago. These politicians have therefore been saying so for 30 years. 30!
What are they waiting for, to make Eta disappear?
How many others will die before the state sends Eta to hell?
Needless to say how nasty the f*cking terrorists seem to me. But this lousy blablabla politicians should stop pulling our legs. Enough is enough!

Eleccions

2008-03-03T19:05:00.004+01:00

Ja he votat. És el que té viure fora: o votes per correu (o a l'ambaixada) o et quedes fora de joc.
Parlant de votar, però, hi ha una qüestió que em sembla interessant comentar: per tal de poder complir amb el meu dret, el Ministerio corresponent em va enviar a casa un sobre que contenia 32 paperetes de sengles partits, més un sobre per les eleccions al Congrés, un altre pel Senat i alguna altra documentació. 32 paperetes. Per què els mitjans de comunicació restringeixen la informació a cinc partits, en el cas de Catalunya, i pràcticament a només dos en el cas de l'estat espanyol? Lleig. I poc democràtic, de fet.
Per això avui vinc disposat a fer una feina que hauria de fer el govern (el que sigui) i els mitjans tradicionals, no un ridícul blog que es llegeixen una desena de persones. Però bé, si ells no s'hi posen ens hi posem nosaltres, oi? Som-hi, doncs!

Partits que es presenten, per la circunscripció de Barcelona, a les eleccions del 9.03
(Els enumero amb l'ordre amb que m'han enviat les paperetes. Cadascun té un link al seu propi web)

1. Partido Popular
2. Convergència i Unió
3. Esquerra Republicana de Catalunya
4. Partit dels Socialistes de Catalunya
5. Els Verds - L'alternativa ecologista
6. Partido antitaurino contra el maltrato animal
7. Partit per Catalunya
8. Solidaridad y autogestión internacionalista
9. Partido comunista del pueblo de Catalunya
10. Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa
11. Alianza Nacional
12. Els Verds - Los Verdes
13. Ciudadanos en blanco
14. Izquierda republicana - Partit republicà d'esquerra
15. Falange española de las J.O.N.S.
16. Partido de los pensionistas en acción
17. España 2000
18. Partit republicà català
19. Partit Humanista de Catalunya
20. Partido de las libertades civiles
21. Ciutadans - Partido de la ciudadania
22. Unión Progreso y Democracia
23. Partit carlí de Catalunya
24. Alternativa Española
25. Falange auténtica
26. Alternativa motor y deportes
27. Partit obrer socialista internacionalista
28. Escons insubmisos
29. Lluita internacionalista
30. Democracia nacional
31. Por un mundo más justo
32. Partit família i vida

Algun d'aquests partits, pel que he vist en el seu web, és dubtosament democràtic. N'hi ha un, per exemple, que parla de "nosotros" per una banda, i de "los demócratas" per una altra. Així com sona, sense cap vergonya, declarant-se directament fills del franquisme. Això no és antidemocràtic? Perquè ells es poden presentar i els bascos no? No serà perquè aquests estan "por la indivisible unidad de la patria", oi? Quan em dóna per pensar malament...

Elections
Once again, my post is related to the elections in Catalonia and Spain, next Sunday. I recently received at home an envelope containing the 32 papers (one for each party you can vote for), so that I could send my vote by post. Since I live in Berlin, either that or voting at the Spanish Embassy were my options if I wanted to take part i the process.
What I find surprising is that 32 parties can be voted, but only very few of them have the option to be known by the majority of possible voters. Except for five of them, the rest have no option to be shown in the media, unless of course they pay the ads themselves. This is the reason why I have made a listing of all 32 parties, and included the link to their web sites (above).

D de Debat

2008-03-01T00:11:00.003+01:00

Dilluns van ser els senyors Zapatero i Rajoy, en una pantomima ridícula que es va anomenar "Debat" per no haver-s'hi de referir pel seu nom real, "casa de barrets". Aquest divendres han sigut els cinc candidats dels partits catalans presents al Congrés espanyol en, sí, en un debat.

Dilluns vaig aguantar menys d'una hora. Aquest divendres l'he vist sencer, de principi a final.

Dilluns passat el moderador, Sr. Campo Vidal, va estar absent. Rígid, també, perquè el format de la cosa no donava cap altra possibilitat. Per la seva banda, aquest divendres el moderador, Sr. Cuní, ha tornat a oblidar que ell és només un mitjancer, no un candidat més, i ha començat amb una "aparició estelar" de cinc minuts que es podia haver estalviat. Afortunadament, després el moderador s'ha moderat.
Dilluns passat, en gairebé una hora no vaig escoltar ni una sola proposta. Aquest divendres n'he escoltat unes quantes; suficients? no ho sé, però per comparació m'han semblat un munt.
Dilluns passat, en fi, dues persones a qui se'ls en fot què passi amb mi, els meus amics i familiars que viuen a Catalunya es van fotre els plats pels caps. Només van parlar de mi, els meus amics i familiars per dir que ens estimen molt (aha). Aquest divendres, amb més o menys encert, cinc candidats han parlat del que ens afecta a mi, als meus amics i familiars; d'ells, tres tenen els caps lluny, a Madrid, amb el que això representa. La resta, a Catalunya.

Entre els dos actors de dilluns i els cinc polítics d'ahir les diferències són gegantines. Alguns no ho voldran reconèixer, però la realitat és que de dilluns a divendres hi va una manera d'entendre la política; de la "casa de barrets" de dilluns al debat d'ahir hi va una forma de ser i de fer, la de les Espanyes amb els seus insults i les seves no-propostes i la que, tradicionalment, hi ha hagut a Catalunya, basada en el diàleg i l'escoltar-se l'un a l'altre.
El d'ahir no va ser, molt segurament, el debat ideal, però s'hi va apropar, sense cap mena de dubte, mil vegades més que la "casa de barrets" de dilluns. I fins i tot va resultar interessant.

D as in Debate

As I recently explained, there was a debate on television last Monday, where two of the candidates at the Spanish elections on March 9 took part. They were Mr. Zapatero, current PM, and Mr. Rajoy, leader of the conservative Popular Party. Actually, there was no such debate but a nasty interchange of insults and no proposals for the next term.

Yesterday, on the other hand, there was a debate, a real one this time, with five Catalan candidates. Three of them belong to Spanish parties, the other two to Catalan parties. The way the debate took place totally differed from the thing on Monday: there were proposals and, as important as that, the candidates listened to one another and had a democratic behaviour. I would say the same thing about the two "actors" last Monday.

This is in general terms the difference between the politics in Spain and in Catalonia.

Rectificació

2008-02-29T00:16:00.003+01:00

Rectificar és de savis. En relació amb el post del passat dia 17, els amics dels "Pueblos de España" han agafat el tipex i han corregit totes les bestieses que l'AVUI, primer, i aquest blog entre molts d'altres, després, denunciavem setmanes enrere.
Aquesta és la informació que acaba de donar a conèixer l'AVUI:

La web 'Pueblos de España' rectifica i elimina la traducció castellana dels topònims catalans
San Feliz de Guijoles ja no existeix

La pàgina web Pueblos de España, nascuda amb la intenció de "crear un gran arxiu d'informació sobre la cultura dels nostres pobles", que fins no fa gaire utilitzava una peculiar traducció al castellà dels topònims catalans, ha rectificat i ha inclòs en els seus llistats els topònims oficials escrits en català tot i que amb alguns errors ortogràfics.Així doncs, els curiosos noms de San Feliz de Guijoles, Aguafría, la Puebla de Lillete o la Almendra de Mar han estat suprimits d'aquest portal i substituïts pels correctes Sant Feliu de Guíxols, la Pobla de Lillet i l'Ametlla de Mar.

Queda dit.

El "debat"

2008-02-26T15:14:00.012+01:00

Zapatero a l'esquerra del monitor, Rajoy a la dreta. Durant l'hora que vaig suportar el debat, l'un es va dedicar a lloar totes les coses (totes bones, naturalment) que ha fet el govern espanyol en aquests quatre anys; l'altre, a tirar per terra totes les coses (totes horribles, per suposat) que ha fet el mateix govern durant la legislatura. Durant aquella hora, però, no vaig escoltar ni una sola proposta de cap dels dos candidats. Ni una de sola. Una autèntica presa de pèl.
Dues consideracions més:
1. Perquè només hi havia el cap d'un dels partits de l'oposició al Congrés espanyol? Perquè no es va convidar la resta de representants polítics: CiU, ERC, IU i companyia? Quina presa de pèl és aquesta? És que els catalans i espanyols només podem triar entre Zapatero i Rajoy? Perquè no ens van donar l'oportunitat d'escoltar altres veus?
2. Quina mena de debat és aquell on les intervencions estan tan apamades, tan controlades i tan estructurades que... no hi ha debat? Només hi havia un monòleg de l'un seguit d'un monòleg de l'altre.
Avui també he vist com a les seus socialistes celebraven la "contundent victòria" de Zapatero sobre Rajoy. Brindaven i reien. A la seu del PP, no cal dir-ho, el mateix: brindis, abraçades i alegria a dojo per celebrar com Rajoy "s'havia menjat" Zapatero.
Davant d'aquest panorama desolador -aquest és el punt veritablement important del post- espero que tothom faci, des de Catalunya, l'única cosa assenyada que podem fer: votar un partit català, que representi els interessos dels catalans i tingui el benestar dels ciutadans de Catalunya com a únic objectiu. Ho faran millor o pitjor, però és evident que alguna cosa més que "els altres", faran. ERC a l'esquerra, CiU a la dreta. Trieu i remeneu, però aquestes són les cireres que hi ha. La resta de fruites estan podrides. Dit d'una altra manera, viure a Catalunya i votar socialistes o populars em sembla tan estúpid com estar condemnat a mort i regalar-li al teu botxí una destral. És tonto.

PS: Ja sé que les comparacions són odioses, però porto prou temps a Berlin seguint la política alemanya com per poder afirmar, sense opció al dubte, que un "debat" entre Merkel i Beck (CDU i SPD), de la calanya de la cosa d'ahir, és impossible. Els fotrien a la presó només acabar, a tots dos, per estafa a gran escala.

The "debate"
There was a "debate", so to call it, last night, between two candidates at the Spanish elections next March 9: Zapatero, a socialist, current PM on one side; Rajoy, conservative, on the other. It was a pathetic example of what a debate should not be. I saw it for about one hour and within these 60 minutes not one single proposal was made by any of the two candidates. Not one single. They both spent their time either recalling how good his work had been these past 4 years, or how terrible for Spain the 4-year period had been.
But not only that: they both proclaim themselves as 100% democrats. Well, if they are, why did they not accept a debate in which ALL candidates could take part? Where were the representatives of other parties, such as CiU, ERC or IU?
In any case, it is obvious that voting either Zapatero's party (Socialist) or Rajoy's (Popular) is a pain in the ass for my country, Catalonia. Their interests are somewhere else, very probably in the central area of the Peninsula, where Madrid is. One is bad for the interests of the 7 Million people living in Catalonia; the other is even worse. So there's clearly only two options for Catalan voters: ERC if you're more leftist, CiU if you're more confortable at the right.

Rajoy dixit

2008-02-24T21:14:00.006+01:00

"El PSOE ha hablado con ETA, con Esquerra Republicana y con Izquierda Unida, pero no ha hablado con la mayoría de los españoles".
Mentre sopo i em miro el TN (quina cosa, les tecnologies!), arriba la informació electoral. Rajoy ha estat avui a Burgos, una ciutat castellana, on ha dit la frase que podeu llegir aquí dalt. Com qui no vol la cosa, el màxim representant del partit feixista per excel·lència, de tota la Unió Europea, ha equiparat un grup terrorista, ETA, i dos partits democràtics, Esquerra i l'espanyol IU.
No tinc paraules, tot i que ja sabeu què en penso, del PP, especialment des de la majoria absoluta de 2000, quan l'Ansar, Acebes, Zaplana i companyia es devien fumar alguna cosa que ha acabat afectant l'enteniment de tots els responsables polítics d'aquell partit. Foten fàstic, molt de fàstic, i aquesta frase d'en Rajoy és una mostra més de la merda que traspúen.

Rajoy said
Mariano Rajoy is the asshole-candidate of the conservative Popular Party, and dreams about winning the elections in Catalonia and Spain next March 9 and, thus, replace José Luis Rodríguez Zapatero as PM. Most people in Catalonia know the leaders of that political party are kind of sick, specially since the absolute majority they obtained in the 2000 elections, after which former PM Aznar became nuts, and also did all of his colleagues at the party.
The candidate Rajoy was today in a Spanish city, Burgos, in a political meeting. The following sentence is of his own:
"The Socialist Party (of PM Zapatero) has spoken to ETA, Esquerra Republicana and Izquierda Unida, but has not spoken to a vast majority of Spaniards".
This is a perverse sentence, since it puts at a same level a terrorist organization, ETA, and two democratic parties: Esquerra Republicana (Catalan independentists) and spanish Izquierda Unida (at the left of the Socialists).
After I heard this nasty sentence I was speechless. Simply, I can't believe the PP is every day in a more extreme position. And also that it has the support of millions in Spain.

Embargament vergonyós

2008-02-20T07:16:00.012+01:00

Castro es retira. L'embargament que pesa sobre l'illa, en canvi, sembla que continuarà sense data de caducitat.

El "bloqueo", com l'anomenen els cubans, ha fet aquest mes de febrer 46 anys. Quaranta-sis! Va començar com una mesura de pressió sobre el règim castrista i ha acabat sent una llosa sobre tots i cadascun dels cubans i cubanes, que no només han de suportar una dictadura sinó que, a sobre, es veuen directament afectats per una mesura presa des dels còmodes despatxos de la Casa Blanca, naturalment amb la benedicció d'alguns poderosos cubans exiliats a Florida, terra de governadors republicans (dit sigui això de 'republicans' sense especial mala llet, perquè en aquest assumpte els 'demòcrates' no han tingut pebrots de canviar les regles del joc).

L'embargament ha significat per als cubans empobriment i mancances mèdiques, alimentàries, educatives i, en general, de tot allò que pugui aportar la inversió i el capital. Els EUA s'han erigit, un cop més, en salvadors del poble... matant-lo de gana i malalties! Quines penques tenen, mare meva.

Per si cal aclarir-ho, criticar l'embargament no vol dir beneir un règim que en gairebé 50 anys ha mantingut en el poder un home. Ni m'agrada l'embargament, que em sembla d'un cinisme impressionant, ni aprovo tampoc que algú decideixi, amb la força de les armes, posar-se al capdavant d'un país, "porque yo lo valgo". De totes formes, el poble cubà suporta el seu dictador, el poble cubà és qui li haurà de posar fi, no l'americà ni cap altre.

Shameful embargo
Castro retires, the embargo won't within the next few months... at least.

The "bloqueo", as Cubans put it, has just turned 46. Forty-six! It started as a measure of protest against the Castro regime and it has ended up being a huge load on Cubans. Thus, the people not only has to deal with a dictatorship but, also, with an unfair measure taken at the comfortable offices of the White House, naturally with the support of "the lobby", you know, the ones in Florida. Actually not all of them, since a good number of descendants of the 1959 exiled wants the embargo to be lifted. In any case, Republicans and Democrats have been thinking more about domestic politics than the Cuban people, in these last decades.

Just in case, critizising the embargo does not mean supporting the regime! I can't bear anybody using the arms to take power. But Cubans are the ones to have had to deal with this regime for years and years, and Cubans are the ones who have to put an end to it, not Americans or anybody else.

Ha estat mai a San Feliz de Guijoles?

2008-02-17T17:14:00.001+01:00

Els text en color que adjunto aquí sota va ser publicat a l'AVUI fa uns dies. Explica una història al·lucinant sobre un lloc web que es diu Pueblos de España. Amb la intenció, diuen, de "crear un gran archivo de información sobre la cultura de nuestros pueblos", el web castellanitza indiscriminadament tots els noms de tots els pobles de l'estat, de manera que cita localitats com Villanueva de Escornalbo (Vilanova d'Escornalbou, Tarragona), San Pedro Arqueles (Sant Pere dels Arquells, Lleida), Burjasote (Burjassot, València) o Puerto de Andrache (Andratx, Mallorca). Una prova més, una més, que els espanyols tenen al cap, sempre, constantment, de forma més o menys conscient, arrassar amb tot el que, a l'estat, no sigui castellà. Per ells, Espanya=Castella. I punt. Quans exemples més com aquest haurem de suportar abans no aconsegueixin el seu propòsit?

Una ràpida ullada a la web en qüestió –que ofereix un llistat de poblacions amb enllaços a cases rurals– demostra que algú, potser endut per un excés de zel unificador, ha decidit castellanitzar els topònims catalans sense cap mirament. En aquest cas ni tan sols es tracta dels preconstitucionals San Baudilio de Llobregat o San Quirico del Vallés, encara en vigor en alguns estaments administratius espanyols. No. A Pueblos de España la cosa va més lluny i, amb el traductor automàtic a tota pastilla, es tradueixen noms intraduïbles formant denominacions delirants. Si més no, en algunes entrades algú ha tingut la decència de penjar explicacions del tipus "En la lengua autóctona de la región, esta población se denomina "L'Espluga de Francolí". Un aclariment que serà del tot útil en cas que algú vulgui visitar un poble denominat la Cueva de Francoli.
Amb tota modèstia la web Pueblos de España ofereix un espai per indicar l'existència de tot tipus d'error. Una opció recomanable si algú vol deixar clar que ha estat incapaç de trobar un poble anomenat San Feliz de Guijoles.

Premi "Arte y pico"

2008-02-10T09:17:00.000+01:00

Only available in Catalan!

Avui he passat per Ca la Núria i m'he trobat que m'havia caigut un reconeixement, el premi "Arte y pico". Val a dir que el guardó és per duplicat (vaja, que a dos blogs, dos premis). Moltes gràcies a la Núria pel doble honor!
En aquest post d'en DooMMasteR hi teniu les regles del premi, perquè sapigueu el què, com, qui, quan, on i perquè de tot plegat.
Un cop dit això, ara em toca a mi concedir cinc premis a sengles blogs. No m'agrada haver de triar entre els meus habituals, justament perquè per alguna cosa ho són!, però a diferència de l'últim cop, aquesta vegada ho faré. Això sí, no considero aquells que ja han rebut aquest premi per alguna altra banda. Si ja són premiats, ja ho són, oi? :)
Així doncs, els cinc premiats són:

1. Ara mateix, de la Zel. Tot i que fa poc que ens hem trobat a la catosfera, el seu bloc matxaca tot allò que de matxacable hi ha al nostre món.
2. Doncs no ho entenc, d'en Mikel. Treballa, va al cine, fa esport, és sibarita, assisteix a conferències i no es perd un concert... i tot en un mateix dia. De vegades m'estresso només de llegir els seus posts, però coi, amb aquesta vitalitat, no es mereix un premi?!?
3. El Regibloc d'en Ciro, un excompany de feina a qui conec prou bé per saber que les seves tasques actuals a l'ajuntament d'una capital empordanesa les du a terme amb absoluta passió i tanta dedicació com és possible. (Ciro, donat el caràcter del teu blog no cal que facis menció del premi, si no ho vols).
4. El blog d'en Josep Amílcar Albert. Si ser catalanista a Catalunya és sinònim de patiment constant, per culpa dels de fora però molts cops també dels de dins, imagineu-vos ser catalanista/valencianista a la València dels fatxes del PP! I, a sobre, que la teva empresa de telefonia et boicotegi l'accés a internet tot sovint. Premi, Josep, que te'l mereixes molt!
5. La resta. Qui són "la resta"? Doncs la resta de blogs que tinc lincats i que són els que visito pràcticament a diari.

Enhorabona a tots 5 i gràcies per ajudar-me a tenir una perspectiva més àmplia de la vida!

Barcelona 7 – 11

2008-02-07T09:45:00.000+01:00

Sí, sóc a Barcelona aquests quatre dies. Una escapada de més o menys darrera hora, per celebrar un aniversari molt especial (91 no es compleixen tots els dies, oi?). Aprofitaré aquests quatre dies escassos per fer alguna gestió... i poca cosa més, que 96 hores no donen per res!
Ens retrobem dimarts a Berlin!

