dimarts, 25 de març de 2008

Morts evitables

Durant aquesta Setmana Santa, el número de morts a les carreteres catalanes ha estat el mateix que en les festes de Pasqua de l'any passat. En general sembla haver-hi una certa tendència a la disminució dels morts en accidents de trànsit, però ni de bon tros aquesta és destacada i, sovint, ni tan sols es produeix, com ha passat enguany.
Els organismes competents han provat de tot: carnet per punts; amenaça de presó per segons quines infraccions; reducció de la velocitat permesa a 80 km/h; a Catalunya, més radars que a cap altre lloc de l'estat; etc etc etc

Què passa, doncs, que al nostre país (i també al conjunt de l'estat) no sembla haver-hi manera d'evitar les morts en accidents de trànsit?
De factors n'hi ha molts: calçades en mal estat; deficient senyalització; protectors laterals insegurs pels motoristes; conductors de moto sense formació específica (allò que amb el carnet de cotxe pots portar moto de fins a X cilindrades; una enorme bestiesa, com aquella altra, la d'aquells vehicles que no requereixen carnet. Al·lucinant!); etc etc etc

En general, però, ningú sembla voler adonar-se o acceptar que gran part del problema rau en la mateixa "classe conductora". Conduir per Catalunya, i en general pels països del sud d'Europa (especialment Itàlia, com molts haureu constatat de primera mà), fa por. En fa si compares amb la conducció a llocs on la "cultura automobilística" és ben diferent, com al nord d'Europa. Vejam:
1. Quants conductors utilitzen sempre l'intermitent, a casa nostra? Si voleu saber-ho feu la prova més simple: observeu, mireu. L'intermitent es mor de fàstic, a Catalunya.
2. Quants conductors, circulant per una via ràpida, faciliten l'accés als qui s'hi incorporen pel carril d'acceleració? 1 de cada 1000? 1 de cada 999? A Catalunya, qui circula pel carril de la dreta no s'hi mou encara que s'aproximi al carril d'acceleració. Segueix el seu camí i els altres que esperin, amb la qual cosa obligarà els qui volen incorporar-se a fer-ho des de velocitat zero, cosa que suposa un perill per raons evidents.
3. Quants conductors respecten, en carreteres secundàries, les línies continues i discontinues a l'hora de fer avançaments? Molts, però moltíssims altres no. Per no parlar dels que no tenen en compte els canvis de rasant, per exemple. O, directament, els que se salten els màxims de velocitat en una carretera secundària, només perquè "el tram és recte i no hi ha ningú".

Cal exigir a les administracions que hi posin tot de la seva part per fer la conducció més segura. Això no vol dir farcir les carreteres de radars, mesura que en gran part prenen, n'estic convençut, per recaptar diners. Vol dir mantenir la xarxa viària en perfecte estat (l'asfaltat però també, importantíssim, la senyalització); vol dir ser coherents amb les limitacions de velocitat; vol dir també mantenir els conductors sempre informats de l'estat de la xarxa viària, per exemple, amb pantalles com les que hi ha a les rondes de Barcelona o en alguns punts de les autopistes; vol dir... ser més eficaços del que fins ara han demostrat ser uns i altres.

Molta gent creu que a Alemanya no hi ha limitació de velocitat a les autopistes. És fals, i tant que n'hi ha! El que passa és que la velocitat està limitada per trams, segons les condicions de la via. El conductor està obligat a fixar-se ben bé en els senyals, perquè tant s'entra en un tram limitat a <120> com se'n surt al cap d'una estona, i després de circular en un tram sense limitació, un nou senyal indica que ara cal reduir a <100>, fins que torna a acabar-se aquesta limitació... i fins a la propera.

Conduir a Alemanya, en general, resulta molt més relaxat que fer-ho a casa nostra. Suposo que passa el mateix als països escandinaus. En general, aquí els conductors entenen que no poden fer el que volen perquè no estan sols, cal pensar en els altres. Per això a Alemanya sí es facilita la incorporació a les autopistes; per això sí s'utilitzen els intermitents; per això els conductors no s'enganxen al cotxe del davant com passa tan sovint a casa nostra, amb el perill que això comporta; ...

