dissabte, 1 de març de 2008

D de Debat

Dilluns van ser els senyors Zapatero i Rajoy, en una pantomima ridícula que es va anomenar "Debat" per no haver-s'hi de referir pel seu nom real, "casa de barrets". Aquest divendres han sigut els cinc candidats dels partits catalans presents al Congrés espanyol en, sí, en un debat.
Dilluns vaig aguantar menys d'una hora. Aquest divendres l'he vist sencer, de principi a final.
Dilluns passat el moderador, Sr. Campo Vidal, va estar absent. Rígid, també, perquè el format de la cosa no donava cap altra possibilitat. Per la seva banda, aquest divendres el moderador, Sr. Cuní, ha tornat a oblidar que ell és només un mitjancer, no un candidat més, i ha començat amb una "aparició estelar" de cinc minuts que es podia haver estalviat. Afortunadament, després el moderador s'ha moderat.
Dilluns passat, en gairebé una hora no vaig escoltar ni una sola proposta. Aquest divendres n'he escoltat unes quantes; suficients? no ho sé, però per comparació m'han semblat un munt.
Dilluns passat, en fi, dues persones a qui se'ls en fot què passi amb mi, els meus amics i familiars que viuen a Catalunya es van fotre els plats pels caps. Només van parlar de mi, els meus amics i familiars per dir que ens estimen molt (aha). Aquest divendres, amb més o menys encert, cinc candidats han parlat del que ens afecta a mi, als meus amics i familiars; d'ells, tres tenen els caps lluny, a Madrid, amb el que això representa. La resta, a Catalunya.

Entre els dos actors de dilluns i els cinc polítics d'ahir les diferències són gegantines. Alguns no ho voldran reconèixer, però la realitat és que de dilluns a divendres hi va una manera d'entendre la política; de la "casa de barrets" de dilluns al debat d'ahir hi va una forma de ser i de fer, la de les Espanyes amb els seus insults i les seves no-propostes i la que, tradicionalment, hi ha hagut a Catalunya, basada en el diàleg i l'escoltar-se l'un a l'altre.
El d'ahir no va ser, molt segurament, el debat ideal, però s'hi va apropar, sense cap mena de dubte, mil vegades més que la "casa de barrets" de dilluns. I fins i tot va resultar interessant.

D as in Debate
As I recently explained, there was a debate on television last Monday, where two of the candidates at the Spanish elections on March 9 took part. They were Mr. Zapatero, current PM, and Mr. Rajoy, leader of the conservative Popular Party. Actually, there was no such debate but a nasty interchange of insults and no proposals for the next term.
Yesterday, on the other hand, there was a debate, a real one this time, with five Catalan candidates. Three of them belong to Spanish parties, the other two to Catalan parties. The way the debate took place totally differed from the thing on Monday: there were proposals and, as important as that, the candidates listened to one another and had a democratic behaviour. I would say the same thing about the two "actors" last Monday.
This is in general terms the difference between the politics in Spain and in Catalonia.

13 comentaris:

enric ha dit...

Coincideixo plenament amb tu amb tot el que expliques.
Afegiria que l’únic que vaig veure “despistat” va ser en Duran. La resta, cadascú en la seva línia.
De tota manera són com papagais, com xarlatans de fira. Són incapaços de sortir-se’n del guió. Són tan previsibles que cansa d’escoltar-los a tots plegats.
Per altra banda el que intenta surtin-se’n aportant alguna novetat diferent el piconen a base de bé.

JAL ha dit...

Si vols que et digui la veritat, Catalunya ja no és el que era, vivim del que vàrem ser, ara les diferències ja no són les que eren, ara, des del meu punt de vista, ja no estem al capdavant. Tande bo quen en siguem concien ens tornem a posar les piles per tornar a ocupar la posició de provilegi que abasn teníem

nur ha dit...

Em temo que comparteixo una mica l'opinió d'en jal: la política ja no és el que era (ni allà ni aquí). Si compares líders de la talla del Jordi Pujol, el Felipe González, el Santiago Carrillo o l'Adolfo Suárez, per posar quatre noms ben diferents, amb la patuleia que corre ara per aquí.... és decebedor!

De tota manera, em sap greu haver-me'l perdut :(

Ferran ha dit...

Cert, Enric, jo també vaig tenir aquesta impressió d'en Duran. Després vaig llegir que va anar al debat encostipat, o malalt o no sé ben bé com, però que alguna cosa li passava. Potser el post-operatori, no sé.