Barcelona, 7 – 11 Febr.
I’ll spend four days in Barcelona. I decided to fly back to #1 home to celebrate a special birthdate (91 is not so usual, is it?). I’ll also do a couple important things there... and not much more, since 96 hours are not such a long time, are they?
We’ll meet again as of Tuesday, in Berlin!

Iniciativa

2008-02-04T07:40:00.000+01:00

No parlo d'un partit polític sinó del fet de tenir empenta per actuar. Miquel Català, un informàtic, ha tingut la iniciativa de traduir al català el web del Parlament Europeu. La nostra llengua no apareix en el web oficial perquè no és una de les vint-i-escaig oficials a Europa. I no ho és perquè 1) no tenim estat propi a la Unió i 2) a l'estat on ens trobem per ara, a l'estúpid del seu president se la sua si el català és oficial a Europa o no. Malgrat els somriures.
Català ha creat aquest web a imatge i semblança de l'oficial d'aquesta institució paneuropea. Com a ciutadà europeu, agraeixo profundament que algú tingui la deferència d'oferir públicament en la meva llengua els mateixos continguts que un alemany, un portuguès o un italià poden llegir en la seva. Una iniciativa que plau a milions i no va contra ningú.
Malgrat això, el Parlament Europeu ha dit que podria denunciar l'informàtic català perquè no té autorització per fer un web d'aquesta institució. Personalment estic segur que aquesta denúncia no es durà a terme, però sí podria passar que obliguessin a tancar el web. En un altre terreny, mentre CiU i ICV han donat suport, a través de dos eurodiputats seus, a la iniciativa, eurodiputats catalans socialistes i del PP no han volgut donar la seva opinió. No wonder, de fet.

Iniciative
One can read the site of the European Parliament in a number of languages, as many as official languages has the European Union. Unfortunatelly, Catalan is not one of them, despite being the official language in some territories where a total of about 12.000.000 Europeans live. Not having a state of its own and, even worse, being part of one (Spain) where the officiality of other languages than Castilian Spanish is not a concern for neither the Spanish Socialist Party (PSOE) or Popular Party (PP) is, indeed, the main reason for that.
In any case, a guy named Miquel Català has decided, by his own, to translate most of the contents of the site into Catalan, and offer it completely for free (check this link). Despite being, as I said, an action done only in favor of those European citizens who want to use a European language to learn about the European Parliament, this institution has threatened the computer expert with sueing him for making a site without permission. I don't think they'll finally do it, but just suggesting the possibility sounds ridiculous. Sueing for offering information in a European -although not officially recognized- language? Politics is sometimes stupid and far away from normal people, don't you agree?

Sense paraules

2008-02-01T11:39:00.000+01:00

Fa tot l'efecte que la Conferència Episcopal Espanyola s'hagi constituït en partit polític, el Partido Popularcatólico (PP). El seu portaveu, un f*ll de p*ta de nom Martínez Camino, va vomitar ahir mateix els tres eixos en què es basaria el nou partit, a saber:

1. No es pot dialogar amb una organització terrorista. Concretament va dir que "una societat que vulgui ser lliure i justa no pot reconèixer explícitament ni implícitament una organització terrorista". El tal Martínez ha oblidat totes les vegades que l'Església ha fet de mitjancera en conflictes internationals, com a Colòmbia, i també que diàleg és el que demanava (i continua demanant) una part mooolt important de la població de l'estat, en relació amb el conflicte d'ETA.
2. El matrimoni homosexual és... mmm... pecat? El PP (el dels bisbes, vull dir) defensa "una família fundada en el matrimoni" (s'entén que parlen de dona i home) i critiquen "altres formes d'unió que contribuiran a desestabilitzar-la". No tinc paraules per descriure el que sento per dins, quan llegeixo i escolto bajenades com aquesta. Per suposat, el tal Martínez deu preferir un "matrimoni" d'home i dona, encara que la dona mori escanyada pel seu marit, que un matrimoni de dos homes o dues dones que s'estimin, oi? A cagar, home, Martínez dels collons!
3. Compte amb el risc que els nacionalismes manipulin la veritat històrica per interessos particulars. Naturalment, els nacionalismes (s'entén el català, el basc, ...) manipulen tot el que poden per interessos particulars. El seu nacionalisme, per contra, no manipula ni manipularia mai res, déu nos en guard.

Vejam, Sr. Martínez, i els que som més aviat d'esquerres, catalans (independentistes que no nacionalistes, no es confongui), gais i creients... què hem de fer, segons vostè? Potser suicidar-nos i així vostè i els f*lls de p*ta que l'acompanyen en el PP (em refereixo al seu partit, naturalment) viurien més tranquils? Clar, deu ser això. Doncs res, em sap greu però que sàpiga que no penso fer-ho; seguirem aquí, defensant les nostres idees que, a diferència de les seves, són democràtiques i no rebutgen ningú. I seguirem aquí per donar pel cul als feixistes com vostè i els seus. Uitx, perdó, tres Avemaries; ara m'hi poso!

Speechless
Since you, dear reader, probably do not live in Catalonia or Spain, you do not know that the Spanish Bishopric did yesterday something hard to believe in a democratic, secular, modern country: in a press conference, they gave the key to "vote well" in the Spanish elections next month.
To be precise, they said one should not vote for any political party that supports holding conversations with terrorists to try to find a solution to political conflicts. This is, in case you do not know it, directly meant for the current ruling Socialist party (PSOE) and their conversations with ETA, the Basque separatist group. It is just amazing that a religious organization interferes in politics. Unbelievable.
But this is not it. Since the PSOE passed a law, about two years ago, to allow marriages between same sex persons, this Bishopric said (they have actually been saying so ever since the law passed) no-one should vote for a party that is for the destruction of the "traditional family", an euphemism with which they always refer to a woman+man couple.
Finally, the spokesman of this religious institution also said that nacionalisms are acceptable, although one has to be constantly watching, because they (the nationalists) tend to falsify the past. This is directly related to Spanish politics, where the "national" parties do not recognise themselves as nationalist, an adjective to be applied mainly to Catalans and Basques.

I don't know what you think about it but, for me, this is an incredible, hard to believe piece of news. I do not come from any country where Religion and State are just one concept. On the contrary, Religion is an individual option that should not, in any case, interfere with politics. How is it possible that this is happening in Europe, in the 21. Century? Absolutely unbelievable.

Els 400 de Zapatero

2008-01-29T10:40:00.000+01:00

Llegeixo que Zapatero proposa, a mes i mig de les eleccions estatals, tornar 400€ als contribuents de l'IRPF. Amb rendes més altes o més baixes, això és igual. 400€ per tothom. I diu que la mesura és progressista.

El problema és que Zapatero s'ha equivocat d'adjectiu. La mesura no és progressista, sinó electoralista. Però, a més, electoralista patètica perquè no és possible que animi una sola persona a votar PSOE. Vaja, o potser sí perquè amb el nivell polític que sembla haver a l'estat...
Sigui com sigui, arriben les eleccions i, amb elles, la subhasta d'ofertes per a tots els gustos. Tal i com ho veig, una mostra més del patetisme d'un sistema polític que ja no serveix, que és caduc, que s'ha de posar al dia. Democràcia? Sí, naturalment; però és imprescinible començar a posar les bases d'un nou sistema. Aquest fot pudor. Va ser Churchill qui va dir "Democracy is the worst form of government, except all the others that have been tried". Bé, doncs ja va sent hora que algú posi fil a l'agulla i s'inventi una nova forma de governar, que mantingui el que té de bò la democràcia i hi incorpori, al mateix temps, nous elements que la millorin.
Algú comença amb les idees?

Zapatero's 400 €

Spain's current PM Zapatero has just offered all tax-payers in Spain to give them back 400€ in about 6 months. It doesn't look like a very progressive form of politics, considering that the amount is the same regardless of the payer's incomes. And in any case, one should no forget that elections will take place in Spain next March 9. This is, obviously, a measure thought in this frame of pre-election period.
So, in a bit more than 30 days Spaniards will have the chance to vote for a new government. Leaving aside the fact that the country will be ruled either by a terrible option (Socialist PSOE) or by a worse one (Conservative PP), the truth is that this sort of auction, where all political parties have, all of a sudden, the best of the ideas and the best of the intentions, stinks.
Winston Churchill once said "Democracy is the worst form of government, except all the others that have been tried". This is true, but in any case the time for a reconversion of political systems has arrived. Let's keep the best of democracy and add new elements to create a better form of political ruling. To say that there has never been anything better is no longer valid.
Any ideas?

Pensaments al voltant del terrorisme

2008-01-24T11:32:00.000+01:00

Aquests dies segueixo a la premsa catalana la notícia de la detenció d'un grup de presumptes terroristes pakistanesos. La policia va actuar divendres passat i va aconseguir, pel que sembla, aturar un gran atemptat a Barcelona. Al voltant d'aquesta notícia m'han vingut al cap uns quants pensament:

1. Perquè el jutge que porta el cas, un tal Sr. Moreno, ha hagut de dir que si la policia no hagués arrestat el grup divendres a la nit, haurien fet esclatar un artefacte hores després? M'ho pregunto, de debò, perquè no ho entenc. A la majoria de mortals que viuen a Barcelona, el que els importa és que hagin detingut uns pressumptes terroristes; que es faci públic que el cap de setmana passat hi podia haver hagut una matança a la ciutat no fa cap servei a cap ciutadà i, per contra, suposa una dosi important d'angoixa. No costa gaire suposar que aquests dies, qui agafa el metro o el tren a l'àrea de Barcelona no deu poder evitar pensar en tot plegat. No, senyor jutge, la policia i vostè facin la feina que els toca, que per això l'han triada lliurement i cobren, i deixin la ciutadania el més tranquil·la possible. Irresponsable!

2. Els detinguts són pakistanesos, em sembla que tots. A mi me la pendula que siguin d'on vulguin, el que m'interessa és que detinguin tots els terroristes, per fills de puta i eventualment per assassins. Ara bé, la cosa bonista dels "papers per a tothom" em toca cada dia més allò que no sona. "Papers per a tothom" i sense preguntar, perquè sinó ets un racista. Alto!, a Catalunya com a la resta del món occidental, tothom sap que algunes mesquites s'utilitzen per adoctrinar en aquesta mena de guerra santa del segle XXI. Immigrants? Clar, sense problemes... però amb controls i sent conscients que en un cistell de pomes sempre hi ha algun cuc. Ah!, que això no es pot dir perquè sona racista? Defensar el contrari em sembla terriblement ingenu!

3. A l'AVUI es poden deixar comentaris de notícies. Aquesta, la dels presumptes terroristes detinguts, en té molts. La majoria són lamentables. Molts barregen la relació Catalunya-Espanya amb el terrorisme islamista (mostra: Criminals castellans! L'únic que volen és anorrear els Catalans, i ara tenen aqueixa nova tècnica d'enfurir els nostres germans islàmics perquè ens fotin unes quantes de bombes. El paio que ha escrit això deu patir alguna malaltia greu, evidentment al cervell). Altres hi barregen la política catalana (mostra: Carod, Montilla i Saura i tota la rècula de sangoneres fastigoses haurien de fotre el camp si tinguessin gota de decència que no tenen. Malparits. No sóc precisament fan de l'actual (des)govern de Catalunya, però d'aquí a barrejar el govern català, sigui quin sigui, amb qüestions de terrorisme jihadista... A més, cal recordar que la lluita contra el terrorisme no depèn de la Generalitat?).

Mentrestant, tothom segueix amb l'aigüa al coll per arribar a final de mes, pagar el lloguer o la hipoteca, omplir la nevera cada setmana... Aixo sí, entre uns i altres ens tenen distrets; no deuen voler que pensem en les foteses del dia a dia.

Some thoughts in relation with terrorism
(Sorry, English version not available this time!)

Poesia en sons i imatges

2008-01-16T14:59:00.001+01:00

Avui deixo la política de banda i recupero la sintonia d'una de les millors sèries que he vist mai per televisió. Milions de persones a tot el món estan d'acord que "Brideshead revisited" ("Retorno a Brideshead" es va titular a l'Estat) és poesia, és música celestial, és bellesa estètica, és... Aquest post d'en Quim m'hi ha fet pensar i, Quim, no me n'he pogut estar.
Si la veu veure, recupereu-ne els sons i tan de bò aconseguiu que se us posi la pell de gallina, com a mi. Si no la veu veure, descobriu-ne un bocinet i intenteu veure-la. En qualsevol cas, poseu-vos còmodes i gaudiu.

Poetry in sounds and pictures
I leave politics aside, today, and revisit a marvellous place where I had not been for the past many years. "Brideshead revisited" is one of the most outstanding series on television ever. Produced by Granada Television, it was first aired back in 1982 (25 years ago!) and portrayed a society through the everyday life of a wealthy family. The central ax was the friendschip of Charles and Sebastian. Very beautiful.
Recall it if you saw it in the past. Discover it otherwise. Enjoy it, in any case.

Això sí que és un himne!

2008-01-13T12:51:00.000+01:00

Robbie Williams m'encanta. De cançons n'ha tret unes quantes que m'han semblat genials, però aquesta supera tot el que havia escoltat d'ell. No és pas nova, ja fa mesos que sona, però jo m'hi he enganxat ara. Després de l'assumpte de l'himne que comentava en el post anterior, suggeriria als espanyols que es deixin de Marxes Reals i adoptin She's Madonna com a nou himne. Si cal fer-se esportista per escoltar-la al final d'una competició, em poso de seguida a practicar algun esport!
La lletra, a sota.

This really is an anthem!
In the last post, I talked about the undergoing controversy in Spain, regarding the new lyrics of the Spanish anthem. I would suggest the Spanish authorities to forget about nationalist ideas and adopt instead Robbie William's "She's Madonna" as the new national anthem of their country. I am perfectly aware this is not a new song, but I just got hooked and would keep listening to it over and over again. Enjoy it! (if you like it :-)

Oh, Madonna, Madonna
I don't miss you
Just who
You used to be
And you don't ring true
So please
Stop calling me
Your Love is a ten penny
You're dropping clues
Like you've got any
You got to choose
There's been so many ohhhh

I love you baby
But face it she's Madonna
No man on earth
Could say that he don't want her
This look of love
Says I'm leaving
You're frozen now
I've done the freezing
I'm walking out
Madonna's calling me

She's got to be
Obscene to be believed
That's her routine,
Not what she means to me
I found myself
By circumstance
Across a room
Where people dance
And quite by chance
She' danced right next to me

I love you baby
But face it she's Madonna
No man on earth
Would say that he don't want her
It's me not you
I've got to move on
You're younger too
But she's got her groove on
I'm sorry love
Madonna's calling me

Oh, Madonna, Madonna
I want to tell you a secret
We're having drinks
With Kate and Stella
Gwyneth's here
She's brought her fella
But all I wanna do
Is take Madonna home
I love you baby
But face it she's Madonna
No man on earth
Would say that he don't want her
It's me not you
I've got to move on
You're younger too
But she's got her groove on
I'm sorry love
Madonna's calling me

Franco, Franco, que tiene el culo blanco...

2008-01-11T23:21:00.000+01:00

Així començàvem a cantar, de nanos, la lletra "oficiosa" de l'himne espanyol. Mooolts anys després, un bon dia entro al 3cat24 i em trobo amb la notícia que existeix, des d'avui, una proposta de lletra oficial per la "Marcha Real", aprovada en el marc d'una reunió del Comité Olímpic Espanyol. Cómor?!?
El primer que m'ha passat pel cap són les declaracions d'alguns polítics (espanyols), que atacaven les iniciatives per posar en marxa les seleccions esportives catalanes amb l'argument que la intenció era política i no esportiva. També deien que era terrible pretendre obligar els esportistes a barrejar-se en qüestions polítiques. Naturalment, a aquells polítics espanyols només se'ls creien els qui se'ls volien creure, perquè era evident que els seus arguments també eren polítics. Per si algú ho dubtava, avui ha arribat la prova. El que farà trempar alguns espanyols serà que els esportistes que defensin la bandera del seu país ho facin cantant, i no precisament el "Franco, Franco, que tiene el culo blanco...".
I això no és barrejar política i esport, oi?

A story about an anthem
The Spanish anthem is a pretty original case: it is one of the few "national" anthems in the world which has no lyrics. Maybe the only one. At least, this was true until now, since a proposal of lyrics has been presented today, and might in the near future reach the Spanish Parliament.
Honestly, that the Spanish anthem can be sung or not doesn't seem very important to me. The ridiculous thing about it is when you relate this fact to domestic politics: for years, Catalonia has been fighting to have national selections (yes, I'm talking about sports). Wales, for example, plays football in international competitions and is, at the same time, a part of the UK. In our case, Spain is always putting all possible presure so that Catalonia does not achieve this goal.
Some of the arguments given by Spanish nationalist polititians is that mixing sports and politics is sooo bad; and also that oblige sportsmen and women choose in what selection they would like to play is sooo bad.
Now, after the Spanish Olympic Comitee suggested it would be good that the Spanish sportsmen and women could sing the country's anthem together, this lyrics have been presented. Isn't this a way of mixing politics and sport? Whom do they (Spanish polititians) pretend to cheat?

Colonitzats i putejats

2008-01-06T11:52:00.000+01:00

Ser una colònia, de per sí, ja és dur. Estar, a més, constantment putejat per part del colonitzador (que, d'altra banda, és el que acostuma a passar) és una merda. Oops!, ho sento: potser avui, dia dels Reis Mags, el to del post hauria de ser tot un altre. Doncs no, per estar de bon rollo ja tindrem algun regal; la vida real, però, és la que és i la que tenim!
Això de la colònia i el putejament ve per una notícia que llegeixo al diari. El titular és "L'agonia de l'Estatut" i l'avant-títol, "No se'n sabrà el resultat fins després de les eleccions del març". Fa referència, és clar, a la decisió que prengui el Suprem en relació amb la norma catalana.
La cosa és així: no només hem d'esperar les eleccions espanyoles per saber què passa amb la "nostra" norma (prova evident del grau de colonització de Catalunya), sinó que, a més, abans no es doni a conèixer aquest resultat tothom té clar que la interpretació del Suprem serà a la baixa. Del 30-S al pacte Zapatero+Mas (??) i, d'allà, a la "interpretació suprema". De 10 a 6, i de 6 a 2. Colonitzats i putejats.
I mentrestant, les enquestes auguren que els votants donaran al Partit Socialista un suport similar al dels comicis anteriors.
Colonitzats, putejats i lobotomitzats. I a sobre, avui és la diada dels Reis! Massa, tot plegat, per un català republicà...

Sorry: no English version available for this post!

2008

2008-01-02T19:50:00.000+01:00

L'Església posant en tela de judici la democràcia; eleccions a l'estat espanyol; els preus dels pisos han pujat a Catalunya com en cap altre territori de l'estat durant l'any passat; 80 km/h a l'àrea metropolitana imposat pels pijo-progres d'IC-V amb l'ok d'ERC; Las Vegas II... al desert dels Monegros (a l'Aragó, on enguany tindrà lloc l'Expo Internacional... sobre l'aigüa!); el TGV que no arriba (12 díes després del 21-D); malalts esperant durant hores dins una ambulància que els ingressin al Clínic; els peatges de les autopistes gestionades per la Gene pugen el doble que els de les gestionades per l'estat; CDC cap al sobiranisme mentre UDC en renega (si tu l'estires fort per aquí, ...); en 3 díes a Andorra només en un 10% de comerços m'atenen en català (a Andorra, on aquesta és l'únic idioma oficial!); ...
Hi havia motius de sobre per reobrir el Quina mandra!

2008
The Catholic church in Spain has recently demonstrated against some laws which they do not like at all (gay marriages, quick divorce, ...); elections in Spain; what a flat costs in Catalonia and in all of Spain; 80 km/h in the metropolitan highways; Las Vegas II... in the desert of Monegros, in the nearby of Saragossa, where an international exhibit on... water! will soon open; the fast train, which should have reached Barcelona last Dec. 21 according to lier Spanish PM Zapatero, is still missing; sick people waiting in an ambulance for hours until they are admitted in the Clínic Hospital; tolls of Catalan-managed highways rise double than those managed by the Spanish government; in only 10% of the shops I visited in Andorra, I was spoken in Catalan (which happens to be the only official language in the tiny, miserable country); ...
Obviously, there were hundreds of reasons to reopen Quina mandra!