Ja per acabar, des del punt de vista dels conductors són molts els mals hàbits a erradicar a casa nostra: d'entrada, cal prendre consciència que el cotxe és útil, però també una arma perillosa. No es tracta de fer apologia de la por; es tracta simplement de ser conscient del poder d'allò que tens entre mans. Ni més ni menys. Prémer l'accelerador... per guanyar què? Arribar 10 minuts abans? I per 10 minuts ens juguem la pell pròpia i dels altres, avançant on no cal, o corrent més del necessari, o procurant fer avançaments fins i tot quan no ho veiem clar? Per 10, 15 minuts? És ridícul. I potencialment mortal, això sí que és gros.

Els morts en carretera no baixaran a Catalunya (ni a l'estat) per més que Iniciativa es proposi baixar la velocitat a 15 km/h, ni que farceixin el país de radars per recaptar més i més calers. Els morts en carretera baixaran, a casa nostra, quan els conductors entenguin que un cotxe és una arma de doble fil. Mentrestant, seguirem assistint a la lamentable crònica dels diumenges en el TN, amb "l'informe del cap de setmana" dels morts en carretera. Lamentable.

Avoidable deaths
This article is related to the deaths on Catalan (and Spanish) roads and highways. Despite the measures that both governments have been introducing in these past few years (more radars, driving licenses with point system, reduction of the speed limitation amongst others), nothing seems to be good enough to aviod the death of hundreds on the roads. Responsibilities are to be observed in two ways:

On one side, the Administrations have not been able, so far, to improve the conditions for a good, safe driving. Most people have the impression that measures taken by the Administrations are only focused on getting money from drivers who speed up, for example, than to actually achieving the best, safest conditions for drivers.
On the other hand, many drivers do not realize how dangerous a car can be. Useful too, neddless to say, but also very dangerous. In Catalonia (and in Spain) most drivers simply do not use the light indicators, do not facilitate the access to highways to vehicles on the access lane, ... Not to talk of drivers overtaking in secondary roads, where visibility might not be good enough, thus putting into risk not only their lifes, but also those of people around.

19 comentaris:

Joan deu Peiroton ha dit...

Ei Ferran! Tinc un mal record de les autopistes alemanyes però fa ja vint anys...Vivíem a Estrasborg i anàvem prou sovint a Alemanya. El nostre cotxe era una petita Fiat punto. Passar un camió a una autopista de dos carrils era jogar amb sa vida!!
Em sembla que les raons principals dels accidents de carretera son la fatiga dels conductors que sovint no dormen prou durant la nit, dormir uns minuts durant el dia no pot compensar una manca de son nocturna. A més, hi cal afegir els efectes de les drogues (alcool i estupefiants) sobre la vigilància.
A Catalunya, l'estat de les vies és bó, en tot cas molt més bó que, posem per cas, a Bèlgica.
Felicitats pel bon blog i gràcies per la visita!

Charlie Hi-Hat ha dit...

Com amb moltes coses d'aquest país, el problema rau a l'educació i, per tant, com bé dius, no s'arreglarà res amb prohibicions.

Oscar 7m76 ha dit...

Està clar que l'educació vial de casa nostra és nefasta i hi ha gent que té el carnet de conduir perquè els devia tocar en una tómbola.

Ara, això no treu que l'estat d'algunes carreteres secundàries i la senyalització d'algunes d'elles siguin patètiques i molts perilloses.

Que posin tants radars com vulguin però que reinverteixin la pasta que guanyen millorant les carreteres.

Puji ha dit...

D'acord en tot excepte una cosa: això de les incorporacions. Ningú se'n va del carril dret perquè ningú va pel carril dret.

Eeeeeeei! Senyooooooors! Que els carrils de l'esquerra són per avançar! Que si no avances ningú has de tornar a la dreta!

I a sobre si pites als empanats que van passejant pel carril del mig et miren com dient: què li passa a aquest?


Apa! Ja m'he desfogat.

Xavi ha dit...

Quanta raó tens. I què podem fer? No em considero un conducto modèlic. M'equivoco, i sovint. Però, pel que fa al personal que va al volant... es veuen uns especímens en la carretera... i uns disbarats!!! és el que comentes. Potser seria una opció, restringir el carnet a perfils psicològics adequats? No ho sé... és una idea.