Jal comparteixo plenament el teu punt de vista, de d'un punt de vista econòmic: Catalunya va ser un motor i la seva posició com a tal està sent superada clarament, segons diuen els que en saben. Falten piles.

Nur doncs això, que jo també hi estic d'acord. La qual cosa no treu que el que comento al post sigui -naturalment al meu entendre- cert: el nivell de la política no és tan baix a Catalunya com a Espanya. Vaja, per mi d'això no hi ha cap dubte: com a mínim en les formes em sembla indiscutible. Com a mínim en les formes.

núria ha dit...

Hi ha dues coses que trobo bones del debat i en general d'aquestes eleccions. Els 5 cap de tribu de barcelona no són 5 iaios i hi ha dues dones. Ep! amb milions de respecte al gran saber de la vellesa. No voldria mai pensar en un equip exclusivament de gent jove. Pero la política és la cara publica del projectes de ciutat o de país. I els projectes, a part de saviesa hi ha d'haver il·lusió i empenta. I això, per ciencia hormonal es inversament proporcional a l'edat. A part d'això, aquest debat em va convèncer que, encara no sé què, pero a votar hi aniré! Va ser un bon debat doncs,perque dubto que el d'en Rajoy i ZP, mogués cap intencio de vot.

zel ha dit...

Jo també vaig veure el debat. I em quedo amb els dos dels dos extrems, cadascú amb la seva veritat, que, agradi més o menys, es poden permetre, una des del poder que veu a la mà, però que no amaga gaire res, i l'altre, amb el goig de poder dir el que pensa des del fet de ser minoritari. Analitzo poc? Potser, però massa magarrufes i guinyades d'ull del Ridao al Duran, i no m'agrada.

Petons, Ferran.

Ferran ha dit...

Núria tal com dius, el debat de dilluns passat (com passarà altre cop amb el de demà, no en tinc cap dubte) està pensat més per agitar les baixes passions dels propis que no pas per convèncer els aliens.

A mi, Zel, una de les coses que més mandra em fa en política és l'acumulació de poder: que hi hagi socialistes controlant ajuntaments, diputacions, el govern del país i també a l'estat em posa malalt. Igual em posaria, ja t'ho dic, si això passés amb qualsevol altre grup polític. Ja que entre ZP i Rajoy és evident quin és el mal menor, com a mínim que es vegi obligat a negociar i pactar. "De lo malo, lo menos", que diuen els castellans.
Petonets, guapa.

miq ha dit...

Quin fart de riure amb la teva frase, «Afortunadament, després el moderador s'ha moderat.» És com si el veiés, aquest Cuní!

Josep Amílcar Albert ha dit...

Molt més interessant el debat del nord que el del dilluns. No hi ha color, tot i el moderador "desmoderat".
Demà dilluns no pense veure altra vegada el "Kramer contra Kramer".
En el partit que ens oferiran aquestos dos, si juga Espanya contra Espanya, segur que guanya, qui?.

Mikel ha dit...

no em va agradar gens el debat , el vaig tenir que grabar per que divendres no era a casa pero al veure´l el dissabte s´em va fer pesadisim

Charlie Hi-Hat ha dit...

És l'eterna diferència entre fer les coses en clau espanyola i en clau catalana.

Edu ha dit...

Jo dilluns passat ja en vaig tenir prou amb el debat, avui em passaré al CSI, que he llegit que torna en Grissom ;)

Salut!

Ferran ha dit...

Ostres, miq, és que no puc amb les ànsies de protagonisme de periodistes com en Cuní. Al principi semblava haver oblidat (ell) que qui interessava a l'audiència eren els cinc polítics!

Josep, ho has clavat, aquest és el punt: guanyi l'un o l'altre, qui segur que no guanya som nosaltres.

Mikel com t'havia d'interessar el debat, dissabte, amb la "ressaca de metal progressiu" que portaves al cos?!? ;-)

Ni més ni menys, Charlie. Hi ha munts de gent a qui no li agrada gens escoltar això, com si s'ofenguessin. La veritat és que les formes, però, acostumen a ser molt diferents a un lloc que a l'altre. Que ho preguntin sinó als periodistes catalans que viuen a Madrid, i cobreixen des d'allà la info política de l'estat!!

T'entenc, Eduz, t'entenc perfectament. I això que no sé qui és en Grissom! :-)