2007-12-25T10:52:00.001+01:00

Bon Nadal... amb un somriure!
Frohe Weihnachten... mit einem Lächeln!
Merry Xmas... with a smile!

I.R.L.

2007-12-18T10:19:00.000+01:00

L'Institut Ramon Llull fa una passa endavant: recupera les Illes Balears i afegeix Andorra a la llista de països que l'integren. Tal com informa avui el Diari d'Andorra, la trobada a Mallorca de representants dels tres governs ha servit per impulsar una nova etapa a l'IRL. No ha resultat fàcil trobar l'engranatge addient perquè Andorra, un país sobirà, pugués sumar-se a una iniciativa sorgida d'ens "regionals" (mal que ens pesi).
Ara que ja és gairebé una realitat, cal preguntar-se per què ha de servir aquesta institució. Promoure la llengua comuna i la cultura dels nostres respectius països, és clar. Però com? Cal trobar mecanismes que facin el català i la cultura catalana no només universal, sinó atractius. Per això fa falta saber què pot portar la gent d'arreu a interessar-se per una cultura demogràficament petita, però històricament potent, especialment en el marc europeu.
Que l'IRL repregui la velocitat de creuer és una excel·lent notícia. Que no trobi cap iceberg pel camí ja seria per nota.

I.R.L.
The Institut Ramon Llull, named after a Mallorca-born writer and philosopher (13. Century), is a regional institution which goal is the promotion of the Catalan language and culture. Founded in 2002 by the Catalan and the Balearic Islands governments, the Valencians refused to join the institution due to political disagreements (the Valencian government, currently ruled by Spanish-nationalist Partido Popular, vows for the disappearance of the Catalan culture).
Important is that after some troubled months, the Institut is now willing to reappear with as much strengh as possible. In this frame, de government of Andorra, where Catalan is the only official language, has just joined the institution according to this information published today at the Diari d'Andorra. The permanent seat of the IRL will be in this country, although the main offices will remain in Barcelona.
Now that the renewed Institut Ramon Llull is (almost) a reality, time has come to think about what should come of it. Naturally, the protection and difusion of the Catalan language and culture. But the question is how must this be done, so that Catalan becomes universal and, at the same time, attractive? It is a very important task, and hopefully those who lead the vessel will be able to do it perfectly.

Barbaritat Valenciana

2007-12-15T01:00:00.000+01:00

Llegeixo en aquest post d'en Dani i en el blog d'en Josep que l'aparició d'aquesta imatge a l'informatiu de la Terribas ha causat la queixa d'un conseller de la Generalitat Valenciana, un tal Rambla. Aquest pájaru hauria de desaparèixer sota les aigües putrefactes del clavegueram de la capital del Túria, i amb ell endur-se la colla de feixistes manipuladors que treballen al seu costat. Ah!, i també la colla de manipulats gilipolles, que es deixen enredar com a xinos. No cal aprofondir més en el tema; no dóna per més.

"Barbaritat Valenciana"
The Valencian citizens who are against the right-wing, Spanish-nationalist ruling party in their region have created sort of a motto which goes: "Barbaritat Valenciana". This is a game with words, since it sounds similar to "Generalitat Valenciana" (Valencian Government) but means something like "Valencian Outrage". Many Valencians are against their government, which has largely proven to be a nationalistic one, with the clear intention of erasing the Catalan culture from the Valencian territory.
Such a banner appeared in TV3, the public television from Catalonia, a couple days ago, as I just read in this post by Dani and also in Josep's blog. This was considered by a Mr. Rambla, a "minister" of the Valencian government, an attack to the government he works for. In my opinion, that this banner appears on a television program is simply a question of freedom of speech. Of course, what bothered Mr. Rambla and his nerd colleagues at the Valencian government, is that they cannot control what TV3 shows the way they do with Valencian public television Canal 9.
Being a right-wing, Spanish nationalist party anywhere in Spain means, nowadays, to be a radical with a dictator-soul.

Que falta aigüa!! Hola?!?

2007-12-13T08:29:00.000+01:00

Llegeixo això al 3cat24:

Els Monegres tindran el seu Las Vegas
(...) Un grup empresarial ha presentat Gran Scala, un complex de joc i oci que es construirà enmig del desert dels Monegres i es convertirà en la segona oferta mundial de casinos després de Las Vegas. Les xifres mostren la magnitud del projecte: en una superfície d'unes 2.000 hectàrees s'aixecaran 32 casinos, 70 hotels, 232 restaurants i uns 500 comerços. (...)

Ho llegeixo i al·lucino. Però a veure: no s'està parlant, des de fa temps, del problema de la manca d'aigüa? No vaig llegir fa un parell de dies que la manca d'aigüa, anant a l'extrem més radical però també versemblant, podria arribar a provocar guerres en el futur? No s'està fent aquests dies, a Bali, una conferència internacional per tractar el canvi climàtic, que a hores d'ara ja ningú discuteix? No hi va haver a l'estat els problemes que hi va haver quan, fa quatre anys, el PP pretenia treure aigüa d'on no n'hi ha gaire? No és cert que, sense anar més lluny, a Catalunya (i suposo que a gran part de l'estat) pràcticament no hi plou des de fa mesos?!?
Llavors, pregunto: els tarats aquests que pretenen fer el negoci del segle al desert (DESERT!) dels Monegros, d'on pensen treure l'aigüa per abastir aquesta mega-àrea amb centenars de locals i milers de llits (amb les seves dutxes)?!?
No se suposa que els governs estan per alguna cosa?!? Doncs que aturin aquesta bestiesa!!!

There's lack of water!! Hello?!?
I just read in a digital paper that a group of investors are planning the biggest area, outside the US, where gambling will be possible. There are two main reasons to be concerned about:
1) the area will be located in a desert, in the nearby of Zaragoza, a city in northern Spain, and
2) scientist are warning, day after day, that the climate is changing; that periods of droughs will increase within the next few years, especially in southern Europe.
Then I read that this group of investors plan to build 32 casinos, 70 hotels and some 700 shops and restaurants. And I wonder where the hell do they plan to take the water from?!? It hasn't rained in Catalonia (and I guess also in most of Spain) for months; the possibility of water restrictions in the near future in the Barcelona area is big, very big. So I wonder, what the hell are governments for?!? Will the Spanish government not stop this crazy project? Will the European Union not support (or oblige) the Spanish government stop this crazy project?!?

Ja ho han fet

2007-12-10T07:18:00.000+01:00

Feia mesos que durava i finalment ha passat: el PP acaba de tancar el repetidor de TV3 a les comarques alacantines. Després de vint-i-escaig anys podent triar entre una sèrie de canals, TV3 un d'ells, els valencians del sud s'han quedat sense l'oferta que més empra el català (sense usar-lo exclusivament).
El que més m'al·lucina és que avui hi haurà gent que celebrarà aquest fet, que brindarà i dirà "¡Ya era hora!", com si el fet que TV3 es veiés al País Valencià fos un problema, una nosa. Segurament ho és per a ells, valencians amb un projecte espanyolista de país, però per a la història de la democràcia a l'estat és una altra taca negra.

They already did it
It has just happened: the right-wing Partido Popular has just closed down the broadcasting of Catalan TV3 in the southern counties of València. The PP dreams of a country where other languages and cultures than Castilian are minor, unimportant, local. TV3 broadcasts mainly in Catalan and, so far, it could be tuned by some 12 million people. To the PP that is unacceptable: 12 million people with the possibility to watch and hear other ideas than theirs? And even more, in Catalan? No way.
That TV3 is no longer available for residents in the southern counties of València is unacceptable in a so-called European democracy. I can't imagine something like this happening in a civilized country, as such an example of censorship is absolutely opposed to democracy.

90 dies

2007-12-09T18:42:00.000+01:00

90 dies li ha durat el descans al Quina mandra!, els tres mesos que fa que vaig arribar a Berlin. En principi, la idea era reobrir-lo quan tornés a Barcelona però en aquest temps he comprovat que no m'és possible desconnectar de l'actualitat de Catalunya. Constato que no en sé, què hi farem! Al Berlin Chronicles hi he anat ficant cullerades polítiques casolanes, poques al començament, més a mesura que passaven les setmanes. Barrejar les coses, però, no m'acaba de convèncer així que, a partir d'ara, Catalunya i les seves circumstàncies al QM, Berlin i les seves coses al BC.

90 days
Quina mandra! has been resting for the past 90 days, that's ever since I arrived in Berlin. I always intended to reopen QM! once I went back to Barcelona but within this time I have not been able to switch off from Catalan politics. I simply can't. That's why, from time to time, I've been posting about local politics at The Berlin Chronicles. But I don't really fancy mixing things up and so, from now on, Catalonia at QM, Berlin at TBC.

"Despedida y cierre", que se'n deia...

2007-09-13T13:07:00.000+02:00

ENGLISH Version below
Alguns, els nascuts abans del 1975, segurament ho recordareu. Fins a mitjan anys '80, quan posaves un dels dos únics canals de televisió que existien aleshores (tres a partir del 16-01-1984), la programació acabava pels volts de la mitjanit. Una locutora anunciava aleshores els programes del dia següent. Era la "Despedida y cierre", que li'n dèien.
Doncs "Despedida y cierre" és el que li toca ara al "Quina mandra". Seré fora del país unes quantes setmanes, una mena de vacances llargues amb el ferm propòsit de tornar amb un bon nivell d'alemany, de desconnectar de la feina (tot un imperatiu mèdic!) i de treure'm d'una vegada per totes el cuquet de passar a Alemanya més de quatre setmanes seguides, que és el temps màxim que les vacances m'han permès passar-hi fins ara.
Del "Quina mandra" en faig un balanç molt positiu. L'experiència blocaire, que vaig començar empès per la Cris-jo-també-tatimu-molt fa prop d'un any, m'ha permès conèixer persones (algunes virtualment) amb opinió, amb ganes de dir-hi la seva; també d'intercanviar pensaments; de vegades, fins i tot, m'ha ajudat a sentir-me una mica periodista!
Quedi el "Quina mandra", doncs, com a testimoni d'11 mesos viscuts entre la incertesa del què passaria amb la meva petició de canvi de departament a la feina (que finalment no va ser, tot i que encara espero que algun cap tingui la gentilesa de notificar-m'ho oficialment) i la incertesa-vertígen-il·lusió que fa saber-me amo i senyor de tot un any, les pàgines del qual començo a escriure avui mateix. Un cop torni a Barcelona, segur que el "Quina mandra" reprendrà les emissions amb l'esperit renovat i el ferm compromís de seguir deixant de banda, no hi hagi dubte, la programació-escombraria.
Moltes gràcies, de debò, als que m'heu anat seguint durant aquest temps; als que heu deixat algun comentari, als que no n'heu deixat mai cap i als que me n'heu enviat algun per e-mail; també als que m'heu dit que us agradava el bloc i als que no m'ho heu dit... potser per ser amables :)
Final d'emissió (amb un punt de nostàlgia).

The end
You might already know that I'm moving to Berlin for a few months. I'm leaving next Monday. Because I am starting a new adventure, to which, by the way, I can't set a deadline, "Quina mandra" closes off for a while. For sure it will reopen as soon as I come back to Barcelona, but now time has come for new, different things.
Almost one year after opening this blog, the balance is extemely positive. It has given me the chance to meet new people (some of which virtually); to exchange opinions, thoughts; it has even made me feel I'm a journalist, sometimes!
Many thanks to all of you, who have been reading me, sometimes leaving a message, sometimes sending me an e-mail, many times not leaving track of your presence, too!
Thanks indeed to you all, and my best wishes.

A reveure, feina!

2007-09-12T12:57:00.000+02:00

ENGLISH Version below
Demà començo l'excedència. A primera hora de la tarda de dijous sortiré del CCCB i... fins d'aquí a un any! Per celebrar l'alegre efemèride, penjo dues fotos relacionades amb la que ha estat la meva feina durant els últims 6 anys i mig. La primera, la meva taula a l'oficina. Res destacable: l'ordinador, el telèfon, el cutremòbil (per què em criden tan poc l'atenció, els mòbils?), l'agenda, algunes monedes, papers, boli... res que no hi hagi a la taula de qualsevol currele.

La segona fotografia és una plantufada directa a la jeta de l'alcalde de la meva ciutat, Guirilona. El que hi veieu és el que diviso des de la meva finestra: un tros del carrer Montalegre i una de les cantonades del MACBA.

Haureu sentit a parlar de l'interès de l'il·lustríssim ajuntament de la vila per preservar (imposar?) el civisme entre els conciutadans i visitants de Guirilona. Doncs en lloc de malbaratar esforços perseguint i multant gent que lliga les seves bicis a llocs on molts cops no emprenyen ningú, els haurien d'invertir tapiant espais com aquest. De motius, en aquest cas concret, n'hi ha un munt...
El títol: Coses que he vist fer en aquesta cantonada
Els fets: dormir (començo suau), pixar (ep!), cagar (collons!) i follar (quèèèè?). D'acord, follar només ho he vist un cop, però ho he vist. Pixar i cagar, us ho prometo, dia sí dia també, i uns quants cops.
Ep, alcalde, que la seva normativa fa aigües! (mai més ben dit)

Farewell, work!
Tomorrow I'm starting my year off. I'll quit the cultural institution I work for, and only come back in September 2008. To celebrate the occasion, I am uploading a couple of pictures. The first one, my desk. Nothing special on it, at least for you, workers: a computer, phone, cell, some coins, paper and so on.
The second pic is a slap to the mayor of Barcelona (also known as Touristlona, since 1992). The guy seems to be very concerned about keeping bikes and prostitutes out of sight (allright, allright...), but has allegedly never heard of or seen this corner. I get this view from my window at work; one of the corners of the MACBA, the Museum of Contemporary Art. From there, I've seen people sleep (not so terrible), piss (mmm...), shit (shit!) and f*ck (what???). Okay, I saw a couple f*cking only once, but I saw it! As for the others, twice or more times a day, every day.
Hello, Mr. Mayor, you'll have to work a bit harder to keep the city in order!

2007-09-11T11:09:00.000+02:00

September 11 is the anniversary of a defeat: the Castilian monarchy almost made my country, Catalonia, disappear. No matter what, 293 years after the 1714 disaster, we Catalans are still here, standing and reminding Castilian-Spaniards and the world that it is our will to be, just like it is everyone else's. Good work, commitment and responsibility will, one day, bring my country back to normality.
Although I already uploaded this video a few weeks ago, today is the best ocassion to see it again and listen carefully to Celo player Pau Casals's words.
Visca Catalunya!

El curiós cas del cafè per a tothom

2007-09-07T21:54:00.000+02:00

Sorry, no ENGLISH version available this time!
Un cop mort Franco, l'Estat Espanyol es va trobar amb un puzzle, les peces del qual calia encaixar. Tasca complicada que obligava a fer exercicis de funambulisme entre els militars, d'una banda, i les legítimes aspiracions de les "rebels" Catalunya i Euskadi de l'altra.
Es va arribar a la conclusió que l'estat de les autonomies era el més convenient per garantir la convivència entre els pobles que formen Espanya. Tot i això, des del punt de vista dels militars, la "descentralització" que suposava aquella estructura posava en perill "la unitat de la pàtria" (el 23-F representaria el punt de màxim estrès dins d'una gran part de la cúpula militar), mentre que pels catalanistes, nacionalistes, sobiranistes... s'inaugurava una nova era que, gairebé de manera immediata, començaria a demostrar-se poc ambiciosa i molt aigualida.
Un efecte directe d'aquests nous temps ha sigut, pràcticament des del primer dia, la posada en marxa del que s'ha conegut com a "cafè per a tothom". En temps de Felipe González se'n va parlar i ahir, 25 anys després, encara se'n feia referència. Caram, caram...
El projecte d'Estatut que va aprovar el nostre Parlament al setembre de 2005 era, per molts espanyols, un atac directe a les essències de la pàtria. Fins i tot l'Estatut retallat ho continua sent, per alguns. Els catalans érem, com sempre però més que mai, insolidaris, egoïstes, independentistes, nacionalistes i tot el que vulgueu dir. Però tot i això, curiosament, qualsevol territori de l'estat corre a "demanar-se" allò que Catalunya ha sol·licitat primer, per no ser menys. Apart que sembla el guió d'una pel·lícula infaltil, hi ha una pregunta que sempre em ronda: si els territoris "políticament afectes" (és a dir, tots excepte Catalunya, Euskadi i, en menor mesura, Galícia) reclamen per a ells allò que, segons ells mateixos, els "nacionalistes" volen per carregar-se l'estat... ¿perquè ells no demostren com s'estimen l'Espanya que tant diuen defensar, per exemple renunciant a governar-se ells mateixos i cedint totes les competències al govern central?
Espanya és un país que viu un estat de permanent incoherència. És cutre a més no poder. I cansa, cansa tant que costa no agafar-li mania. Naturalment que la gent, els individus, agafats d'un en un són una cosa. Per això tinc amics espanyols, i fins i tot un que es troba, políticament, a les meves antípodes. Però com a conjunt, com a societat, m'afarta a més no poder. Quina mandra.

La millor teràpia

2007-09-05T08:10:00.000+02:00

ENGLISH Version below
Aquests dies vaig de bòlid. Malgrat tenir-ho tot força sota control de cara al trasllat a Berlín, hi ha tants detalls a tenir en compte que costa un pèl no atabalar-se: les gestions per empadronar-se allà, la targeta sanitària europea, les prestacions del RACC, com i on fer el possible canvi de les plaques de matrícula, la mútua, info de cursos a la universitat, què m'enduc i què no... I a més de tot plegat, posar al dia la meva substituta al curru, cosa que representa una feinada per ella però també per mi.
El cas és que, en paral·lel a aquest procés, va arribar a les meves mans la primera temporada d'una mítica sèrie dels anys '80, una sèrie que en aquella època només havia vist esporàdicament i que ara em fa riure de valent. Això em va de conya per deixar les "cabòries" a banda.
Són quatre dones, quatre àvies que comparteixen pis per qüestions logístiques, amb caràcters molts diferents, la combinació dels quals resulta francament hilarant. Quan mires una sèrie dels '80 sempre es veu passada de moda, però no estic tenint la mateixa sensació amb aquesta. Clar que la trama transcorre pràcticament sempre dins la casa on viuen, així que no es veuen cotxes, aparadors ni cap tipus d'element que reflecteixi la societat d'aquella època.
Sigui com sigui, les paranòies de cadascuna d'elles em fan riure com poques sèries actuals aconsegueixen: la iaia seriosa, irònica i punyent en els comentaris, la bleda, la "sortida" i la més normal d'elles... Sí, una bona teràpia per relaxar-se! Suposo que sabeu de quina estic parlant, oi?

The best therapy
I'm really busy these days, preparing everything before moving to Berlin. So many things are to be taken into consideration, especially for somebody like me, the kind of guy who likes -needs!- to have everything under control. I guess this is part of my German "personality". Whatever!
The thing is, a few days ago a friend of mine let me a DVD with all the episodes of the first season of a tv show from the '80. One of the best things that could happen to me these days, since it is really hilarious and helps me take out of my mind, even if just for a while, all the "not- to-forget" things!
The show reflects the lifes of four old women, grandmas, who share the house of one of them in Miami. Having very different personalities, their lifes together usually bring along the funniest situations. One of them is very ironic, always, even tough; another one is pretty fool; the third one is mad about men and sex and the last one is the most "normal" of the three. Definitely, watching it is an excellent way to have a good time. By the way, I guess you all know perfectly what show I am talking about, don't you?

Mandra romanesa

2007-09-03T09:59:00.000+02:00

ENGLISH Version below
Un amic, en David, ha estat a Romania de vacances. M'ha comentat que el país no li ha provocat cap sensació fantàstica, tot i que a mi me n'han parlat força bé i que, de fet, és un dels que apareixen a la meva llista de "pendents". Però bé, para gustos, colores! que diuen els castellans, oi? Sigui com sigui, va veure aquest senyal i el bloc del Ferran li va venir al cap. Doncs apa, David, en agraïment per pensar-hi, aquí hi ha la foto.
És curiós que la xifra que apareix sota el nom... mmm... em diu alguna cosa... Potser amb aquesta combinació podria construir una frase, per exemple, del tipus "Quina mandra, 40"? :-)Romanian laziness
David, a friend of mine, just came back from a 10-day trip to Romania. According to what he told me, it does not look like we'd better rush there although most of the comments I've heard so far about the country are pretty positive. In fact, Romania is one of the countries in my "to visit" listing. In any case, he saw this sign and thought of friend Ferran's blog ("Mandra", which is part of the name of this blog, means "laziness" in Catalan). Thanks for remembering, David. Curious it is the number below; kind of reminds me of something... ;-)

M'encanta. Molt!