Edu Casabella ha dit...

po zi, realment la cultura no només automovílistica deixa molt a desitjar com a tantes altres coses.

Espero que hagis disfrutat de la setmana santa.

Ferran ha dit...

Joan cites les causes de molts dels accidents (son, alcohol, ...) que serien evitables. Només caldria ser conscients del perill de fer o prendre segons què abans de posar-se al volant.

Doncs sí, Charlie, en l'educació i en que la gent prengui consciència. Sembla que costa, això, en els països mediterranis...

Oscar bingo per això que dius de reinvertir la pasta de les multes en el trànsit. Dubto que es faci i ho trobo una idea genial, sí senyor.

Doncs també tens raó, Puji, amb això. De fet ha sigut llegir-te i venir-me al cap una autopista catalana de tres carrils amb el carril de la dreta... buit. És ridícul.

Xavi la teva idea també és bona. Amb el perfil que detecto en moolts compatriotes, segurament es veurien molt pocs cotxes a la carretera. No està mal pensat, no...

Edu no sé si pensaves en el Chikilikutre aquest, quan escrivies el comentari. En tot cas, a mi m'ha vingut al cap! :)
Setmana Santa molt bé, gràcies. Espero que vosaltres també.

ciro ha dit...

ei, jo en tinc una altra de clàssica. autopista E15 entre Barcelona i Figueres. Sovint, tres carrils. Per on circula tothom? Pel del mig, encara que no hi hagi ningú a la dreta...

Sara Maria ha dit...

Això d'anar per la dreta es realment un mal costum que tenen aquí els conductors, si a França et veuen els gerdarmes, et cau el pèl.

Josep Lluís ha dit...

Hi ha una manca absoluta de consciència ciutadania. En realitat impera el jo, després la resta. Per altra banda hem de lluitar amb el: però, si no passa res!. Pots beure, pots corre, pots avançar en contínua, no passa res... fins que passa.

I avui llegeixes els diaris i tothom content, 63 morts, 39 menys que l’any passat. Senyors 63 més dels que calíen.

Sylvie ha dit...

Anava a escriure un post semblant... com casi sempre estic d'acord en tu. I comparteixo el q diu el Josep Lluis sobre la manca de consciencia i sobre el concepte de MENYS que fan servir, no em sembla bé fer comparacions, son morts i molts ferits i moltes families tocades per aixo.
Sobre le que comenta el Xavi del perfil psicologic adeqüat.. uf! molt dificil. S'hauria de definir quin és l'adequat o crec jo el que No es adequat i tot i aixi, despres de definirlo, saberlo localitzar.... per casos molt extrems em sembla bé pero a vegades els que van amb tu amb el cotxe també influeixen, l'estat d'anim,el temps, l'estat de la carretera, el coneixement del vehicle que conduim, en fi...
Molts petonets

nur ha dit...

Crec que realment sí que hi ha hagut un canvi cultural pel que fa al tema de la conducció. Fa anys (i segur que tots hem passat alguna experiència) sortíem de festa i que el conductor del cotxe begués fins gairebé perdre el coneixement era un fet m'atreviria a dir que bastant habitual.

Continuo anant amb les amistats de fa anys i us asseguro que si han de conduir no fan bestieses amb l'alcohol.

Les administracions hi han invertit molts diners (campanyes dramàtiques, carnet per punts, mesures substitutòries de la presó... tot això, companys, costa pasta). Potser no és la millor manera d'invertir-los, però reconeguem que sí que se'ls han gastat.

Jo sóc del parer del Xavi: restringir el carnet a determinats individus (superar les proves que es fan actualment no vol dir res). Precisament per això vaig decidir que jo no conduiria mai més.

Ferran ha dit...

Zirus tinc la mateixa imatge, de la mateixa autopista.

Sara Maria sembla que la dreta costa, al nostra país (jiji)

Josep Lluís l'has clavat "impera el jo". Aquí rau el problema: JO vull córrer, JO vull avançar, JO vull anar pel carril del mig, JO no vull facilitar l'accés als qui entren a l'autopista. Ni més ni menys, aquest és el problema.

