dimecres, 16 d’abril de 2008

De Premis

Estimats amics presencials i virtuals,
Aquest escrit va adreçat, d'una banda, als qui en els últims temps heu tingut un record pel Berlin Chronicles o pel Quina mandra!, en forma de premi. El Dardo, concretament, m'ha arribat amb matasegells de quatre de les vostres cases; l'última, la d'en DooM.
L'he penjat a la banda lateral del blog, perquè en quedi constància pública de l'acceptació del guardó i del meu agraïment per haver-li estat atorgat o a l'un o a l'altre. Però he deixat de fer una cosa que potser és obligada en aquest món virtual: donar el premi, al seu torn, a cinc blogs més que consideri especials.
No ho he fet perquè, tal com ja va passar temps enrere, escollir cinc dels blogs que tinc linkats a la dreta del Berlin Chronicles (sota els títols "Aus Katalonien", "Aus Deutschland" i "Aus dem Rest der Welt"), em resulta molt difícil. De fet em resulta impossible. Aquests links em duen als blogs on entro, si no cada dia... gairebé. Com podria triar-ne cinc, si són allà, justament, perquè són els que m'interessen? Em veig incapaç. És més, no vull triar. És com allò: qui t'estimes més, la mama o el papa? Coi, que no, que no vull triar! Així que ningú es prengui el meu no-post premiador com un menyspreu. Lluny d'això, estic molt agraït. Del premi atorgat en queda constància en el lateral de cada blog, on el penjo. Al seu torn, de qui al meu entendre es mereix un premi, en deixo constància gairebé diària en les lectures dels vostres blogs i, molts cops, els comentaris als vostres posts.
Un aplaudiment per tots nosaltres, per contribuir a remoure conciències, a reflexionar, a somriure o cabrejar-nos... per aportar uns altres punts de vista, diferents dels que ens aporten els poderosos mitjans.
Ah!, i visca Catalunya lliure! (perdó, perdó, que això ara no tocava, oi? :)
About prizes
I decided to write this post in response to the last prize either The Berlin Chronicles or Quina mandra! (What a bore!) have received. It is called Dardo, and the last (virtual, in this case) friend who has granted it to one of my blogs is DooM.
According to the "tradition", when you receive a prize you're supposed to give it to five other blogs that you consider especially interesting, for whatever reason. Well, I did not do it this time, and I don't think I'll do it in the future either. It's not that I do not appreciate getting the mention; it's only that, out of all of the blogs linked at the "Aus Katalonien", "Aus Deutschland" and "Aus dem Rest der Welt", at the right side of The Berlin Chronicles... how could I ever choose only five? No way, I can't. I don't want to, actually! They're there because they're the ones I visit almost daily, and where I leave my comments pretty often.
The prize can be seen at the side of each blog, as a prove of my acceptance of it and, of course, my gratefulness.
Thank you all for being there, for bringing up important, funny, sad, deep issues which lead us all, readers, review our points of view every day, and improve ourselves.
By the way, long live free Catalonia!! (oops, sorry, not the right time, right? :)

9 comentaris:

Sara Maria ha dit...

Són ben merescuts, felicitats!

Sergi ha dit...

El millor dels premis és poder-nos llegir cada dia i xerrar entre nosaltres com bé dius al final del post. De totes maneres, et felicito i penso que et mereixes el reconeixement de tots el qui t'anem llegint.
Enhorabona amic!
Salut i premis

Josep Lluís ha dit...

Felicitats ferran. Com diu en sergi el millor és poder llegir-nos cada dia però, això no deixa de ser un petit reconeixement d'aquests que et segueixen.
Per cert, això de no respondre a la pregunta de a qui estimes més, al papa o a la mama... crec que sempre hem mentit.

Núria ha dit...

Un premi ben merescut!

Josep Amílcar Albert ha dit...

Felicitats!!. Per mi, llegir un grup de persones que totes elles tenen uns punts de vista fonamentats en la raó, és el millor regal. Per com està la situació al carrer avui en dia....

Sylvie ha dit...

I que duri!! JO també comparteixo la opinió que es enriquidor com ens llegim entre tots..
Petons

Charlie Hi-Hat ha dit...

"Ah!, i visca Catalunya lliure!"

jausjuasjasjuas
niano naniano nanianooooooo ja ho he colat!
jausjuasjuasjaus

Ferran ha dit...

Amigues, amics, això mateix: que continuem llegint-nos durant molt de temps!

Josep Lluís crec que estic d'acord amb tu :)

Charlie, t'ha molat, eh? :-)

merike ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.