2007-08-31T19:53:00.000+02:00

ENGLISH Version below
Aquesta és una de les cançons que més m'agrada des de fa setmanes. La trobo genial. Poso punt final a l'agost amb l'Andrea Corr i "Shame on you".

I love it. A lot!
This is one of the themes I've been enjoying most for the past weeks. A great song. Let's say bye to August with Andrea Corr and "Shame on you".

Tinc un somni...

2007-08-29T14:01:00.000+02:00

ENGLISH Version below
Sembla que s'està movent alguna cosa en l'àmbit polític, a Catalunya. Per fi!, perque després de 8 mesos de govern narcotitzant amb José "formol" Montilla al capdavant, o algú es posa les piles o ens quedem sense país mentre el Presi ens qualifica als usuaris de pessimistes per denunciar un negre present (infra)estructural.
Ahir vaig deixar al fòrum de l'AVUI, en relació amb la notícia que ens ocupa, una idea que el diari ha considerat oportú publicar avui en primera plana de la versió digital:
"CiU+ERC, ERC+CiU haurien de pactar al govern del país i també, mentre continuem a l'Estat, a les Corts espanyoles. Anar dividits a Madrid afebleix els interessos de Catalunya. Ferran / 22:46 h."
Em sembla clar que abans de parlar de dretes o esquerres (com ha fet ERC en els últims temps), cal construir el país. No es pot ser de dretes o d'esquerres... si no hi ha país!

I have a dream...
Something is moving in Catalonia, underneath the boring political surface since current President of the Catalan government took office. The right wing party, CiU, and left-wing ERC seem to understand (finally!, definitely?) that working together for Catalonia is now more important than fighting amongst themselves and leaving the country back!

Periodisme del segle XXI

2007-08-28T16:30:00.001+02:00

ENGLISH Summary below
M'ha cridat l'atenció La Contra d'avui. Concretament dues frases de l'entrevistat, el periodista Xavier Vinader: "Crec més en el contingut que en el titular" i "L'oferta mediàtica configura també el gust del públic".
Una bona part del periodisme actual pateix de la mateixa superficialitis que el conjunt de la nostra societat. De fet n'és directament co-responsable. Els titulars de premsa són, al meu parer, el pitjor favor que els periodistes podem fer a la transmissió de la informació: per subjectius, per simplificadors... per manipuladors, en definitiva. Un Gallifante per qui aconsegueixi renovar el periodisme amb noves fòrmules!
Pel que fa a la segona frase, lliga a la perfecció amb un post meu, en aquest mateix bloc, que trobareu aquí. Compateixo absolutament l'opinió de Viader en el sentit que els mitjans configuren els gustos del públic. Cada cop que escolto el responsable d'algun programa escombraria justificar-se dient que fa allò que l'audiència li demana, m'agafen ganes d'escanyar-lo. No és cert! Programen escombraria per motius econòmics (és barata) i intel·lectuals (no cal pensar, ser original ni innovador), ni més ni menys.
PS: Per cert, el titular de l'entrevista ("Avui el periodisme és un insuls ja, ja, ji, ji") va que ni pintat a la merda de La Contra, que em sembla un exemple flagrant de banalització del gènere de l'entrevista.

Journalism of the 21 Century
I read an interview today which I found very interesting. The interviewed was a journalist named Xavier Vinader. I especially liked two of his sentences: "I believe in the contents more than in the headlines" and "The media shape the tastes of the audience".
About the headlines, they simplify and, thus, manipulate reality. Somebody should be able to renovate the journalism!
As for the second sentence, it perfectly matches an article I published some months ago in this blog. You can read it here. Like Vinader, I do also believe that trash-programs are there only because of the interests of the media themselves, since they are cheap both economically and intellectually (meaning originality, innovation are not requested to produce them). It is not that the audience desperately wants them on their screens, but that producers want tight balances at the end of the year!

AP-7: l'informe

2007-08-26T13:09:00.000+02:00

ENGLISH Version below
En l'àmbit de les infrastructures, fa quinze dies vaig deixar al congelador un tema al qual volia dedicar un post: el tram de l'AP-7 que transcorre per Catalunya, travessant-la de nord a sud. Per situar aquesta autopista en el context de xarxes viàries del continent, cal dir que l'AP-7 forma part de l'eix europeu E-15, que neix a Inverness (Escòcia) i mor a Algesires (Espanya).
En l'àmbit català, el tram de l'AP-7 que hi discorre està gestionat per dues empreses: ACESA i Aumar. El seu recorregut total, entre La Jonquera i Ulldecona/Alcanar, és de 340 km, dels quals 255 corresponen a ACESA i 85 a Aumar. De tot aquest llarguíssim tram, aquí ve la primera dada destacable, hi ha només dos carrils per sentit en 210 km! Això vol dir un 62% del recorregut amb només dos carrils! Tan sols un 38%, poc més d'una tercera part, disposa de tres o més carrils. És molt fort!
Val a dir que aquest setembre comencaran les obres que ampliaran 123 km del recorregut fins a tres i, molt puntualment, quatre carrils per sentit. Com a contrapunt, cal denunciar que aquestes obres d'ampliació arriben amb anys de retard, considerant que:
1. La via és de peatge, i no precisament barat. Carrils insuficients durant anys i panys, en una via de pagament? Denunciable!
2. L'AP-7 és la porta d'entrada de milions, que es diu ràpid, de vehicles cada any. Viatgers que tenen com a destinació Catalunya, la resta de la Península i, també, el Magrib.
A part de la qüestió de la capacitat de la via, convé no oblidar algún aspecte més, sempre tenint en compte que parlem d'una via de peatge:
1. Les àrees de descans: a diferència del que passa en altres autopistes de pagament del nostre entorn europeu, aquí hi posen uns panells que avisen els conductors que s'hi aturen... de la possibilitat de ser víctimes de robatori! Pagar... perquè et puguin robar? Que hi posin vigilants, coi!!
Això per no parlar del fàstic que fa utilitzar els lavabos en aquestes àrees, on pots agafar el tifus només d'entrar-hi. Això sí, sense que serveixi de justificant, direm que el mateix fàstic fan els lavabos de les autopistes franceses.
2. Les pantalles de protecció acústica: habituals a les autopistes de països del nostre entorn, són anecdòtiques a l'AP-7, a Catalunya. Una autopista comporta inconvenients ambientals més que importants. Fer-los desaparèixer és impossible. Minimitzar-los, però, una obligació de qui en té la concessió o de l'administració corresponent (el "Ministerio de Fomento", també).
3. En una via que comunica la Península, zona d'altíssima mobilitat viària (¿cal recordar que l'Estat Espanyol és el segon país receptor de turisme del món, i Catalunya la primera zona de l'Estat?), on milions de persones circulen des de i cap a Centreeuropa, és inconcebible la senyalització, encara amb mentalitat franquista, en tota l'AP-7 a Catalunya. Sembla que el món s'acabi a França: només apareixen rètols tipus "França X km". Amb la de gent que utilitza aquesta via per tornar a casa seva, a Marsella, Torí, Zürich o París, que el món segueixi "acabant-se" a França és d'allò més provincià i contrari a l'esperit europeu. A prop de Lió, a uns 500 km de Barcelona en direcció sud, ja va apareixent "Barcelone" i els kilòmetres que van mancant fins a la Ciutat Comtal. L'AP-7 a Catalunya hauria de fer el mateix, en tots dos sentits (nord i sud), indicant-hi les grans ciutats que es troben en un radi de 400 o 500 kilòmetres, com a mínim.
Que no ens venguin les futures obres d'ampliació com un regal, perquè el que s'hauria d'haver fet fa anys i panys no és tal, és una obligació!

The AP-7 highway: the report
A couple of weeks ago I posted about the AP-7 highway, which in Catalonia goes from La Jonquera (at the French border) to Ulldecona/Alcanar, just before entering the Valencian counties. 340 km in total, out of which 210 km only have two lanes. This means just 38% of the facility has three or more lanes.
It is important to remind that Spain is the second most visited country by tourists in the world; and Catalonia, the territory in the State which receives more tourists (more than double its total population of 7M inhabitants). Millions of them use this highway to drive from their homes in Central and North-Europe. It is easily understandable that a two-lane highway does not suffice at all to absorb all this traffic.
Also important it is to say that this is a toll-highway (in Spain, most of them are in Catalonia whereas the Madrid area is basicly surrounded by toll-free motorways. Fair? Not exactly!). Paying a toll would be justified if, at least, the services the highway offers were good. But...
1. Although there are rest-areas every 30 km or so, in all of them you can read big sign warning drivers to be careful, since they can be robbed while streching their legs in the area, if they leave their cars open. You pay a toll, so... where's the security staff??
Not to mention the nasty restrooms, where you can get a disease just when stepping in. It happens exactly the same on French highways, although this does not justify the terrible service offered.
2. The acoustic-protection screens, usual in highways of more developped European countries, are seldom seen on the AP-7. To minimize the huge environmental inconveniences causes by such a facility is an obligation of the concessionary company or the responsible political administration (in this case, the Spanish government).
3. In a country largely visited by tourists from all over the world, where millions of them arrive by car or coach through this highway, it is ridiculous that the signs indicating how many kilometers are left until this or that city... are non-existant. Driving from Barcelona northwards, to the French border, one could say France is the end of the world. There is no indication of nearby cities such as Montpelier, Marseille or even Lyon, which would undoubtfully provide interesting information to drivers heading to France and beyond.
Fair it is to say that the company in charge of this highway will soon start works to make a third lane (and even fourth, in some small areas) on each side. Fair it is to say, too, that the usual drivers on this highway, like me, have suffered during many years of obsolete facilities... for which we have had to pay a lot of money.

Quina barra!

2007-08-24T12:30:00.000+02:00

Sorry. No ENGLISH Version available this time!
Ho he llegit aquest matí al diari i m'ha provocat el mateix efecte que m'hauria causat una hòstia traicionera: "(...) més obsessionats pel debat sobre la identitat que no pas pel debat sobre el país real", va dir ahir el President del Govern en relació als anteriors governs de CiU.
Em sembla molt significatiu que Montilla hagi utilitzat el mateix argument del PP i de gran part del PSOE per referir-se al que podriem anomenar "la qüestió catalana". Més que significatiu, em sembla terrible. D'entrada perque el "debat sobre la identitat", com el qualifica ell, és absolutament compatible amb polítiques pel "país real". Però és que a més cal tenir en compte que Catalunya no és un país "normal", perquè no té estat propi. És per això, senyor President, que es produeix un continuat "debat sobre la identitat", no per una altra cosa.
El que ha fet el President dient això és fer encara més gran l'escisió entre els votants d'E (abans ERC), com jo, i l'actual govern del país. Em va costar païr en Montilla d'entrada, ho reconec, però vaig voler creure'm que allò de "fer president de la Generalitat algú no català d'origen ens mostrava oberts i tolerants". Ara confirmo que, oberts i tolerants o no, ens donen pel sac dia sí, dia també. Fins i tot "els de casa", i aquest és el veritable problema.

Paulina Mas? Roger Rubio?

2007-08-20T11:12:00.000+02:00

ENGLISH Version below
Com som a l'estiu, un post relaxat a manera de vídeo musical. En Roger Mas, cantautor nostrat, versiona una conegudíssima cançó de la mexicana Paulina Rubio. Interpretada en versió lenta, oblideu-vos de ballaruques desenfrenades; més aviat agafeu uns quants encenedors... i a disfrutar-la!
(Gràcies, Cristina, per la info)

Paulina Mas? Roger Rubio?
A Catalan singer, Roger Mas, has made a slow version of well-known "Ni una sola palabra", originally sung by Mexican Paulina Rubio. This time you're not expected to dance passionately, just catch your lighters and enjoy!
(Thanks, Cristina, for the tip)

Ah, les "noves" tecnologies!

2007-08-16T19:07:00.000+02:00

ENGLISH Version below
M'he comprat un ordinador nou. Fins la setmana passada tenia un portàtil "heretat" que, després de sis anys de vida, demanava la jubilació. Com era un aparell d'altres temps, no li parlessis de Wifis ni conyes d'aquestes. A més, el pobre només funcionava connectat a la xarxa elèctrica, de tan vellet com era. Ni la bateria, li funcionava!

Ara tinc un HP. Perque us feu una idea del poc que m'interessen aquestes coses, ni tan sols he triat jo el model! Un amic, el Santi, és un expert en aquestes coses i quan li vaig comentar que voldria canviar-me el portàtil em va dir que no patís, que me n'aconseguiria un a bon preu. No li vaig preguntar més, la veritat, perquè mentre em garantís que tindria quatre tonteries, la resta m'era igual. Dit i fet! Fa pocs dies em va portar la nova joguina. Ara estic gaudint de la "modernitat": sóc a Llafranc, on no me'n queda altra que anar a la bilbioteca de Palafrugell si vull internet. I estic provant, per primer cop a la meva vida (prohibit enfotre-se'n!) això del Wifi. Ei, i també un ordinador que funciona amb la bateria, sense haver de buscar un endoll desesperadament! Tot un "luxe" :)
How cool "new" technologies are!
I got a new laptop. I know, I know... I shouldn't be so proud of it, when millions have the coolest, newest versions of all kind of computers! But, what can I say: I am! I've had the same laptop over the past four years, and actually it was not a new device when it came to me. In its ca. six years of life, it was completely out of reality: no possible connetion via Wifi; it didn't even work with the battery!
Now I have a HP. You can have an idea if how little I care about technologies if I tell you that I did not even choose the model! Santi, a friend of mine, works in computering. I told him I needed a new laptop and also the very few things I considered completely necessary for it to have. He did the rest: choose the model, give it to me and also intall all kinds of programs (some of which, I'm pretty sure of that) I will probably not even use.
I have to admit it: I'm in love with my new computer. I can take it to the library (like the one where I am right now) and log on to the net... without any cables! :) I know, I know... I shouldn't be so proud of it, but...

Acesa (2/2)

2007-08-14T10:51:00.000+02:00

No ENGLISH Version for this post. It's a too local one... and too long, as well ;-)
Seguint amb el post de fa tres dies, avui entro de ple en la conversa que vaig tenir amb el responsable d'Acesa...
Em va sonar el telèfon i sí, trucaven d'aquesta empresa. Era un paio que, ja d'entrada, des de la primera frase, traspuava desconfiança. Es devia preguntar perquè volia aquella informació, jo: quants km gestiona...? Quants carrils tenen...?
"¿I perquè la vol, aquesta informació? ¿Què és periodista?", em va espetar d'entrada, amb tu tò força agressiu. Sí, era evident que em veia com un enemic!
"Sóc periodista i la vull per un article que vull penjar al meu bloc". Ho sé, ho sé, sona súper pressumptuós; però enteneu-me!, m'acabo de llicenciar i, tot i que m'encanta això del periodisme, de moment no treballo com a tal. D'alguna manera he de matar el cuquet! :)
"I què vol saber, exactament?"
"Doncs, com demano en el mail, quants quilòmetres de l'AP-7 gestiona Acesa des de La Jonquera fins a l'extrem sud de Catalunya. I, d'aquests, quants són de dos carrils i quants en tenen tres o més. Simplement això".
Amics, suposo que veieu que les dues preguntes són simples, oi? Doncs la conversa va durar 25 minuts. També és cert que finalment vem acabar fent-nos una mica amics i vaig aprofitar per demanar-li alguna altra qüestió.
Però bé, tornant al tema, la cosa va seguir així:
"Bé, vostè ja deu saber que Acesa NO gestiona tota l'AP-7 en el seu pas per Catalunya, evidentment".
Jo: "Efectivament" (mentida, perquè no en tenia ni idea; però tampoc era qüestió de posar-li fàcil perquè em matxaqués més!).
"És que, vejam, és difícil de dir perquè, com deu saber, hi ha la part que passa pel Vallès, que es divideix en C-33 i la pròpia AP-7".
"Sí, sí (això sí que ho sé). A mi m'interessa el tram de l'AP-7; no pateixi per la C-33"
"No, si jo no pateixo, però clar, és important tenir-ho en compte perque blablabla..."
"Aha. I deixant de banda la C-33, quants quilòmetres hi ha d'AP-7, gestionats per Acesa?"
"Doncs miri: ...". Finalment em dóna aquesta info. Després parlem dels carrils, tot i que m'ho fa suar, també. Llavors pregunta: "Hi ha alguna cosa més que vulgui saber?" (el seu tò em fa ràbia, però vull saber més coses i m'aguanto).
"Doncs miri, sí, ja que hi estem posats... De qui depèn la senyalització a les autopistes? Del Ministeri de Foment, oi?"
"No!! ... Bé, sí, però no només de Foment. De vegades depèn de la Generalitat; segons el tipus de via".
"Aha. Però en el cas de l'AP-7?", insisteixo.
"Sí, a l'AP-7 depèn de Foment" (aquí penso: Ferran, aguanta; l'objectiu és l'important!).
"Trobo que la senyalització de quilòmetres fins a altres ciutats del nostre entorn, especialment de sortida de Barcelona en direcció nord, és francament deficient".
"Què vol dir?"
Jo: "Quan surts de Madrid i d'altres ciutats europees, s'hi indiquen distàncies de fins a 500 i 600 km, que d'alguna manera ajuden els viatgers a situar-se en els trajectes llargs. Aquí, en canvi, sembla que el món s'acabi a la frontera francesa: 'Girona 75 - França 90' ...
Em talla: "Sí, bé, clar, i quin ha de ser el límit, segons vostè? El Pol Nord?"
Buf, què em va dir, el pobre home: "Perdoni, m'està prenent per imbècil? Perquè no deixa de posar-se a la defensiva d'una vegada? Jo només li demano una informació, que és pública, i punt. Potser serà interessant explicar aquesta conversa surrealista!".
Ell, afluixant de cop: "Jo no estic a la defensiva i això era només una forma de parlar (jo penso: "ha!"). De fet, és interessant que faci aquesta observació, perquè rebre suggeriments com aquests ens pot fer modificar alguns plantejaments actuals i blablabla".
"Doncs insisteixo: sent La Jonquera una de les principals entrades dels 40 milions de turistes que visiten l'Estat cada any, em sembla obvi que ciutats com Montpeller, Tolosa i, fins i tot, Niça i Marsella (totes elles a menys de 500 km de Barcelona), haurien d'estar indicadíssimes des de la mateixa sortida de la Ciutat Comtal".
Bé, a partir d'aquí la conversa va discórrer, fins al final, amb un tò força més agradable. Em va donar la info que necessitava i santes pasqües. Però no puc evitar preguntar-me com és possible que costi tant d'obtenir unes dades que no són pas secretes. I que, a més, per aconseguir-les t'hagis de discutir amb un paio que, ja d'entrada, et pren per un perill només perquè vols saber.
Bé, clar, aquest és el problema, oi?: voler saber!
PS: Naturalment, falta un "informe" complet amb les dades que em va donar. Així sabreu perquè les hi vaig demanar.

Lliure

2007-08-13T09:52:00.000+02:00

ENGLISH Version below
Que la mort és alliberadora és ben evident. Pobles i persones aspiren, en situació de normalitat, a la seva llibertat, a poder decidir quin camí fer, per on tirar. En Xirinachs ha sigut un esclau durant els seus 75 anys de vida, però ara ja és lliure. La llibertat que no ha pogut veure disfrutar al seu poble, Catalunya, l'ha aconseguida ell per la via ràpida. Quin camí li queda ara al seu país?

Free
Josep Maria Xirinacs died at the age of 75, last Saturday. He commited suicide. He felt he was a slave, and so was his country, Catalonia. He knew death brings freedom, and so decided to die. Unfortunately, he's gone without seeing his beloved Catalonia free. What's the way left for his country?

