dijous, 3 de juliol de 2008

"Manifiesto por la lengua común"

Els "intel·lectuals" (Boadella entre ells; amb això és tot dit) que han signat el dit Manifiesto són, amb tots els respectes, una colla de malparits. No perquè donin la seva opinió sobre el que vulguin, només faltaria, sinó perquè sent gent a qui se li suposa una preparació acadèmica (sobre tot a Boadella, naturalment, però també a la resta), és intolerable que provoquin (encara més) divisió de manera deliberada.
La mort de Franco va suposar la recuperació de les llibertats, també les lingüístiques. Tots sabem (tots?) que en aquells anys inicials de la democràcia, el Parlament de Catalunya (democràtic) va fer del català la llengua vehicular a l'escola per no crear guetos lingüístics i assegurar així la recuperació de la nostra llengua. Tropocientos anys després, al 2008, la situació és aquesta:

1. la majoria de nens empren el castellà a l'escola
2. el 80% de canals de televisió a la TDT emeten, a Catalunya, en castellà
3. el 1.000% de les pel·lícules que es poden veure als cinemes catalans són en castellà
4. el 3.000% dels diaris, revistes i patrecols diversos que ofereixen els quioscos catalans són... en castellà
5. etc etc etc

La dada irrefutable, però, la que no pot negar ningú (les anteriors tampoc, però aquesta encara menys i és, al meu entendre, redefinitiva) és que a Catalunya es pot viure sense saber una sola paraula de català i és impossible viure sense saber ni una sola paraula de castellà. Els fills de puta aquests del Manifiesto, què bramen?
Ara, una cosa sí us dic: si ens estan donant pel cul de manera cansina des de ja fa temps, només és per una cosa: perque som uns miserables i perque els nostres polítics són uns miserables. No sé si ells són un reflex de la societat, o els catalans un miratge dels polítics del país, però això no pot continuar així i només nosaltres, societat i polítics catalans, polítics i societat catalana, ho podem aturar. Amb unitat. Amb un cop de puny a la taula. De la nostra desunió se n'estan aprofitant, fa temps, "intel·lectuals", mitjans de comunicació i polítics espanyols.
La primera mesura que pot prendre CADASCÚ de nosaltres? Fàcil i ràpida: desintonitzeu Tele5, que incomprensiblement s'ha afegit al Manifiesto, dels vostres televisors. Feu-ho! No digueu "sí, sí, i tant, a la merda Tele5" i d'aquí a dos dies us mirareu no sé quina merda de programa seu. No. Feu-ho ja! I igual que Tele5, esborrem de les nostres vides qualsevol altre persona o empresa que hagi signat aquest Manifiesto, o qualsevol altra forma de Manifiesto de les que, aquests últims anys, no paren de donar pel sac a la nostra llengua, a la nostra societat... a cadascun de nosaltres.

ENGLISH Version
Some Spanish "intellectuals" have published a document where they insist on the Castillian language ("castellano", auf Spanish) being in danger in Catalonia. As you might know, in this European territory both Catalan and Castillian are official languages, the first of them as the original language of the territory, the second one especially since it was imposed back in the early 18th century.
Once again, some Spanish "intellectuals", media and politicians lie about the real situation in Catalonia. The truth is that one can currently live in Barcelona or any other town in the region without knowing a word of Catalan, but it is totally impossible to do the same thing without knowing a word of Castillian.
Once again Spaniards lie, many Spaniards believe and, needless to say, the gap between Catalonia and Spain becomes, thus, wider. I guess I should thank Spaniards for helping us separate our region and their country!

8 comentaris:

DooMMasteR ha dit...

No saps lo d'acord que arribo a estar amb tu!

Oscar 7m76 ha dit...

Els principals culpables de que passi això són els nostres polítics.

Xavi ha dit...

Si no recordo malament, al documental "la pelota vasca" de Julio Medem, apareixia el president de la Euskaltzaintdia (acadèmia de la llengua vasca) dien més o menys això:
"si l'euskera fora una llengua regional a Alemanya, n'haurien fet d'ella un monument". Dos qüestions: hi estàs d'acord? i,
per què aquesta fixació de negar i reprimir la diversitat?
I sempre els mateixos arguments. Llegint el manifest, internament pensava: que estrany que no apareix la paraula "Constitución". Siiiiiiii que apareix, cap al final :p.

Ah per cert: cinema en català, sí; versió original subtitulada al català.

enric ha dit...

Ferran, no cal fer-se mala sang per culpa d’aquests impresentables.
És un esport que practico diàriament: no consumir el que va en contra dels meus interessos, siguin cadenes televisives, ràdios, diaris, menjar, articles diversos. Les empreses catalanes que han canviat de seu social i que per tant han contribuït a descapitalitzar Catalunya, també s’han de tenir en compte. La Caixa, per la seva política nefasta de pilota a l’espanyolitat. Etc.
El cap i a la fi si analitzéssim un per un aquests que han signat el manifest, trobaríem que a part de miserables, com bé dius, són una bona colla de malalts.

Kostas ha dit...

I a sobre aquests impresentables col3loquen a les seves llistes de signats a persones per tot el morro. Sembla ser que en Ramoncin els ha enviat a la merda (o alguna cosa més suau) per fer servir el seu nom sense que ell hagi dit ni piu.
No si per la manera que tenen de fer les coses ja queden retratats.

Ferran ha dit...

DooM som al mateix vaixell, tots plegats...

... i la societat catalana, Oscar, i la societat catalana. Cridem molt però ens mullem poc, en general, i els espanyols ens han pres la mida.

Xavi recordo la frase i penso que és possible que els alemanys haguessin actuat així... o no. Semblen molt "plurals", ells, però en general no entenen gens el cas català i basc.

Enric estic d'acord amb tu. Tot i així, de vegades no puc evitar encendre'm.

kostas són repugnants. De totes formes, tan encendre mistos un dia se'ls cremaran les mans. Temps al temps.

David ha dit...

Amb comptades i honorables excepcions, a molts alemanys l'ús del català sembla que els irrita profundament.

La comparació amb les reaccions dels britànics és interessant, ho podran comprendre més o menys però rarament els mitjans d'informació britànics es despengen amb diatribes gratuites anti-catalanes, tals com sovintegen darrerament a Alemanya, malauradament. En aquest sentit els britànics són més equànims i neutrals, és allò del "fair play".

És sorprenent fins a quin punt alguns alemanys es deixen endur per les baixes passions, sembla que hagin adoptat el nacionalisme espanyol com a vàlvula d'escapament, moltes vegades també com a prolongació mig ingènua o folclòrica d'afinitats personals amb paisos de l'Amèrica Llatina.

Tot plegat crec que té molt a veure amb la comprensible dificultat de relació amb la història d'Alemanya per part de molts cuitadans alemanys.

Interpreten el cas català exclusivament a través del prisma de les neurosis col.lectives alemanyes i lògicament en treuen conclusions necessàriament errònies.

Ferran ha dit...

És justament el que comentava unes línies més amunt, David. Com bé dius i malgrat que hi ha honroses excepcions, aquí dalt ni agrada (en general) ni s'entén la qüestió de la pluralitat lingüística i cultural a l'estat espanyol. Confesso que és una de les coses que més m'ha sorprès i que més m'ha decebut de "la societat" alemanya, perquè no m'ho imaginava gens així.

Un exemple clar d'això seria el d'un periodista de la FAZ, un tal Schultze si no recordo malament, que cada cop que parla de Catalunya o el català és per posar-nos a parir. Per sort, puntualment també he llegit o vist algún programa amb una visió diferent, positiva de la qüestió.

Salut.