Syl segur que m'he deixat coses al tinter, així que t'animo que facis un post sobre el tema. És prou important.
Un petonet.

Nur tens raó: en la qüestió de l'alcohol hi ha força conscienciació. Jo també ho penso. Però en molts altres aspectes crec que continua no havent-hi una "cultura automobilística" al nostre país. A les xifres em remeto.

Dani R. ha dit...

Em sembla molt interessant la reflexió sobre la importància de la senyalització. Hauria de ser un element esencial per ajudar-nos a circular i és pràcticamnet un aspecte accesori a casa nostra.

Sergi ha dit...

Hola Ferran company, jo estic d'acord amb tu però malgrat tot, i donant per suposat que un cotxe, com a màquina que és, fa el què li diu l'HUMÀ que el porta, i que la gran majoria d'accidents són errades HUMANES, penso que hi ha una contradicció evident entre tots plegats. De la mateica manera que per "real decreto" es fixen normes de circulació, es rebaixen els límits de velocitat, s'inventen els carnets per punts, es fan anuncis i campanyes cada cop més bèsties, etc... ningú no és capaç de treure una llei que faci que els vehicles de per si, no puguin correr més de 120 Km/hora... Així, podem anar avui a un concessionari i comprar un cotxe de 250 CV que arribi als 260 Km/hora i llestos, perquè el què no interessa és putejar els fabricants. Això també és imperdonable. Sé que és un argument trinxat però no menys vàlid. Sempre es legisla contra el dèbil, contra l'individu, però per a legislar contra les gran multinacionals, s'han de tenir un parell de collons i això ja és més difícil. Ah! Això sí, al Bill Gates ja tothom s'atreveix a multar-lo... Em sembla tot plegat impresentable!
Salut i rotondes

Kostas ha dit...

Hola Ferran, Crec que a Catalunya no disminuit el número de morts per cap raó en especial vull dir que no som diferents a la resta de l'estat. Es més jo crec, pel que he vist, que aquí es respecten més les normes. La dada a tenir en compte es la disminució a tot l'estat, pensa que en aquestes dates hi ha molt conductor català voltant.
Jo de les autopistes alemanyes el que més recordo es la seva gratuitat.

quim ha dit...

Jo crec que sóc un conductor responsable. Per la meva pròpia seguretat i la dels altres, vaig decidir no portar cotxe, excepte en aquells trajectes en què jo no porto el cotxe sinó que, de tant repetits, és el cotxe el que em porta a mi de memòria.

Finestreta ha dit...

Hola!!! És la primera vegada que et llegeixo aquí! Jo dec ser bona conductora, perquè respecto els 3 punts, m'atreviria a dir que el 99% de les vegades!

Ferran ha dit...

No és increïble, Dani? Estic convençut que traçar una bona senyalització no deu ser pas complicat; per mi que només cal sentit comú (coi, que circulin en cotxe per la carretera en qüestió i veuran què i on cal senyalitzar!) i ganes de fer les coses ben fetes!

Sergi justament pel que comentes tu són importants els comentaris: sempre aporten coses. No havia parlat d'aquest aspecte, en el post, i tens tota la raó: és una altra qüestió importantíssima, que es deixa de banda per evitar problemes (problemes entre polítics i empresaris, evidentment). Sí senyor, tens tota la raó.

Hola Kostas jo també tinc aquesta percepció que, tot i ser Catalunya un mal exemple, en general hi ha una mica més de respecte per la normativa al volant que a molts altres llocs de l'estat. Tot i això...
El tema de la gratuïtat de les autopistes donaria per un altre post llarguíssim, si ens posem a comparar el cas alemany amb el de l'estat. Ni imagino què pasasria si els bavaresos i els saxons, per dir alguna cosa, haguessin de pagar peatges, i la resta d'alemanys no.
No té cap sentit.

Quim estic seguríssim que deus ser molt més bon conductor que molts habituals.

Finestreta! Benvinguda al Quina mandra! Ja veus que això és un no parar, entre mandres i cròniques :-)
Sort que som uns quants, els que respectem les normes. Si fossin més...!