Ja tinc pis a Berlin! (Acesa 2/2 ben aviat, ho prometo! ;-)

2007-08-12T09:23:00.000+02:00

ENGLISH Version below
La cosa va anar així: divendres al matí em vaig llevar pensant que, ara sí, potser ja era hora de posar-me seriosament a buscar pis. Em queda poc més d'un mes per marxar i no m'agrada gens estressar-me, com alguns ja sabeu. Així que vaig entrar a WG-gesucht.de i sense perdre-hi ni 10 minuts vaig trobar dues possibilitats interessants. Aquella mateixa tarda ja m'havia intencanviar un parell de mails amb les propietàries respectives i, fins i tot, havia parlat amb una d'elles per telèfon. Ahir vaig parlar amb l'altra, la "segona opció"... i em quedo el seu pis! :) Aquí podeu veure'n quatre fotos i algunes dades.
Pels qui conegueu Berlin, el pis està situat a 10/15 minuts a peu d'Ernst-Reuter Platz, un dels extrems del Tiergarten. Hi ha dues línies de metro (la 2 i la 9) a 10 minuts de casa. A més, sembla que és fàcil aparcar a la zona. Això espero!
En fi, tot això en el cas que no hi hagi sorpreses d'última hora. En qualsevol cas, previsor com sóc, naturalment tinc un Pla B per si hi hagués algún canvi d'última hora. Passo de dormir al cotxe!
Wow!, ara sí que, amb pis i a només 35 dies d'anar-me'n, ja sento que tinc un peu allà!
I already got an appartment in Berlin! (Acesa 2/2 very soon, I promise! ;-)
Two days ago I thought, as soon as I woke up quite early in the morning, that I should seriously start working on finding a place to stay in Berlin. So I logged into WG-gesucht.de and began looking for options. Interested in something about 60m2, I soon found two options. Shortly after, I had already exchanged e-mails with the owners of the two appartments, and I even spoke on the phone with one of them. I talked to the other one (option two) yesterday and... I'm renting her appartment! (you can see some pics here).
In case you know the city, the appartment is located in the Moabit area, north of the Tiergarten and pretty close to Ernst-Reuter Platz. There are two metro lines in the nearby and parking seems not to be complicated. I hope so!
Of course, in case this does not finally come out as planned, I have an alternative plan; simply, don't feel like sleeping in my car!
Wow!, now that I have the flat thing (basicly) arranged, I feel like one part of me is actually already in Berlin!

Acesa (1/2)

2007-08-11T14:59:00.000+02:00

ENGLISH Version below
Abans-d'ahir, dijous 9 d'agost, vaig tenir una conversa que podria qualificar d'esotèrica amb un responsable d'Acesa, la principal concessionària d'autopistes de Catalunya. Tot va venir perquè un parell de dies abans havia enviat un mail a l'empresa, plantejant-los aquestes dues preguntes:
1. Quants quilòmetres d'autopista gestiona Acesa des de l'extrem més nord fins a l'extrem més sud de Catalunya?
2. D'aquests, quants corresponen a trams amb dos carrils i quants en tenen tres o més?
Així de simple. La resposta per correu-e va ser que sisplau els facilités el meu telèfon, que em trucarien per donar-me'n les respostes. Així ho vaig fer i, poca estona després, em van trucar... (Continuarà)
Acesa (1/2)
Acesa is a private company, the biggest concessionary of highways in Catalonia. In agreement with the Catalan or the Spanish governments, depending on the portion of the highway, Acesa decides about toll booths, signs, constructions and others.
Interested in some issues related with the main highway which crosses Catalonia from the north, at the French border, to the South, I send them an e-mail, early this week, where I asked them these two questions:
1. How many kilometers are managed by Acesa alongside the highway AP-7 in Catalonia?
2. Out of these ones, how many of them are two-lane portions and how many three or more-lane portions?
Easy questions, aren't they? I got an e-mail from them, two days later, kindly requesting me to give them my phone number, since they'd better call me to give me full details. "Why not?", I thought, and so I did. Short after I got a phone call from them... (To be continued)

Ommm...

2007-08-08T10:47:00.000+02:00

ENGLISH Version below
Molta política, darrerament. Massa si tenim en compte que som a l'estiu i, per tant, és el moment més addient per desconectar de la rutina i els mals rollos. Per això penjo avui una foto refrescant i relaxant (com a mínim pels qui som més amants del fred que de la calor).Ommm...
There's been too much politics in my blog, lately. No that weird, considering what's going on in Barcelona and the whole Catalonia currently. In any case, summer is the most proper time to relax and disconnect from routine and bad vibes. This pic will hopefully help us all relax.

Comencem a fer-nos escoltar?

2007-08-07T09:41:00.000+02:00

Sorry!, no ENGLISH Version this time (you can try & practice your Catalan, though :)
La llista és llarga; llarguíssima!: les rodalies de Renfe, el TGV, l'aeroport d'El Prat, les autopistes, especialment l'AP-7...
Pràcticament cada dia hi ha algún problema amb Rodalies, i ja fa mesos que dura: passatgers abandonats a qualsevol andana, via o, fins i tot, túnel! de la xarxa ferroviària; trens que arriben tard; vagons de l'època del Pleistocè que et deixen l'esquena feta caldo; ...
Pel que fa al TGV, que el govern espanyol de torn va anomenar "AVE" amb la subtil intenció que el tren de gran velocitat tingués, a l'Estat, un nom castellà (que potser us penseu que descansen mai, aquests cervells?!?), Zapatero va dir en visita pre-electoral a Catalunya, la setmana passada, que el 21 de desembre arribaria a Barcelona. Gràcies per dur-lo fins a la Ciutat Comtal... 15 anys i mig després de fer-lo arribar a Sevilla! Mentrestant, a més, la connexió amb Europa, que és la realment important, queda pendent pel... 2015? 2020? Que vingui algú a dir-me que tot plegat no és part d'una estratègia més que ben pensada! Això per no parlar del corredor ferroviari del Mediterrani, que ha d'unir Algecires amb el nord del continent, amb ample de via europeu, per València i Barcelona. Naturalment, mentre depengui de Castella, ni de conya uniran les dues grans ciutats de l'àrea catalano-valenciana!
I l'aeroport? És tercermundista, impropi d'una ciutat i un territori europeu que dobla la seva població de 7M d'habitants amb els turistes. La dobla! No és només que hi hagi poquíssims vols intercontinentals, malgrat que la demanda, com s'ha demostrat repetidament, existeix. És que els serveis són inacceptables; és que falta personal i molts usuaris acaben viatjant en un avió i les seves maletes... en un altre!; és que la gestió, que en tota la Unió Europea només a Romania i a l'Estat (llegiu-vos aquest informe) és exclusiva del govern central, Madrid no la descentralitza ni de conya (a què collons va venir ZP a Barcelona, dijous passat?); és que les maletes triguen hores a aparèixer per les cintes transportadores; és que...
Pel que fa a les autopistes, l'AP-7 té només dos carrils per sentit en més de 100km del seu recorregut entre La Jonquera i el límit sud de Tarragona. Més de 100km amb només dos carrils per sentit... i a sobre paguem peatge! Però vejam: si a través de La Jonquera entren milions, milions! de vehicles a l'Estat, com pot ser que al 2007 l'autopista tingui la mateixa capacitat que tenia fa 30 anys??? I encara més: amb el que paguem amb els peatges, com és possible que ACESA no garanteixi la seguretat a les àrees de descans, cosa que avisa amb uns panells gegants? Un paga per tenir serveis, no perque t'avisin que et poden robar si t'hi atures de nit! Que hi posin vigilància, coi, que per això cobren!!!
No n'esteu farts, de sentir que ens estan aixecant la camisa? Ara, per acabar-ho d'arreglar, a l'Olímpica Barcelona centenars de ciutadans han arribat a passar fins a tres dies sense llum. Tres dies!! No n'esteu fins al capdamunt, de queixar-vos? I d'escoltar allò de "sí, ves, què hi farem; paciència". Paciència?!?
El problema és que falta una força aglutinadora, algú o alguna institució que aconsegueixi fer-nos sortir a tots al carrer a cridar que ja n'estem fins als collons, que se'ns rifin! Que ens vegin cabrejats, coi! Per aixecar la llebre, doncs, proposo:
contra uns serveis pèssims que, a més, ens costen diners,
CONCENTRACIÓ
dijous 6 de setembre a les 19 hores
a la Plaça Universitat de Barcelona
Si t'has vist afectat algún cop per alguna de les incidències que comento més amunt, o si creus que tot plegat és una presa de pèl, o si n'estàs fins als pebrots d'escoltar-te dir que "quin país!", o si simplement al·lucines amb el que llegeixes cada dia a la premsa...
perquè no en fas difusió i t'hi uneixes?
Deixem de queixar-nos i comencem a moure'ns?

Bombardegeu Castella, sisplau!

2007-08-06T09:22:00.000+02:00

ENGLISH Version below
La Plaça Castella és al nord del dictricte del Raval, al barri de Ciutat Vella. Potser la coneixeu perquè és pas obligat per anar tant al CCCB com al MACBA des del nord i, en qualsevol cas, la podeu veure en la foto adjunta. Jo hi passo cada dia per anar a la feina. Algún cop m'he plantejat de fer un volt per Pelai, Rambles i Dr. Dou, per exemple, per estalviar-me l'horrible visió d'aquesta plaça, però ja és prou dur llevar-se d'hora per anar a currar, com per a sobre plantejar-me l'opció d'aixecar-me abans per fer aquesta volta!
El mes passat van començar unes obres de remodelació a la plaça. En un parell de dies s'hi van plantar unes màquines gegants que, sens dubte, tenien tota la intenció d'endur-se quilos i quilos de runa, després de provocar-la, naturalment. El primer dia que vaig veure que allà hi hauria enderrocs vaig somriure malèficament. Em vaig imaginar aquell edifici terrible, en forma d'L lleugerament oberta, caient víctima de les escomeses d'una màquina infernal! Finalment va resultar que havia sigut massa optimista, jo; la realitat és que s'han carregat els jardins -que feien joc amb l'edifici, d'horrorosos com eren- i l'L segueix allà, impertèrrita, mirant-s'ho tot amb cara d'"A veure qui té pebrots de venir-me a buscar les pessigolles!".
Intueixo que el monstre no caurà mai. Per això voldria demanar a G. W. Bush que, si té un parell d'avionets que li sobrin, d'aquests que envia des dels EUA a l'Iraq via Europa... Please, George: would you mind dropping a little bomb on the building at Plaça Castella (Castile Square), in downtown Barcelona? I'd really appreciate! (and so would Iraqis, I guess).
Bomb Castile, please!
The Plaça Castella is a horrible square in the Raval district, in the neighborhood called Ciutat Vella in Barcelona. Until a couple weeks ago, the ugliest gardens you've ever seen used to "decorate" the spot, where a terrible building stands. I walk through this place every day to go to work and, believe me, it is a hard vision!
A few days ago, though, some machines appeared there one morning. They really looked eager to destroy something and I hoped it would be the terrible building! It was not: the city hall has decided to renew the area by making a new garden -which is good- but the horrible building still stands (and will continue, I'm afraid).
I wonder whether G. W. Bush, who very much fancies making buildings collapse -usually packed with Iraqis-, would mind to drop a little bomb on this horrendous construction on his plane's trip to Iraq. I'd be very thankful.

Mr. Marshall, go home!

2007-08-03T18:21:00.000+02:00

ENGLISH Version below
El Pla Marshall es va posar en marxa, acabada la Segona Guerra Mundial, per treure Europa del desastre de la postguerra. "Bienvenido, Mr. Marshall" és el títol d'una pel·lícula espanyola de mitjan segle XX que feia referència a les ajudes nordamericanes. Com si d'un Mr. Marshall del segle XXI es tractés, Zapatero va passar ahir per Catalunya per... per? qui ho sàpiga que ho expliqui!
Va arribar al matí, es va reunir amb Montilla i amb l'alcalde de Barcelona, tot això acompanyat del ministre d'Indústria (o era de Justícia?), Clos. Impagable la foto de tots quatre; no sé quin feia més por.
Em preguntava, però, a què va venir. Pregunta retòrica, de fet, perquè la resposta és òbvia: si Catalunya li dóna l'esquena a les pròximes eleccions, ja pot anar dient adéu a la Moncloa. Aquesta és l'única veritat. Totes les meravelles que diu que "donarà" a Catalunya (diners per l'aeroport i per rescatar peatges, i data d'entrada en circulació del TGV Barcelona - Tarragona - Castella) són un bitllet per mirar de no perdre clientela a casa nostra. Ras i curt. Que algú digui que això no és veritat! A més, per increïble que resulti, tots els calers que va jurar que ens plourien... ja haurien d'haver-nos plogut en virtut del nou Estatut! És al·lucinant: va prometre el que JA hauria d'haver donat!!
De debò, cada dia entenc menys la gent que, des d'aquí, justifica aquesta política. Suposo que allò de l`"autoodi", que vaig aprendre fa un temps, és ben real i tangible: ets d'aquí, se't rifen descaradament però, per no ser anomenat "nacionalista", que ja t'han ficat al cap que és una depravació, els segueixes votant. De vegades m'agafen ganes d'exilar-me.
Mr. Marshall, go home!
The Marshall Plan, set up by the US to help Europe overcome the disaster of the 2nd W.W., inspired the Spanish movie from 1953 "Bienvenido Mr. Marshall" ("Welcome Mr. Marshall").
Like a 21 Century Mr. Marshall, Spanish President Zapatero visited Catalonia yesterday, for a few hours. The visit was linked to the blackout suffered in Barcelona a few days ago, which left parts of the city with no electrocity for up to three days! (yes, Barcelona, the Olympic, marvellous city).
So Zapatero was here, met the President of the Catalan government (also a socialist, like himself), the major of the city (also a socialist, like the two above mentioned) and the Minister of Energy (a socialist, also, catalan character). To do what? To inform us, Catalans, of the money the Spanish government will invest here immediately. He didn't pay a visit to any of the neighborhoods affected by the blackout or meet with any representative of the neighbors. He just talked about the money he will graciously invest in Catalonia... forgetting that the amounts promised should have ALREADY been invested!
The reason he came over is only one, in fact: there are elections in Spain next year and the ballots in Catalonia will very probably make the difference between him being reelected or not. That's the only reason: his interest. Honestly, f*ck him and his permanent smile, which is starting to make me vomit.

Dies de relax

2007-08-01T12:07:00.000+02:00

ENGLISH Version below
Sóc a Llafranc, un poble de l'Empordanet, com l'anomenava Josep Pla. Molt bonic, com tota aquesta part de la costa catalana, només té la pega que a l'estiu s'omple de turistes... com jo, suposo :) Val a dir que les masses no m'emprenyen gens perquè no m'atanso allà on s'apleguen: platges, centres comercials, llocs turístics en general. Els quatre dies que sóc per aquí bàsicament m'enclaustro a casa dels pares, que per alguna cosa hi ha unes vistes espectaculars i s'hi està de conya. També aprofito per veure'm amb algun amic de la zona, en plan orxata de mitja tarda. Això és vida!
Ara, a més, torno a fer ús de la biblioteca de Palafrugell. Els estius de 2003 i 2004 m'hi vaig passar hores, quan havia d'estudiar pels examens de Periodisme que no m'havia pogut preparar durant el curs, per culpa de la feina. Ara hi torno per aprofitar que pots conectar-te a internet de franc. Sí, la veritat és que no s'hi està gens malament, aquí dalt!
Relaxing days
I'm in Llafranc these days, a small town on the Catalan north coast. It is a very beautiful spot with the only inconvenient of being packed with tourists... like me :) Despite this, crowds don't really bother me considering I do not approach any place where they can be found: beaches, malls... I'm staying here just for this week and I benefit from the great views and peacefulness of my parents' house, on top of the San Sebastià mountain. I also see some friends who live in the area. This is life!
As I did in the summers of 2003 and 2004, when I had to prepare myself for the September exams at the Faculty of Journalism, I'm now using again the public library of nearby Palafrugell. Here you can use the internet for free, in a calm atmosphere... and for free, hehe. Yes, being in this part of the country is no bad idea at all!

Delfín Quishpe

2007-07-30T09:09:00.001+02:00

ENGLISH Version below
Quishpe és un equatorià de 26 anys que va deixar l'escola als 10 per dedicar-se a la música. Fa uns mesos va aparèixer el seu primer vídeo, un "homenatge" a les víctimes equatorianes de l'11-S. Aquí sota en teniu el link.
Un consell abans d'escoltar-la: aguanteu fins al final. Quedeu-vos amb les imatges, amb la lletra... amb tot. I un avís: escolteu-la asseguts, no fos cas que tinguéssim un ensurt!

Delfin Quishpe
Quishpe is a 26 years old Equadorian who quit school at the age of 10 to devote his life to music. A few months ago, his first video was released. It is a hommage to the Equadorian victims of the 9/11 attacks in New York.
Just in case you cannot understand the lyrics, the story is about an Equadorian guy who wants to join her girlfriend in New York, where she lives. Unfortunatelly, she is working at one of the Twin Towers at the moment when the attacks occur, and dies. Minutes before passing away, she calls him to let know how much she loves him. He is devastated because of the news of the attacks and the death of her girlfriend and sings how terrible it is that she's dead and buried underneath the destroyed rests of the building. The story is not based on his life, by the way. The lyrics are unbelievable.

Història insulsa + 110 minuts = zzzzz

2007-07-29T11:57:00.000+02:00

ENGLISH Version below
Ahir vaig anar al cine, als Icaria, amb la Cris. Allà mateix vam decidir que veuriem l'espanyola Bajo las estrellas, perque malgrat que en teniem poques referències, eren bones. La tria, malauradament, va ser un error; quin muermo, la pel·lícula! Lenta a matar, no explica res d'interessant en les prop de dues hores que transcorren des de la borratxera inicial fins a l'optimista final. El pitjor, però, que ni a la Cris ni a mi no ens va passar desapercebut, va ser el tuf politiquero que desprén el film, al menys en dos aspectes:
1. Tot i que la pel·lícula passa a Lizarra (Navarra), ni per casualitat se sent una sola paraula en basc. I això que Lizarra -que, per cert, a la pel·lícula apareix exclusivament amb el seu nom en castellà, Estella- es troba a la zona mixta de Navarra, lingüísticament parlant. Ni un "Agur", ni res de res. Vaja, que podria ser un poble d'Extremadura o de Castella.
2. Per acabar de reblar el clau, en un moment de la pel·lícula el protagonista és a la barra d'un bar del poble quan per televisió parlen d'un atemptat, s'entén que d'ETA. En aquell moment, ell insulta els terroristes (rollo "vaya asesinos de mierda" i similars) sense saber que els quatre paios al seu costat són, pel que es veu després, proetarres. Un d'ells du una samarreta blanca amb una inscripció de dues paraules... en basc! En tota la pel·lícula, doncs, l'única referència a l'euskera és en la samarreta que porta un proetarra! Però aquí no s'acaba la cosa: uns segons després apareixen els quatre paios fotent una pallissa al prota per haver fet aquells comentaris sobre els terroristes. És flipant, perque la pel·lícula no tracta en cap moment -excepte aquest- qüestions polítiques; és només una (avorrida) història de passions humanes, però no hi ha política per enlloc. A què treuen cap, aquells cinc minuts d'ETA? Vaja manera d'intentar menjar l'olla al personal, de manera "subliminal" :(
Estalvieu-vos els diners i, tant per tant, aneu a veure Els Simpson. (Tampoc) no us aportaran res, però potser passeu una bona estona.
Boring script + 110 minutes = zzzzz
I went to the movies last night, with my friend Cris. We decided to see this Spanish film, "Bajo las estrellas" ("Beneath the stars"). Somebody had made positive remarks about the movie but we did not like it at all. Incredibly slow, nothing happens during the 110 minutes that run from the alcoholic beginning to the optimistic end. Plus, a couple of unfortunate political issues appear during the film, which my friend Cris and I found completely innecessary or even bothering.
Of course, you who're reading this from far away will not even have the chance to see this film, lucky you!. But if you had... better get to another theater see something else! What about The Simpsons, for instance? It will not feed your brain either but you might laugh!

