diumenge, 9 de març de 2008

Preguntes

Són quarts d'11 de la nit. Encara s'estan comptabilitzant paperetes, però en calent se m'acudeixen unes quantes coses:

1. ERC ha de repensar-se la seva estratègia de cap a peus.

2. CiU ha de repensar-se l'estratègia de cap a peus. Si tot i estar a l'oposició, on no hi ha desgast per raons evidents (el poder desgasta; no tenir-lo, no), són incapaços d'augmentar el suport, és que tenen un problema.

3. Les baralles constants, estúpides entre CiU i ERC perjudiquen tots dos partits i, per tant, la presència de dos partits clarament catalanistes al Congrés espanyol. ERC i CiU no poden batallar pel mateix espai (el nacionalista), sinó que s'han de desmarcar clarament com a partit (catalanista) d'esquerres i partit (catalanista) de dretes. Just el contrari del que estan fent des de fa anys.

4. Izquierda Unida ha de repensar-se la seva estratègia de cap a peus. Si un partit d'esquerres (d'esquerres de debò, vull dir; no una cosa descafeïnada com el PSOE) és incapaç de sumar més d'un parell o tres d'escons a tot l'estat, és que ho estan fent fatal.

5. El bipartidisme s'imposa a l'estat de manera clara. Justament el contrari del que està passant a Alemanya, on s'estan formant parlaments de 5 (cinc!) partits a tots els Lands on està havent-hi eleccions (regionals) aquest any. Malament per la democràcia.

A aquestes hores sembla clar que el PSOE guanya, que ERC s'ha enfonsat, CiU no aixeca cap i IU desapareix del Congrés (ERC també, amb grup propi).

Per cert, acabo d'escoltar en Carod fent una primera valoració dels resultats. Ha assumit els mals resultats d'ERC i ha parlat de la necessitat de reflexionar per saber perquè el partit ha perdut tant de suport. Aixo no ho fa tothom, com és públic i notori.

12 comentaris:

Sara Maria ha dit...

El realment honest ha estat el Llamazares, dimitint.

Musafir ha dit...

Coincidisc amb Sara Maria.
Ja vorem si en Llamazares acompleix el que diu, i després no es fa arrere, com ja ho ha fet en altres ocasions.

I lamentable l'espectacle de Rajoy al balcó del seu partit, no sabent ben bé qué dir, i ni tant sols "botant" quan els seus acòlits li ho demanaven. Van haver de ser els titulars d'alguns diaris dretans els qui hagueren d'assenyalar que tot i haver perdut, el PP havia tret més escons i més percentatge. Si haguessim de refiar-nos d'un líder d'un partit que no té arguments per a una derrota, com aniriem..?

No em sent del PSOE tampoc, però pense que altres 4 anys amb govern socialista acabarà per estabilitzar les lleis socials que ens em donat els darrers 4 anys. Per fi, drets per a Tothom. (Que l'economia seguirà en mans dels senyors d'Endesa, el BBVA, el BS, Telefónica i REPSOL,sigam esquerrans, independentistes, nacionalistes o dretans), peró decidir amb qui em puga o no casar, o si tinc o no el dret a adoptar, o si sóc o no una veritable família, no m'ho ha de dir pas un bisbe ultra que acudeix de negre a manifestacions de la mà d'eixe partit "nacional" que afortunadament ha perdut.
Al carrer Ferraz de Madrid, hi havia banderes del PSOE, clar; però també andaluses, republicanes, espanyoles i Arc-iris.
Que no només els símbols "nacionals" són del PP, com ens han fet pensar...

I potser, com dius, Esquerra Republicana s'ho hauria de fer mirar, com dieu en català, perquè passar de 8 a 3 escons és més que un senyal, pense jo.

Entristit un poquet, perque pense que un 80% del congrès serà o vermell, o blau... polaritat i dualitat a una cambra on pareix que es repetix l'esquema de "les dues Espanyes" que tant ens cansa ja. Una pena que no siga l'arc parlamentari més ample, com es, per eixemple com ben be dius a Alemanya..

Charlie Hi-Hat ha dit...

Jo no veig tant fàcil que un partit catalanista d'esquerres i un partit catalanista de dretes pugin anar de la mà tant tranquilament, sigui aquí o a Madrid.
Així com no entenc com hi ha MOLTS catalans que canvien de partit (catalanista) com qui canvia de mitjons. Avui he arribat a llegir un que va votar ERC al Congrés i CIU al Senat!!!
Em sembla que la vena catalanista (vena de cinta, no de conducte sanguini) no ens deixa veure lo evident, i és que un és un partit de dretes i l'altre un partit d'esquerres, i que els fonaments d'un i de l'altre són absolutament diferents, per no dir totalment contraris i incompatibles.
Així doncs, potser ens anirà malament anant separats, però no fotem, lo primer és lo primer.

Ferran ha dit...

Sara Maria honest... i perquè no ha tingut més remei, després del descalabre. De tota manera el gest, sí, l'honora. Espero que el partit sàpiga donar-se un altre àire; són gent d'esquerres, que haurien de ser el més forts possible per "obligar" el PSOE a fer polítiques el més d'esquerres possible.