De 27 a 27

2007-07-27T08:03:00.000+02:00

ENGLISH Version below / DEUTSCHE Verfassung unter
Avui començo les vacances! No estic súper emocionat per aquest fet, però tampoc no és estrany: el 14 de setembre començo l'excedència i, dos dies més tard, l'aventura berlinesa. Això m'ocupa tanta energia (buscar-hi pis, mig-buidar el meu de Barcelona, ...) que no me'n queda gaire per aquestes quatre properes setmanes, la veritat. Així que què faré del 27 al 27? No res d'especial. O sí: vacances, que ja és molt! Barcelona, Costa Brava i a descansar!
From 27 to 27
I start my vacation today! This year's holidays are not a very special thing, which is quite understandable: I'm starting my kind-of-sabbatical on 14 Sept. and moving to Berlin a couple days later. This requests so much energy on my side (looking for a place and something to do while in Germany, also half-emptying my appartment in Barcelona...) that don't have much left for travelling now. So what will I do these next four weeks? Nothing special, although vacationing itself is quite a thing, isn't it? :) Anyway, I'll keep posting. Maybe not so often, but will nonetheless.
Vom 27. bis 27.
Meine Urlaub anfangen Heute! Nichts sehr speziell, dieses Jahr, obwohl dass kann man ganz einfach verstehen: am 14. September beginn mein Forschungsfreijahr und zwei Tage später bewege ich mich nach Berlin. Ich muss so viel Energie in dem Umzug investieren (Wohnung und Arbeit in Berlin suchen, meine Barcelona Wohnung halb-leeren, usw), dass ich keine Lust habe, jetzt eine Reise zu machen. Werde dann in Barcelona und der Costa Brava bleiben, der nicht schlecht ist, oder? :-)
Ich werde sicher noch hier posten. Vielleicht nicht so oft, aber werde onhe Zweifel.

Creixement vs estancament

2007-07-26T08:38:00.001+02:00

ENGLISH Version below

Les imatges són espectaculars i reflecteixen el grau d'inversió en infrastructures viàries a la corona metropolitana de la capital espanyola i a l'àrea metropolitana de Barcelona. Sense entrar en responsabilitats -que de fet són òbvies, per una qüestió de competències- és interessant fer palès un i altre cas perque no hi hagi dubtes sobre quina és la prioritat i en perjudici de qui resulten aquests interessos. Els que ens consideren, als independentistes, uns radicals, algun dia m'ho hauran d'explicar. Amics "no radicals", sense infrastructures no hi ha indústria, i sense indústria no hi ha feina. Aneu-hi pensant, però sisplau, feu-ho de pressa...
(Gràfic aportat per l'Alfred Delgado)
Growth vs stucking
The picture shows how differently the metropolitan area of the Spanish capital city and that of Barcelona have grown in the past 15 years. This is of course a problem of investment and as a result of a commitment by the Spanish government, which gives top priority to Madrid. The reasons to do so are complex but, at the same time, quite easy to understand: you make of Madrid the most attractive area in Spain (in terms of industry; and naturally infrastructures are a must to attrack investment) and, thus, take power from Barcelona, capital of Catalonia, which is one of the pain in the ass "regions" for Spaniards. Intelligent game on their side, let's hope there will be someone in Catalonia who will know how to play more intelligently.

Barcelona, 25 de juliol de 1992

2007-07-25T09:05:00.000+02:00

Barcelona, 25 July, 1992

Prou!, prou!, prouprouprou!! (annexe)

2007-07-24T13:02:00.001+02:00

ENGLISH Version below
Barcelona apareix al rotatiu nordamericà The New York Times... per l'apagada! Potser està pensat per contrarestar l'efecte Woody?
També La Nación de Buenos Aires, la xarxa brasilera de notícies Globo, la cadena alemanya N24, RAINews d'Itàlia... se'n fan ressò.
Enough! (attachment)
Barcelona is on The New York Times... because of the power blackout! Maybe thought to counteract the "Woody Allen effect"?
Also Buenos Aires La Nación, Brasilian news network Globo, German N24, Italian RAINews... tell about it.

Prou!, prou!, prouprouprou!! (homenatge a Cuní)

2007-07-23T22:07:00.000+02:00

ENGLISH Version below
Esperonat pel zirus, tenia previst fer aquesta tarda un post-matxambrat dels afers Piqué i El Jueves, rollo dosporuno. Les circumstàncies, però, m'obliguen a canviar de plans.
Estic indignat. Però molt, eh?, molt cabrejat. En Castells, ministre d'Economia (perdó, conselleret del governet d'un païset-regioneta), socialista, no precisament independentista, va deixar anar ahir que podia ser un problema de falta d'inversions del govern espanyol. Ja n'estic fins als pebrots! Però què collons està passant, aquí? Se'ns estan trufant de mala manera. I sabeu perquè s'ho poden permetre? Perque durant anys s'ho han treballat molt bé: si et queixes de les inversions de l'Estat ets un independentista, que és lo peor de lo peor que es pot ser, i per tant la massa només gosa queixar-se en genèric ("els polítics"), sense atrevir-se a assenyalar la Moncloa.
De debò, eh?, què cansat és tot plegat. I mentrestant, els únics Rodalies de l'Estat que donen pel cul a milers de ciutadans cada 2x3 són els de Barcelona. I, de moment, l'única ciutat de l'Estat que deixa més de 100.000 persones a les fosques (començos tancats, productes dels congeladors a les escombraries, gent sense dormir de la calorassa que fot a casa seu, etc etc etc) durant més de 24 hores, és Barcelona.
Fins als pebrots, n'estic! Repeteixo: algú s'apunta a organitzar una mobilització que els deixi astorats d'una vegada?
Enough!
I'm outraged, so very much outraged! Most of Barcelona went off electricity yesterday, at about 11AM. It is almost 11PM and over 100,000 people in this European city (me amongst them) are still waiting for power to come back.
What pisses me off the most is that lately all these huge problems seem to be taking place only in Barcelona or Catalonia, not in other parts of Spain. Even some Catalan politicians, who are not allegedly independentist, consider this is because of the lack of investment of the Spanish government. But Spaniards have worked hard on this issue for long: if you dare say that the central government is not investing here as it is in other parts of the country, you are automatically pointed at as an independentist, which is the worst thing you can be in this world (as I just said, they've been working hard, for years). So people just complain about "politicians", in general, without daring mention the real problem.
I'm really pissed off. I wish there was somebody who managed to gather people act against this politics which is not only affecting a "region", "country" or however you want to call Catalonia, but worse than that, everyone who lives here!

Cita

2007-07-22T22:07:00.000+02:00

ENGLISH Version below
Albert Camus en va dir una que que m'ha fet gràcia llegir:
"En les profunditats de l'hivern em vaig adonar que dins meu hi ha un estiu invencible".
En el meu cas, capgiro els extrems de la frase i certifico que, en ple estiu, porto dins meu un magnífic hivern perdurable.
No soporto la calor! Quotation
Albert Camus once said something which I found funny:
"In the depths of winter I finally learned there was in me an invincible summer."
In my case, I turn the ends of the sentence upside down and hereby certify that there is, in me, a lasting winter.
I can't stand the summer!

Mama, por!

2007-07-20T00:25:00.000+02:00

ENGLISH Version below
Aquest post d'en Puji em va fer pensar que tinc ganes de reflexionar sobre la nul·la capacitat i l'inexistent qualitat moral de bona part dels dirigents del món, per culpa dels quals les vides de milions de persones de tot el planeta són miserables. Hi ha un munt d'exemples de caps d'estat o de govern (forma políticament correcta d'anomenar la gentussa que arriba al poder fins i tot amb eleccions trucades o, directament, amb cops d'estat) que haurien de ser tancats a la presó de per vida. En trobem casos a tots els continents, però per no fer un post de 800 línies n'he triat un parell d'especialment significatiu per cada continent:
A l'Àfrica, a Guinea Equatorial, hi ha Teodoro Obiang (foto), un feixista -com tants d'altres a dreta i esquerra de l'espectre polític- considerat per molts analistes el cap de l'estat més corrupte, etnocèntric, opressiu i antidemocràtic del món, del món!, que aviat és dit. El seu fill, Teodorín (35), espera agafar el relleu quan son pare, que pateix un càncer terminal, mori. La cosa és que, per ser d'un país africà, les seves misèries "només" les pateixen els ciutadans d'aquell país.
A Amèrica en trio dos: un d'escollit democràticament -en principi, perque ¿qui no recorda què va passar a Florida l'any 2000?- i un altre que porta 50 anys al càrrec "porque yo lo valgo": George W. Bush i Fidel Castro. Bush, president de la megapotència, consenteix que milions de nordamericans no tinguin la més mínima cobertura mèdica i, a canvi, es preocupa de "salvar la pell als iraquians i portar la pau al món". Diu que creu que ara vivim en un món més segur, tots plegats.
Pel que fa a Castro, malgrat haver impulsat un sistema sanitari que, diuen, és bò, va arribar al poder en la dècada dels 50 del segle passat i allà segueix. Com els cubans no poden fer comentaris, jo, solidari com sóc, també em callo el que en penso, dels dictadors.
Anem a l'Àsia. Allà hi tenim un país de 1.500M d'habitants (3 vegades la Unió Europea), dirigits per Hu Jintao. Escollit no precisament pel poble, Jintao presideix el país que ha massacrat centenars de milers de tibetans, en la reconvertida "Regió Autònoma del Tibet". Un exemple de tolerància per part dels xinesos, per no posar-ne d'altres que afecten els propis ciutadans de la república popular. També en aquest continent hi tenim Kim Jong-il (foto), fill de Kim Il-sung, a Corea del Nord: pare primer i fill després han estat dirigint el país des de la seva fundació, al 1948.
I a casa nostra? A Europa la cosa, en principi, no pinta tan malament. Com a mínim, la grisor resulta menys perniciosa per a la vida humana. Clar que si considerem Rússia europea -cosa que, al menys fins als Urals, és certa- cal anar amb compte amb l'element que hi ocupa el poder: Vladimir "Corleone" Putin, un mafiós dels grossos de veritat. Vist des de la UE el panorama és desolador: mirada a la dreta: Putin; mirada a l'esquerra: Bush. Glups!
Encara ens queda Oceania, un continent estrany, sense fronteres clares i format bàsicament per illes, la majoria de les quals no arriba als 1.000 km2. Austràlia, la seva regió més gran, té com a primer ministre John Howard, que malgrat el suport ofert a la invasió de l'Iraq, no suposa un enorme mal de cap a l'estabilitat mundial.
Resumint: Bush, Jintao i Putin dirigint alguns dels països més grans i poderosos del planeta. Atenció als personatges, eh? Bush, Jintao i Putin! Però n'hi ha més; personatges com Hugo Chávez, els repugnants germans Kaczynski a Polònia o l'aprenent de mafiós (o ja te el master?) bielorús, Lukashenko (foto, amb Putin).
Alf, salva'ns!
Scary!
For quite a long time I have been feeling like thinking about the current political situation in the world. So many conflicts are taking place, in so many territories, and causing so much devastation that we forget to focus on the reasons of these situations. If you take a look at the political leaders around the globe, you'll understand that things are the way they are. It's kind of hard to realize, but it allows us understand things and be conscious of the necessary changes.
Starting in Africa, Teodoro Obiang (pic. 1) is considered by most analysts the mosr corrupt, ethnocentric, opressive and antidemocratic leader in the world. In the world! His son, Teodorín (35), is waiting for his father, who has a terminal cancer, to die and take power. In the meantime, he spends most of the time in the West, living like a millionaire. Being Guinea an African country, the consequences of Obiang's terrible policies "only" affect Guineans.
As for America, I've chosen two examples: George W. Bush, allegedly democratically elected (remember what happened in Florida, with regards the elections, back in 2000?). He allows Americans not to have public health insurance but concentrates his strengh in invading Iraq "to bring peace to the region and the world". He believes he's doing the good... or at leasts says so. Also in the Americas, Castro became the president of Cuba 50 years ago... and is still in power. Despite an allegedly good medical system, I will not give my opinion about dictators, in solidarity with Cubans, who neither can.
What about Asia? There's this huge country with 1,5B inhabitants, presided by a Hu Jintao who was, of course, never elected by the people. China is responsible for killing hundreds of thousands of Tibetans and oblige a similar amount to leave their homes. That, not to mention the freedom Chineses themselves have, naturally. And North Korea? Kim Jong-il (pic. 2) and, before, daddy Kim il-sung, have been ruling their country since it was created in 1948. Elections? What's that? Instead, they are very concerned about having missiles which, needless to say, will not mean food for North Koreans.
As for Europe, things are apparently not so bad. That's, of course, only if we consider Russia not European. But since it is, at least to the Urals, Vladimir "Corleone" Putin is also to be added in this sad listing. As seen from Europe, things look pretty ugly: Putin on the right, Bush on the left. Glups!
In the case of Oceania, Australia's PM John Howard did actually support Iraq's invasion, although his country is not really a pain in the ass, fortunatelly!
So, as a summary: Bush, Putin and Jintao ruling the lifes of about 2B souls and putting the other 4,5B in risk. Not to forget other people like Hugo Chávez, the disgusting Kaczynski brothers in Poland or Lukashenko (pic. 3), Putin's best pupil at the Mafia high school, in Belarus.
Alf, come save us!

Reunionitis

2007-07-17T08:24:00.000+02:00

ENGLISH Version below
Reunionitis = virus que provoca una malaltia, potencialment contagiosa, que pot afectar per igual dones i homes. Normalment el virus ataca un cop superada una primera fase, la reunionae classiquorum (col·loquialment anomenada "reunió", una trobada de col·legues per posar en comú uns fets o idees). Si no se sap mantenir el virus a ratlla, pot atacar algun o tots els membres del grup i fer les "reunions" insuportables.
Com saber si el virus de la reunionitis ha afectat algun dels reunits? Es donen els següents símptomes:
1. Repetició d'una mateixa dada o idea, un cop i un altre cop, ara amb unes paraules, ara amb unes altres, fins a l'avorriment (tipus "La difusió és important" ... "Cal difondre bé" ... "És bàsic fer arribar tota la informació", entre d'altres opcions possibles).
2. Establiment de converses "privades" entre dos o més membres assistents. La resta de reunits queda fora de joc mentre esbufeguen i, alternativament, piquen a terra amb la punta del peu.
3. Els membres infectats mostren un aspecte relaxat, fins i tot es podria considerar anormalment alegre, quan enllacen una reunió amb una altra, i una altra, i una altra...
De moment estic lliure d'infecció, això segur, perquè a partir dels 30 minuts (aprox.) de reunió, el cor comença a bategar-me una mica més de pressa del normal, la punta del peu comença a disparar-se'm cap amunt (rollo Terribas) i esbufego de manera constant, cada 3 o quatre minuts. Penicilin-antireunionitis, protegeix-me!
The "meeting" virus
I wonder whether you've ever been attacked by a powerful virus, that which provokes in some people a strange pleasure in attending meetings. Infected souls do their best for meetings to last as long as possible, and the symptoms can be easily detected:
1. Repetition of the same fact or idea, over and over again, only by changing words ("Spreading is important...", "People should know about this event...", "Have you thought about a general spreading of the event?", amongst others).
2. Establishing of private conversations between two or more members of the meeting, by which the rest of participants stare at each other while thinking "What the hell am I doing here??".
3. Infected beings look unnaturally relaxed, even happy, when linking one meeting to the next one, and the next, and the next...
I'm positive about not having been infected yet, for my heart starts beating faster after approx. 30 minutes of meeting. Also my right foot points up and slightly hits the ground from time to time. Yes, definitely, I'm fine so far!

No és això, companys, no és això!

2007-07-15T11:03:00.001+02:00

ENGLISH Version below
Quan fa un parell de mesos advocava per la subtitulació de sèries i pel·lícules a televisió, així com també de les declaracions en llengües estrangeres que difonen els TN, em referia a subtitular... en català! Recentment TV3 ha començat a subtitular "El cor de la ciutat", entre d'altres, però... en castellà i àrab! Bingo, nens, això és justament el que cal per fomentar el català!
L'efecte PSC s'està deixant notar més a la televisió pública del que vaig pensar inicialment que podria passar. Si es tracta d'ajudar els immigrants a integrar-se a Catalunya, cosa que em sembla perfecta i que suscrit totalment, no seria cosa de subtitular els programes... en la llengüa del país? D'aquesta manera, escoltant i llegint, aprendrien més fàcilment el català, que finalment es del que es tracta. Coi, que la normalització lingüística va ser l'excusa principal per crear TV3 i Catalunya Ràdio!
El director del canal, Francesc Escribano, deia en una entrevista no fa gaire que el subtitulat en aquestes llengües resultava car, complexe i que per això ho anirien introduïnt a poc a poc. Però vejam, senyor Escribano, DE QUÈ COLLONS VA LA COSA??? Subtituleu, sí, però no en altres llengües. Que es tracta de difondre el català, coi!
Hòstia, quina mandra de país, de veritat.
It's not right, fellows, not right!
Catalonia has a public television & radio network, being TV3 the main tv station. A few weeks ago, the channel started subtitling the most famous "home-made" show into Spanish and Arabic. This was, according to the explanations by the station's managing board, in order to help immigrants to integrate in Catalonia.
And I say: given that the language of Catalonia is Catalan and, also, that in order to integrate people in a place, the best way is help them speak the language of that place...SHOULDN'T THEY SUBTITLE IN CATALAN??
Plus, the director of the station stated that subtitling into different languages was a complex, expensive procedure. Can anyone explain to me the sense of all this?
Common sense seems to be seriously in danger of extinction, in my country.

Per riure...

2007-07-13T08:47:00.000+02:00

ENGLISH Version below
En Jaume Solà és un home de 72 anys de Torelló. Va visitar El club, el programa de l'Albert Om, fa un parell de dies, i em va fer riure de debò. Resulta que l'home té una habilitat tan curiosa com poder dir amb l'ordre invers qualsevol paraula o frase, de manera automàtica. En Jaume converteix, per exemple, "Avui és divendres" en "Iuva se serdnevid" en un tres i no res.
Us poso el vídeo. Segur que rieu :-)

To laugh...
Jaume Solà is a 72 years old from Torelló, a Catalan town. He was on television a couple of days ago, to show one of his habilities: to change the order of the words, saying them from the end to the beginning. Jaume changes, for example, "Today is Friday" into "Yadot si yadirf" (of course the conversation between host Albert Om and guest Mr. Solà is in Catalan).

Cita

2007-07-12T08:50:00.000+02:00

ENGLISH Version below
Per molts, les vacances s'atansen. Fins que no arribi aquell moment feliç quan sortirem per la porta del curro per no tornar-hi en molts dies, conformem-nos amb els caps de setmana. Que són curts? Que no són prou, dos dies, per recuperar energies? Cert, ja ho va dir una vegada John Shirley, un escriptor texà nascut a Houston a mitjan segle XX:
"Els caps de setmana se semblen als arcs de Sant Martí: es veuen molt bonics des de la distància, però desapareixen quan t'hi apropes".
Quanta raó! Però encara que siguin curts, aprofitem-los, coi, que podria ser pitjor!
Quotation
Before most of us can take a vacation, some days will still have to pass at work. In the meantime, we should benefit of the weekends, even if they are a bit too short. As Texan writer John Shirley claimed:
"Weekends are a bit like rainbows; they look good from a distance but disappear when you get up close to them".
Gee, he's so right! But even if they're short, let's benefit from them!

Cal?

2007-07-09T21:09:00.001+02:00

ENGLISH Version below

Diverses marques de GPS estan començant a introduir el català en els seus navegadors. A partir d'ara, els usuaris disposaran dels menús i les locucions, doncs, en la nostra llengua.
Millor tard que mai, com se sol dir. Però avui la intenció no és escriure sobre la llengua sinó sobre l'aparell en sí. Em fa molta gràcia veure cada cop més cotxes amb el putu GPS incorporat com un element més del cotxe i no puc evitar preguntar-me si cal: Cal portar un GPS si cada dia fas el mateix recorregut, entre el carrer Tarragona (per posar un nom) i l'Av. Meridiana (per posar un altre nom?); cal gastar-se la pasta que costa un trasto d'aquests perquè ens digui allò que podem saber de gratis consultant un planell o, més ràpid, l'internet? (per exemple, el web www.viamichelin.com); cal?
Ei!, que em sembla de conya que la gent se'l compri, l'utilitzi i sigui feliç, eh?, no critico l'adquisició en sí sino el fet que ens engatussin amb més i més aparells cada dia i ens facin creure (o ho pretenguin, si més no) que sense ells no som moderns, no anem a la moda o som, simplement, uns alternatius que ens queixem per tot.

Coi, i si tenen raó?!?
Is it really necessary?
Several GPS models are incorporating Catalan among their languages, which is a good piece of news for all Catalan speaking (& GPS users, of course!) people. Better late than never, as they say. But today's post isn't intended about the language issue, but about the device, the GPS, itself. I find it funny to see these days that so many cars have now one of them. Quite a lot of them probably belong to people driving every day from their homes to their work places, and back. A GPS is, in this case, not the most necessary of the technological devices to use, is it?
This makes me think of all the things we are "invited" to buy, via publicity. Technology evolves so fast these days that we have hardly the time to get used to a device before a superior version of the same invention takes its place. But, of course, if you do not have a GPS (or an mp4 or whatever) then you're not modern, not in fashion and are, simply, a non-stop complaining alternative guy.

Shit, what if they're right?!?

La "insuportable lleugeresa" de viure

2007-07-07T14:19:00.000+02:00

Sorry, this post is not available in English

"La insuportable lleugeresa de l'ésser" és el títol del llibre més conegut de Milan Kundera. Me'l vaig llegir fa anys i em va impactar molt. De fet, és parcialment responsable de la meva actual percepció de la vida. En el llibre, Kundera trasllada la idea que la nostra existència és essencialment insignificant, que cada decisió que prenem és irrellevant. La vida només es viu un cop, així que quan prenem una decisió no podem saber si hem fet bé o no. Tampoc podem rectificar decisions perque no podem fer marxa enrere.

Aquests pensaments els vaig traslladar a la meva pròpia vida i, de forma no gaire conscient, vaig començar a aplicar-me'ls. Jo crec que la vida és com... (no!, no diré "una capsa de bombons", hehe) com una xarxa d'autopistes. Circules per una d'elles i, cada cop que arribes a una sortida, tu tries si l'agafes i vas cap a una altra banda o bé si segueixes endavant fins a la propera sortida... o la següent. Mai podràs saber si les sortides que decideixes agafar són les millors per tu, senzillament perquè mai hauràs agafat les anteriors i per tant no podràs comparar.

Me'n volia anar a Berlin, per això he agafat la sortida "excedència del curro" i, després, la sortida "Berlin". M'he equivocat fent-t'ho? Ni idea, no sé què hauria passat si hagués passat de llarg la primera sortida, la d'"excedència", i hagués continuat per la mateixa autopista d'abans. Hauria sigut millor? Impossible de saber.

(No poso l'exemple de Berlin per res en concret; només per explicar-me).

I vosaltres, ¿sou de donar-li voltes a les coses, de qüestionar-vos sovint les vostres pròpies decisions, o bé tireu milles amb el que creieu que heu de fer i el que hagi de venir, ja vindrà?

Comencem pel començament?

2007-07-04T16:56:00.000+02:00

ENGLISH Version below

“Espanya plurinacional?” No ho veurem mai, això. Pregunteu-li sinó a l’expresident Maragall, l’únic socialista que hi creia fins que va rebre una grossen patada al cul. Clar que potser seria intel·ligent, des del punt de vista dels interessos del govern central, intentar neutralitzar les pulsions independentistes de part dels ciutadans espanyols. Només caldria que es curressin una “Espanya plurinacional” (he dit "només"? Juas!).
Un dels àmbits en que es fa més evident la impossibilitat de viure com a catalanoparlant a Espanya és quan demanes informació via telèfon. Naturalment hi ha centenars de casos –tots ens hi hem trobat en més d’una ocasió-, però faig referència al que m’ha passat avui: he trucat a l’A.E.A.T., l’Agència Estatal d'Administració Tributària, al telèfon 9 01 33 55 33, i només han acceptat que parléssim en castellà. Cap novetat: això passa amb desenes d’empreses públiques i privades, com deia.
Tot es pot solucionar si hi ha voluntat, així que proposo una manera d’evitar aquestes situacions. Clar que caldria posar-hi diners i segurament aquí ja tindriem el primer entrebanc per part de l’estat. Però posem-nos en la tessitura que Espanya, efectivament, estigués disposada a fer aquestes inversions. Es podria crear una codificació segons l’idioma, de manera que els números de telèfons comencessin, per exemple, per...
1 – números d’atenció al públic en castellà, 2 – en català, 3 – en gallec i 4 – en basc

D’aquesta manera, l’A.E.A.T. podria tenir el número 1 01 33 55 33 per atenció en castellà, 2 01 33 55 33 per atenció en català (des de qualsevol punt de l’Estat), i així successivament. Això no serviria només per l'A.E.A.T, és clar, sinó per totes les empreses que operen a l'estat. Tothom sabria que qualsevol número de telèfon que comencés per 2 seria un número d’atenció al públic en català, igual com tothom sap que un número que comença per 6 és un mòbil.
Complicat? Gens. Tècnicament viable? N’estic convençut. Passarà mai? No, perquè a veure qui és el guapo que planteja això a nivell d’Espanya sense que li caigui una pluja de “Ya están jodiendo con lo del catalán otra vez” o coses d’una profunditat intel·lectual similar. Per no parlar del que faria el PP: demanar telèfons que comencessin per 5, per diferenciar el català del valencià. Quina mandra de país!

Starting from the beginning

Living in a country with four official languages is not an easy thing. In the case of Spain, only one of them is official in the whole country (Castilian Spanish). The other three, Catalan in Catalonia, Valencian counties and Balearic Islands, Galician in Galicia and Basque in the Basque Country, are official only in their territories where finding a balance between the use of the two languages (Castilian + own) is rather difficult.

One of the many usual difficulties for us, Catalan speaking people, is to be able to use our language when calling to a Spain-based company. Normally you'll get an answer only in Castilian, and will thus have no choice to use your own language. I find it quite obvious that all official languages in a territory should be available at all times. If the Spanish government hat the will to solve this problem, a very non-complicated system could be used: start all phone numbers in the country according to the language available. So, phone # starting with 1 for Castilian Spanish speaking people; with 2 for Catalan speaking people; and so on... This is, I am sure, totally feasible, depending only on the real will of the Spanish government to give all the Spaniards the same opportunities.

Excel·lent

2007-07-03T12:59:00.000+02:00

ENGLISH Version below

Amb un excel·lent al Pràcticum, acabo de posar punt final a la universitat. Ja sóc periodista!

With an A, I've just put an end to my time at the university. I'm already a journalist!

Més segurs? Va a ser que no

2007-07-02T21:56:00.000+02:00

ENGLISH Version below
Dels seus 30 minuts de durada, el TN Vespre d'avui ha invertit dues terceres parts en diferents notícies relacionades amb un mateix fenòmen: el terrorisme. L'ordre de les cinc primeres informacions, el que es coneix com a "escaleta", ha estat aquest:
1. Atemptat al Iemen: 7 turistes catalans i bascos morts, i 6 de ferits
2. Atemptats de l'11-M: avui acaba el judici (el veredicte es farà públic a l'octubre)
3. Atemptat al Líban: comparaixença del ministre espanyol de defensa
4. ETA: Arrestats 3 presumptes etarres al sud de França
5. Atemptats fallits a Londres i Glasgow: segueixen les investigacions
Fa 4 anys i 4 mesos, Bush, Blair i un paio amb bigoti que aleshores governava l'Estat Espanyol van assegurar al món que el derrocament del règim de Sadam Hussein seria un punt d'inflexió en la pau mundial (per bé, s'entén). Van mentir, com sabiem milions de persones, milions, a tot el planeta. Ells també ho sabien. Són uns fills de la seva putíssima mare.
Safer? Doesn't look like
I was just watching an evening news program on television, one hour ago. This programs lasts 30 minutes, twenty out of which were dedicated to different terrorist activities: Yemen, where 7 Catalan and Basque tourists were killed this morning, the trial on the 3/11 Madrid attacks, the attacks in Lebanon, which killed 6 Spanish soldiers a few days ago, three terrorists from ETA who were arrested today in France and the failed attacks in London and Glasgow these past few days.
4 years and 4 months ago, Bush, Blair and former Spanish president Az.. what was it? claimed to the world that bringing Sadam Hussein down would make the world a safer place for us all. They lied, just like millions knew all over the planet. Just like they knew, themselves. They are the biggest mother f*ckers.

Incoherència

2007-07-01T12:43:00.000+02:00

ENGLISH Version below
Lloc: Madrid, Plaça de Chueca
Data: dimecres 27 de juny de 2007
El detonant: Lectura del pregó del Europride (que aquest any s'ha celebrat a Madrid)
Els fets: L'organització d'aquest festival, que se celebra cada any en una ciutat diferent d'Europa, demana que el pregó es llegeixi no només en l'idioma propi de la ciutat en qüestió sinó també en anglès. Desconec si l'organització diu alguna cosa sobre l'ordre en que s'han d'utilitzar els idiomes. En el cas que ens ocupa, la intenció era llegir primer en anglès i després en castellà. Així ho van començar a fer fins que, en sentir les primeres paraules en la llengüa de Shakespeare, els assistents van boicotejar l'acte. Per quin motiu? Volien que primer s'utilitzés el castellà. Xiulets, més xiulets i crits diversos fins que els organitzadors van decidir fer allò que el públic demanava: pregó en castellà i, després, lectura del text en anglès.
Els meus pensaments després de conèixer els fets:
1. Als catalans ens acusen de provincians. No faré comentaris sobre el provincianisme d'aquesta actitud lamentable de la "cosmopolita" capital espanyola.
2. Dit això, però, faig constar que, per més que em dolgui, aquest fet patètic podia haver passat també a Barcelona. Ai!
3. Recordo la innauguració de la Mercè de l'any passat, amb la pregonera Elvira Lindo. El discurs s'havia de fer en castellà i això va desfermar les queixes de força sectors, a Catalunya. Les rèpliques a aquestes queixes, per part dels: A) catalans "no nacionalistes" i B) espanyols "no nacionalistes", anaven en el sentit de qualificar els qui es queixaven de "provincians" i de ser "gent de ment estreta". M'encantaria escoltar l'opinió d'aquells "intel·lectuals no nacionalistes" sobre els fets de dimecres passat a Madrid. Perquè em sembla que callarien com putes?
Incoherence
Last Wednesday, Spanish pop singer Marta Sánchez was to open in Madrid the Europride Festival, which is carried out once a year in a different city in Europe. The speech was to be done in English first, besides Castilian Spanish, since hundreds of thousands were expected from different parts of the EU. As soon as Sánchez started to read the text in the language of Shakespeare, the crowd at Plaza de Chueca started to whistle and shout, demanding the Castilian version to be read first.
I just learnt this and found it profoundly not related to open-minded people, especially the ones who were attending the event. Castilian Spanish was not being left aside in this act, only put in the second place as English is a more international language. Ok, a reaction like this might in part be understandable, all right. But I found it very hypocrite that Catalans are acused so often by Castilian-speaking Spaniards of being short-minded when we claim Catalan to be our language and, to protect it (yes, Catalan does need protection!), defend it from public and some private institutions.

Skype

2007-06-30T10:42:00.000+02:00

ENGLISH Version below
Entrar en les "noves" tecnologies m'acostuma a fer una mica de mandra. Cada cop que apareix un nou trasto penso: "collons, ja ens volen encolomar una altra pijada... que bàsicament servirà per treure'ns pasta!". Molts cops, efectivament, passo mil. "Total, pa qué!", penso. Però de vegades acabo sucumbint a la temptació i m'hi apunto.
Això m'ha passat ara amb una d'aquestes tecnologies (més val que no posi "noves", aquí, per prudència): Skype. Ja, ja, ho sé, no és cap cosa d'última generació precisament. Però mira, malgrat que tinc amics repartits per alguns països del món, i que Skype pot ser una bona manera de mantenir-hi contacte per... zero euros!, fins ara sempre deia que era igual, que amb el mail i el telèfon ja en tenia prou.
La Bettina, una amiga alemanya que ara viu a Maastricht, finalment m'ha convençut. Ahir me'l vaig instal·lar i, com passa tantes vegades, mentre estava en ello ja començava a pensar que perquè coi no m'hi havia posat abans. La instal·lació és tan simple com baixar-se un programa. Punt. Fins aquí arribo. El problema és que malgrat tenir el sò perfectament configurat per escoltar música o el que sigui, quan conecto amb un número m'apareix un missatge que diu: "Problema con el dispositivo de reproducción". Vaja, que alguna cosa no xuta amb l'àudio.
Mentre intento que el Santi, que en sap molt d'aquestes coses, pugui passar per casa un dia d'aquests i mirar de solucionar-m'ho, si alguna ànima caritativa té idea de quin pot ser el problema i me'n dóna una pista, ho agrairé molt!!!
Skype
New technologies are a bit hard for me to get into. I guess it's because I don't usually feel like spending any of my spare time to find out how to use them. Most of the new devices that are invented soooo often, apparently to make us forget about the ones which appeared only one month ago... or less!, bring me to thoughts like: "Here they come again, to take more money from our pockets!". Honestly, do we really need most of what we're offered? The answer is no, undoubtfully.
Ok, in any case, there's this system, Skype, which I had already heard about but never wanted to think about. My friend Bettina, a German currently living in the Netherlands, kind of insisted to me the other day about installing it, for it would make the contact between myself and my friends in some parts of the world much, much cheaper. I thought about it -yes, I know, it took me some time!- and last night got it installed in my computer.
It appears to be very interesting and I'm actually eager to start using it. The problem, though, is something seems to be wrong with the audio system, although I can normally listen to music from my laptop. But with my brand new toy, when I "dial" a number an error message appears and advices me to check the connexions of I-don't-know-what-the-hell!. So, if you've had any similar trouble before when installing Skype in your computer, and have a tip for me, please let me know. Thanx!!

Perquè 12?

2007-06-28T08:34:00.000+02:00

ENGLISH Version below

La història d'Europa m'apassiona. Suposo que per això Alemanya, i Berlín en concret, em tiren tant: representen un dels principals vèrtex del passat comú que compartim els europeus.
L'Europa contemporània és en plena ebullició: del 1957, quan neixia el que avui coneixem com a Unió Europea, fins a l'actualitat han tingut lloc nombrosos fets fonamentals en la història del nostre continent: les incorporacions progressives de països fins arribar als 27 membres d'avui, la reunificació d'Alemanya i la caiguda del sistema comunista a l'Est del continent, Maastricht, la posada en circulació de l'euro, el debat "Turquia sí, Turquia no"...

Tot plegat ha estat embolcallat dels colors blau i groc, que són els de l'actual i oficial bandera europea, aquesta:

A diferència del que passa amb la bandera americana, que inclou tantes estrelles com estats integren la federació, en el cas europeu el número d'estrelles no guarda, òbviament, cap relació amb el número de països membres de la Unió. La versió oficial de la Comissió Europea en aquest sentit és que 12 es considera, tradicionalment, símbol d'unitat i perfecció, d'allò que és complet. Per això, malgrat les paulatines incorporacions (les últimes, Bulgària i Romania; la propera, segurament Croàcia) el número d'estrelles no es modifica.
A Espanya, algú no se n'havia assebentat, d'això, i en el moment d'incloure la bandera europea en una etiqueta oficial n'hi va sumar tres, d'estrelles. En aquell moment els països membres eren 15, així que ell/a no es va tallar i la bandera va circular, amb aquesta errada, pel món mundial. Spain is (still) different!
Why 12?
The history of Europe fascinates me. I guess this is one of the reasons why I feel so well in Germany and, especially, Berlin: they are one of the axes of our common history as Europeans. Since 1957 until today, Europe has been through a number of key facts, such us the countries that have been joining the Union ever since, the reunification of Germany and the collapse of the Comunist system in the East of the continent, Maastricht, the birth of the Euro, the debate "Turkey yes, Turkey no" and so many others.
As for the symbols, one of the most important is the flag (picture above, top). Unlike the American flag, which has as many stars as states, the European one has only 12 and they have nothing to do with how many countries are actually in the Union. According to the official version of the European Comission, the reason is that number 12 represents traditionally the unity, the perfection, all which is complete. That's the reason why, no matter how many countries join the EU in the future, the 12 stars will always remain.
By the way, in Spain somebody was not aware of this. An official label was made and circulated all over the world with an incorrect draw of the European flag, which contained 15 stars... because at that time the Union was integrated by such a number of countries!

"S" de Sexe (o era d'Spam?)

2007-06-26T22:11:00.000+02:00

ENGLISH Version below
El meu correu de la feina treu fum. No és culpa de les calors estiuenques ni d'un excés de feina que, francament, ara mateix no pateixo... Tampoc no té res a veure amb el tabac ni amb els incendis forestals, no. El meu correu de la feina treu fum per culpa del sexe. Sí, de debò! Tot el dia sentint parlar de "plaer", d'"èxtasi" i de "potència sexual", i clar, el pobre es posa a mil.
Aquesta és una selecció de subjects de correus que m'arriben a la feina, desenes al dia:
Why not to make your think bigger?

Bé, d'acord, potser es refereixen a la capacitat mental, però jo crec -digueu-me malpensat- que la "k" ha estat una errada de l'autor que, en realitat, volia posar una "g". I ja sabem a què ens referim quan parlem de "g", oi?

Make her worship you

Aquest "her" és molt, però molt discriminatori. La sexualitat és variada com la vida mateixa; ja podrien haver-hi pensat, coi!

Won't forget last night

Aquest ja m'agrada més; sense discriminacions de cap tipus...

Not to mention how uncomfortable it must be for the dog

Ein?!?

How To Multiple Cum

No penseu que us deixaran amb les ganes de saber la resposta a aquest dilema, què va! La resposta te la donen en un mail posterior, concretament aquest:

Viagra and Cialis for everyone!

Ah, amic!, ¡acabáramos! Ara ja sabem com aconseguir-ho!

I n'hi ha més, eh? En rebo tants que n'hi ha per donar i per vendre!
Extra large size for real man to satisfy insatiable women!, també aquest:
It’s simple to make it bigger i aquest:
Make her worship you (brutal aquest, no trobeu? "Fes que (ella) t'adori"!
Total, que si faig menys feina de la que hauria de fer no és culpa meva, és que em passo mitja jornada laboral esborrant el putu spam!

"S" as in Sex (or was it Spam?)
I get dozens of e-mails at work, daily, referred to sex. You can see above some of the issues I have copied & pasted from the Subject lines of some of these e-mails. Bothering, indeed. Some time ago we had this program installed by my colleagues from the computering department... It prevents spam to reach your inbox (which is good), but at the same time obliges you visit a special site where all the shit is kept (which is bad), until you decide what to do with it. Naturally, I delete most of the e-mails there, since 95% of them are junk. But some good e-mails (good meaning here that come either from colleagues or friends) are also, for some misterious reason, kidnapped and left there until I rescue them.
Yes, I confess I spend a good part of my time in the office checking which e-mails I should rescue from the junk-site and which are to be deleted for good.