Musafir estic d'acord amb la teva anàlisi. Destacaria la qüestió de la polarització, de la simplificació que significa que un 90% dels diputats del Congrés pertanyin a dos únics partits. En això, qui ha perdut és la qualitat de la democràcia a l'estat.

Charlie no estem gaire d'acord: a Alemanya governa una coalició de dretes (CDU) i esquerres (SPD). Com si a Catalunya governés CiU + ERC, coaligats. Pensa que qui és al govern és visibilitza, el contrari del que li passa a qui és a l'oposició.
A Catalunya ens interessa visibilitzar que hi ha un partit d'esquerres (ERC) i un de dretes (CiU). Aquest parell, en canvi, s'estan barallant pel mateix espai! És una lluita equivocada, com va quedar més que demostrat ahir.

Sara Maria ha dit...

Estic d'acord amb tu Ferran, no crec que avui en dia es pugui parlar de dretes o esquerres, partits dits d'esquerres han fet política econòmica en altres temps dita de dretes, i partits de dretes saben fer una política social dita d'esquerres... Crec que es poden complementar, si realment en tenen ganes i, si aconsegueixen ser una mica més madurs políticament.

enric ha dit...

L'anàlisi que s'hauria de fer, dels resultats a Catalunya, seria valorar a partir dels resultats de les eleccions del 2000 i passar de puntetes per els resultats “alterats” del 2004. Els números d'aquell any 2004 no haurien de comptar per fer les anàlisis actuals.
Sigui com sigui la lectura que se li vulgui fer, és cert i espectacular la pujada constant del PSC. Per contra, CiU i PP van perdent “pistonada”. I Esquerra, llevat del 2004 amb la anomalia afegida del famós encontre a Perpinyà i tota la incriminació posterior de la "brunete", a més a més d'aquests anys de desgast al govern, obté uns meritoris resultats en aquestes eleccions. Ara el que li cal a Esquerra, sota el meu punt de vista, és “collar” al Montilla o sortir-se'n del govern.
El PSC, malgrat tot l’èxit obtingut, electoralment parlant, crec que té una mala papereta a fer en els propers mesos i anys. Ja veurem com gestiona tota aquesta eufòria.
Si a Duran, finalment, li donen un ministeri a Madrid, CiU s’enfonsarà encara més en els propers anys. Hauria de mimar més l’electorat de centre i centre-dreta catalanista i mirar més cap a Catalunya i no tant cap a Madrid.
ICV-EUiA. Què vol dir tot aquest galimaties de sigles? Haurien d’assumir amb valor el paper de partit autèntic d’esquerra moderna. El verd ja està molt assumit per tothom, no cal fer bandera quasi única d’aquest ecologisme.
I el PP, avall. Se’m nota una certa animadversió?

JAL ha dit...

així és la vida, segurament algun dia el sistema electoral no permetrà la concurrència de molts d'aquests partits en segones rondes

Ferran ha dit...

Sara Maria suscric les teves paraules.

Enric l'animadversió pel mateix partit és compartida :)
Pel que fa a ERC, s'ho han muntat tan fatal que no només no han aconseguit atraure vot del PSC (ha passat justament el contrari), sinó que a sobre hauran de refer la seva credibilitat entre els seus propis seguidors, molts dels quals estem francament decebuts de força decisions que han pres en aquests últims anys.

Jal, espero de debò que no tinguis dots d'adiví! :)

Trina Milan ha dit...

Ferran,
no coneixia el teu bloc...et felicito...coincidim en l'opinió sobre el diumenge..ara vé l'hora de la veritat per a molts, i l'hora de les responsabilitats per a uns quants...salut i xucrut!(s'escriu així??)

Kostas ha dit...

Jo si crec que es pot parlar de diferències entre partits de dretes i esquerres així de forma genèrica i la diferència radica bàsicment en el destí i quantitat de despesa pública.
Per exemple l'anterior govern de CiU per fer depuradores donava subvencions a empreses per tal de ser gestionades des de l'àmbit privat i a partir d'aquí donar un servei públic. El govern tripartit promou depuradores de gestió pública i és l'administració qui dóna el servei.
Recordeu també com durant el govern PP hi havia maca d'ambulàncies a Madrid.

Tondo Rotondo ha dit...

interessant l'anàlisis, en especial l'apartat 3.

Ferran ha dit...

Gràcies i benvinguda, Trina :) A veure què portarà el post 9M.
PS: La choucroute (crec que s'escriu així) és la versió francesa de l'original alemany que es diu... Sauerkraut! :)

Hola Kostas, merci també a tu pel teu comentari. Potser sí que els casos que comenten són certs, però jo no atribuiria la mala gestió a la dreta, i la bona a l'esquerra, per definició.

Tondo n'estic convençut (no de que l'anàlisi sigui interessant -hehe-, sinó que les batalles entre tots dos els perjudiquen a tots dos).