Com esborrar un país del mapa... "sin que se note el cuidado"

2007-06-24T14:57:00.000+02:00

ENGLISH Version below (soon available)
"Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua Castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado".
El decret de Nova Planta que Felip V va dedicar amb tot l'amor a Catalunya i als catalans, inclou aquesta frase sobradament coneguda. Em quedo amb les sis últimes paraules per exemplificar el que està passant, actualment, amb el nostre país. El mateix esperit que va dur aquell Borbó a mirar d'acabar amb un poble que li feia nosa segueix en ús avui dia, sense dubte.
Títol: "Com desmantellar un país... sense que es notin les maneres"
Decàleg:
1. Insisteix per terra, mar i àire en una mateixa idea: "El nacionalisme (que no és mai espanyol sinó exclusivament català) és una aberració". Lobotomitza el poble i no deixis de repetir-ho fins que tothom ho tingui assumit (El nacionalisme és aberrant, el nacionalisme és aberrant, el nacionalisme...). Quan has aconseguit que qualli entre els propis catalans
2. Impulsa les teves infrastructures (carreteres, ferrocarril, aeroports i, sí!, també ports) en detriment de les del rival. D'aquesta manera atraus les inversions estrangeres, que requereixen bones xarxes de comunicació. Com no tens port (perque, clar, no tens mar), compra a cops de talonari els valencians, que sí tenen mar, i problema resolt. De fet, amb aquesta tàctica mates dos pardals d'un tret, a saber:
2.1. Ja tens port.
2.2. Divideixes els catalans del nord i del sud. Com? Aplicant la coneguda màxima Divide et Impera, Divideix i guanyaràs.
3. Segueix insistint en la mateixa idea inicial: nacionalisme (recorda: només es dóna a Catalunya, no a Espanya!) = terrorisme = ETA = Balcans = guerra... (ves canviant aquests elements i afegeix-ne de nous, perque no canti massa).
4. Continua dividint el rival. Guanya't als catalans del sud omplint-los d'orgull per la seva llengüa pròpia, naturalment diferent de la de la resta de catalans. A més, difon la idea que Catalunya pretén fagocitar les comarques valencianes.
5. Triga més de 15 anys a portar el Tren de Gran Velocitat a la capital catalana, en relació amb l'arribada a la capital andalusa el 1992. Total, la via més recta per anar a Europa és, tothom ho sap, passant per Sevilla.
6. Segueix insistint que qualsevol queixa feta des de Catalunya obeeix a criteris estrictament nacionalistes, que com sabem són una aberració integrada en els gens d'alguns catalans.
7. No pateixis per la pasta que no inverteixes a Rodalies de Barcelona (perque no te'n queda, ja que l'has utilitzat per la T4 i, important, per comprar els valencians). Pensa que la idea del punt 1 ja ha quallat: si algú es queixa de manca d'inversions i deixadesa per part de l'Estat, serà assenyalat pels propis catalans amb la frase: "Què pesat ets amb Madrid, sempre estàs amb el mateix!".
8. Pel que fa al tema lingüístic, denuncia de tant en tant que el català s'imposa a Catalunya igual com Franco va imposar l'espanyol durant la dictadura. Quan et responguin que el 80% dels canals de tv que es veuen a Catalunya són en castellà, que el 90% de la premsa és en castellà i que tothom parla castellà però no tothom parla català, replica que l'escola és obligatòria en català i que això és feixista. Com el punt 1, com saps, ja ha quallat, qui defensi les postures catalanistes serà titllat com a nacionalista (i ja saps: nacionalisme = aberració = ETA = Balcans... blablabla).
9. Per anar rematant la feina hi ha dues opcions: un president amb bigoti, baixet i poca cosa, que parla català en la intimitat o bé un d'afaitat, alt i prim que menteix tant com somriu. Tots dos, amb diferents maneres, treballlen per nosaltres.
10. Finalment, deixa'ls que tinguin un govern de fireta. Ells solets remataran la nostra feina.
How to dismantle a country... cunningly (soon available)
This post is about the relation between Catalonia and Spain, but it can actually be related to other political cases in Europe and the world. What I explain here is how Spain is trying to dismantle my country, Catalonia, by economic means. I am positive about economy being the most important axis on which a country is based. More than politics, of course. In my opinion, what Spain is doing... cunningly! is to suffocate the Catalan economy and, thus, suffocate also the possible yearning for independence.
This has been made quite obvious in the past years: the central government, that rules for the whole of Spain, has built one of the biggest terminals in Europe in the Madrid airport, while it is almost impossible to fly non-stop from Barcelona to any destinations outside Europe. Not to speak of the fast train AVE (like the TGV in France or the ICE in Germany): back in 1992 the first line, from Madrid to Seville, was built. 15 years later, there is no AVE to Barcelona. Just in case you do not locate Barcelona in a map, the main connection between Spain and the rest of Europe is... through Barcelona!
Also in terms of our language, the pressure put by the Spanish institutions is incredible: for years, the unity of the Catalan language has been called into question thus dividing the 10 million people who speak the same language. Spain has done all possible to convince the Catalans, the Spaniards and the rest of the world that Catalan and Valencian are different languages. The intention, needless to say, is to diminish the strengh of the language: a minorized language is less rival to Spanish than a stronger one. No doubt they know perfectly well what their interests are!

Cita

2007-06-22T08:10:00.000+02:00

ENGLISH Version below
"Qualsevol cosa que puguis fer o somiïs que pots fer, comença-la. L'audàcia porta implicits genialitat, poder i màgia. Posa-t'hi ja"
Quan vaig fer el primer post amb el títol de Frase, al gener, tenia la intenció de penjar-ne una, de tant en tant, que em semblés interessant per alguna raó. La d'avui crec que és molt certa i que amaga una gran veritat: si no et mous, no avances.
L'autoria d'aquesta frase s'ha atribuït, històricament, a Johann von Goethe, tot i que està demostrat que la versió anglesa, de la qual aquesta en català n'és una traducció, és al seu torn "una traducció molt lliure" extreta de "Faust" i feta per John Anster el 1835.

Quotation
"Whatever you can do or dream you can, begin it. Boldness has genius, power and magic in it. Begin it now"
Ever since I published my first post with the title "Quotation", last January, I intended to display one, from time to time, which seemed interesting to me. I think today's quotation hides a big truth: you've got to take a few steps forward to advance.
As for the author of the quotation, it has been historically attributed to Johann von Goethe, although it has been proven that it is, in fact, the result of a "very free translation" of a paragraph of Faust, by John Anster in 1835.

La Vanguardia

2007-06-21T08:47:00.000+02:00

Sorry, this post only available in Catalan!
En Vicent Partal és el director de Vilaweb, un diari electrònic que repassa l'actualitat de casa nostra i del món des de l'òptica dels Països Catalans. A la secció Mail obert d'avui, Partal publica un article dedicat a La Vanguardia, i més concretament al tractament que el diari dels Godó està donant a l'assumpte de la Fira de Frankfurt.
La Vanguardia és una mena de diari de referència, per mi, perquè sempre ha sigut el diari de casa: els avis, els tiets, els pares... tothom compra o comprava La Vanguardia. Des de fa uns anys, però, el llegeixo molt poc i, en qualsevol cas, no me'l compro mai. El trobo massa filocastellà (o, per ser més exactes, massa acomplexat cap al català), massa de dretes i massa... no sé... massa Godó!
Aquí teniu l'article d'en Partal. A veure què us sembla:
Quan arribes a La Vanguardia (jo hi he estat), una de les primeres frases que t'acostumes a sentir és que aquell lloc representa millor que ningú Catalunya perquè n'és el reflex més exacte. És una frase que passa de pares a fills i que els indígenes repeteixen amb convicció. Hi ha periodistes enormes, Gaziel per a esmentar-ne només un, que han escrit històries d'aquest diari que mai no podrem superar i que despullen amb tota la cruesa del bon periodisme l'indret, la premsa que fa i la suggerent família que hi mana. Deixem el passat, doncs. I anem al present.
Ahir el cònsol d'Alemanya repassava, elegant, la cartilla. El fet que dos escriptors de la casa obrin i tanquen el sarau de Frankfurt semblava haver frenat momentàniament el hooliganisme pro-espanyol dels periodistes encarregats del tema. Però déu n'hi do. Fa setmanes que no paren de furgar i refurgar en la ferida i d'intentar incomodar al preu que siga. No paren ells, vull dir. La Vanguardia sembla enfurismada perquè és la literatura catalana la que va a Frankfurt. I ella, que diu que és el reflex més exacte de la societat catalana, es posa tant a l'extrem (extrem d'extremisme) que fins i tot ha d'arribar Herr Daerr, cònsol de la República Federal d'Alemanya a cridar-li l'alto. I no valen enganys fàcils, que el senyor Daerr ha passat mitja vida diplomàtica a l'Amèrica de parla espanyola, que tant sembla agradar a alguns dels redactors del diari en qüestió. Ningú no el pot tractar d'ignorant, doncs, quan ara posa els punts sobre les is. De primer, recordant que han estat diversos els articles sobre la Fira de Frankfurt publicats per aquest diari. Després concretant la seua crítica en el publicat el dia 13 de juny sota l'imaginatiu títol de 'Los autores en castellano llamados por Bargalló rechazan su invitación a ir a Frankfurt', del qual article afirma que conté un 'error greu'. Error greu que consisteix a no deixar clar que la convidada d'honor a la fira és la cultura catalana i no Catalunya, motiu que explica per què hi ha escriptors de la resta de l'àmbit lingüístic convidats, d'on s'infereix, a més, que la cultura catalana és la cultura en català. El cònsol ho remata encara dient: 'Esta pequeña diferencia me parece muy importante.' Efectivament, senyor Daerr, ho és. Ho és molt. Però seguint aquella màxima d'Edward Eggleston, segons la qual alguns diaris només serveixen per organitzar el safareig, unes poques hores abans La Vanguardia ja havia tornat a la càrrega; especialment la seua nova web (innovadorament groguesca) ja havia tret de context unes declaracions poc afortunades de Salvador Giner per tornar a atiar el foc al voltant de la Fira de Frankfurt i del consens aconseguit al voltant dels autors en català. Fins a l'octubre haurem de comptar quantes pàgines hi dediquen i amb quina insistència.
I amb tot això, què en direm, del sobtat amor als toros que li ha agafat? No contenta amb les maniobres frankfurtines, diumenge i dilluns La Vanguardia va obsequiar els seus lectors amb dues portades increïbles. A tota plana publicitava hagiogràficament una correguda de bous a Barcelona, espectacle que La Vanguardia deu destacar, dic jo, erigint-se en aquell reflex més exacte del país que afirma que és. Poca broma: diumenge era el dia després de la constitució dels ajuntaments, incloent-hi el de Barcelona, en minoria per primera volta. No és que no hi haguera tema per a un bon titular. Però, ca! La Vanguardia obria amb toros. I tornava a obrir amb toros dilluns per si el seu lector encara no se sentia prou provocat. I desplegava pàgines i pàgines a explicar que bonic va ser el toreig, l'entusiasme brutal que sentia la ciutadania i que popular i multitudinària va ser l'assistència en aquella cosa. El diari no va explicar que sobraren entrades per dalt del cap ni va comptar els autobusos que venien de fora (algunes altres vegades, contra uns altres, prou que ho ha fet, però diumenge no tocava); també va menystenir la manifestació contra els torejadors i va aconseguir botir una part substancial dels seus lectors, començant per un que em vaig trobar al quiosc: va agafar mecànicament el diari, va pagar, el va desplegar, va soltar un renec i el va canviar per El Periódico. Si La Vanguardia és el reflex més exacte de la societat catalana, ja pot anar prenent mides, que la plaça de bous de Barcelona ha de tancar no per la pressió dels antitaurins, sinó perquè no hi va ni en Boadella, que ja és dir. (I sobre això de les portades estrambòtiques, és celebre un episodi anterior de La Vanguardia, quan un anunci pagat que ocupava tota la primera pàgina va evitar que el diari informara de l'esclat de la Primera Guerra Mundial).
En tot cas, he de suposar que els amos de La Vanguardia deuen saber què fan. És cert que La Vanguardia no ha fet mai el més mínim gest voluntari per la llengua catalana, que sols pot aparèixer en algun suplement comptat, en les esqueles i en alguna carta al director. Però també és cert que des de l'època de Franco no havia expressat fins ara d'una manera tan descarada l'hostilitat que com a empresa i com a producte ha posat de manifest aquestes últimes setmanes contra el català i contra les expressions civils i culturals del catalanisme. És clar que es fa difícil d'esperar una mica de seny, en aquest camp, d'un diari que fa mesos que té en el cap dissecat d'un bou madrileny un dels seus principals analistes de la política.
(PD. Una abraçada als bons i estimats companys de La Vanguardia que han d'aguantar aquest espectacle des de dins.)

Aquest va de toros...

2007-06-19T16:13:00.000+02:00

ENGLISH Version below
Diumenge passat, la Monumental de Barcelona va saltar als espais informatius de Catalunya i tot l'Estat. Destacaven que la plaça s'havia omplert de gom a gom per assistir a un "espectacle" que jo trobo aberrant. Tot cofoi, el director de la Plataforma per la Defensa de la Festa dels Toros recordava que aquesta plaça "no s'omplia des de 1985". Per alguna cosa deu ser, dic jo! Això sí, els mateixos mitjans informaven que una bona part dels assistents venien de fora de Catalunya i, fins i tot, de fora de l'Estat. Ben mirat, resulta còmic que la plaça no s'ompli en 20 anys ni regalant entrades, i ara de sobte ens vulguin fer creure que a Barcelona ens pirrem pels toros. Ja!
Aquella mateixa tarda, centenars de persones es manifestaven també a Barcelona contra les "corridas". Aquesta notícia, però, va ser relegada a un segon lloc en els mateixos espais informatius, com acompanyant la notícia "principal", que per ells era l'altra.
Em sembla increïble com gent d'altres països troba interessant, d'interès o atractiva aquesta història dels toros, però en canvi ni es plantegen que pugui ser permesa a casa seva. Suposo que els fa gràcia que "als espanyols" els agradi, perquè ho veuen com una cosa típica (com la sangria, la paella i el flamenco, vaja!), però en els seus civilitzats països una cosa així no hi té lloc.
Doncs jo no sé si el meu país és civilitzat o no -suposo que ho és parcialment- però sí sé que això dels toros, de festa no en té res. És una salvatjada legal... de moment.
És curiós com bona part d'aficionats de la resta de l'Estat s'obstina a voler fer creure que l'"anti-taurisme" imperant a gran part de la societat catalana té un fons polític. Diuen que som anti-toros pel nostre anti-espanyolisme. Hi ha una part d'això en molts casos -el meu, per exemple- però no és l'única raó: els toros també són una tradició catalana. La qüestió és que, sigui d'on sigui la tradició, és incompatible amb l'evolució. Simplement.

This one is about bullfighting...
Barcelona has had more than one arena where "toreros" could show how "brave" they are. Nowadays, though, only one of them is still open and hardly receiving guests, most of which are tourists. Last Sunday, though, an apparently very famous "torero" came to Barcelona, to the Monumental Arena, and it was packed. The guy responsible for the "Association for the defense of the bullfighting" proudly recalled that the Arena had not received so many people "since 1985". And I say, that means something, doesn't it?
Unfortunatelly, the media paid a lot of attention to this "show" but did not do the same with a demonstration which took place in central Barcelona, also on Sunday, where hundreds of people gathered to protest against this cruel slaughter.
Curious as it is, there are tourists who state they like bullfightings, as they see the "fiesta" as one of the typical things from Spain (like paella, sangría or flamenco), although they would never accept a "corrida" to take place in their civilized countries!

Noooooooooooooooo...!

2007-06-18T08:28:00.000+02:00

ENGLISH Version below
Va ser una estona. Força estona, de fet. El Barça anava fotent-li gols al Nàstic i el Mallorca havia deixat els madridistes fora de cobertura. Semblava que el somni podia fer-se realitat. Al descans, el Madrid perdia per un gol i el Barça guanyava de molts. Al reprendre el partit, però, ai làs!, el Madrid remunta i ens deixa als culers amb cara de gilipolles. El pitjor? Els petards que es van escoltar al final del partit a Barcelona. Van ser pocs? Sí, però coi, com retronaven dins dels nostres caps!

Noooooooooooooooo...!
It lasted some time. Quite a long time, actually. Barça kept scoring and Madrid was losing against Mallorca. It seemed the dreamt might, in the end, come true. At the end of the first part, Real Madrid was still losing while Barça was beating Nàstic from Tarragona. Finally, though, Madrid scored two goals and, with them, reality took the place of our dreams. The worst of it all? The (ok, few) celebrations you could hear in Barcelona.

S'abaixa el teló... s'apuja el teló

2007-06-15T11:35:00.000+02:00

ENGLISH Version below
S'ha acabat. 22 anys després d'haver decidit que volia ser periodista, avui, per fi, assoleixo la fita. Una petita llumeta que ha estat encesa dins del meu cap durant aquests 22 anys, recordant-me que tenia una feina pendent, s'apaga per fi. Estic segur que l'estalvi d'energia que això comportarà, significarà que en tindré per encetar nous projectes. Sigui com sigui... joder, quin descans! :)

Curtain down, curtain up
It's over. 22 years after deciding that I wanted to be a journalist, today, I reach my goal. I can finally turn off the small light that has been on inside my mind during these past 22 years, reminding me that I had something important to do. I'm sure that the energy I will save from now on, will be useful to start some new projects. In any case... Gosh, what a relief! :)

Vint-i-cinquè aniversari

2007-06-13T09:39:00.001+02:00

ENGLISH Version below
1982 queda molt lluny en la nostra memòria. En aquells temps, alguns ens trobàvem en una incipient adolescència, així que sí, confirmat: del 82 fa mooolt de temps! Als qui ja teniu una edat potser us farà gràcia recordar alguns fets d'aquell any (i als qui encara no la teniu, també!)...
* L'1 de gener, Javier Pérez de Cuéllar era nomenat Secretari General de les Nacions Unides.
* El 18 de febrer començava el judici contra els implicats en el cop d'estat del 23-F, que havia tingut lloc un any abans.
* A l'abril, el dia 2 s'iniciava la Guerra de les Malvines entre l'Argentina i la Gran Bretanya.
* S'estrenava Blade Runner el 25 de juny.
* A finals d'octubre, el 28, el PSOE de Felipe González guanyava les eleccions legislatives espanyoles amb majoria absoluta.
* El 12 de novembre, Iuri Andrópov era nomenat secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica; només va exercir el càrrec durant 2 anys, fins que un atac de cor el va fulminar.
* Al desembre, el dia 2, s'implantava el primer cor artificial en un pacient, a la universitat americana de Utah.
D'aquell any, però, la memòria històrica de molts catalanets reté un nom propi: Taronget (aitx, perdó, que els noms no es tradueixen: Naranjito!). Sí, el Naranjito, una taronja vestida amb els colors de... bé, una taronja que va ser la mascota del Mundial de Futbol que, aquell any, es va celebrar a l'Estat. De la inauguració en fa avui 25 anys. Va tenir lloc al Camp Nou i un servidor en va ser testimoni presencial, ja que el pare em va dur a l'estadi. La veritat és que no recordo gairebé cap detall ni de la cerimònia ni, encara menys, del partit inaugural. Clar que el futbol no m'interessa gens (el futbol que no juga el Barça o la selecció de Catalunya, vull dir), així que no devia parar-hi gaire atenció. Això sí, la cerimònia d'inauguració encara la tinc gravada en una cinta de vídeo Betamax (que, per cert, molts dels més joves segurament ni sabreu què és, oi? :-)
En fi, com a recordatori d'aquella data, aquí teniu una còpia de l'entrada que encara guardo. És curiós veure'n el preu: 12,00 euros. Quant deu costar avui dia una entrada per la inauguració d'un mundial?
Twenty-fifth anniversary
Back in 1982 some of us were just beginning our adolescence, which proves that 1982 belongs to prehistory, almost. You might find it curious to recall some facts from that year:
* January 1 - Central Independent Television, Television South and Television South West start broadcasting in the UK.
* April 17 - By Proclamation of the Queen of Canada, this country patriates its constitution, granting full political independence from the United Kingdom.
* May 24 - KGB head Yuri Andropov is appointed to the Secretariat of the Communist Party of the Soviet Union.
* June 14 - The Falklands War ends.
* August 29 - Swedisch actress Ingrid Bergman dies at the age of 67.
* October 1 - Helmut Kohl replaces Helmut Schmidt as Chancellor of Germany.
* December 1 - Thriller album by Michael Jackson is released, becoming the biggest selling album of all time in entertainment history.
But for many Catalans 1982 is also especially remembered since the Football World Cup was opened, exactly 25 years ago today, in Barcelona. I attended the opening ceremony, alongside with my dad, who took me to the stadium of the Barcelona Football Club. Honestly, I can't remember very much of it all, although I still keep the betamax videotape in which I registered the ceremony from the television.
It is funny to see the price on the entrace I scanned above: 2.000 pesetas (12,00 euros). Any idea of how much does a ticket for the opening ceremony of the World Cup cost in the 21st century?