diumenge, 17 de febrer de 2008

Ha estat mai a San Feliz de Guijoles?

Els text en color que adjunto aquí sota va ser publicat a l'AVUI fa uns dies. Explica una història al·lucinant sobre un lloc web que es diu Pueblos de España. Amb la intenció, diuen, de "crear un gran archivo de información sobre la cultura de nuestros pueblos", el web castellanitza indiscriminadament tots els noms de tots els pobles de l'estat, de manera que cita localitats com Villanueva de Escornalbo (Vilanova d'Escornalbou, Tarragona), San Pedro Arqueles (Sant Pere dels Arquells, Lleida), Burjasote (Burjassot, València) o Puerto de Andrache (Andratx, Mallorca). Una prova més, una més, que els espanyols tenen al cap, sempre, constantment, de forma més o menys conscient, arrassar amb tot el que, a l'estat, no sigui castellà. Per ells, Espanya=Castella. I punt. Quans exemples més com aquest haurem de suportar abans no aconsegueixin el seu propòsit?


Una ràpida ullada a la web en qüestió –que ofereix un llistat de poblacions amb enllaços a cases rurals– demostra que algú, potser endut per un excés de zel unificador, ha decidit castellanitzar els topònims catalans sense cap mirament. En aquest cas ni tan sols es tracta dels preconstitucionals San Baudilio de Llobregat o San Quirico del Vallés, encara en vigor en alguns estaments administratius espanyols. No. A Pueblos de España la cosa va més lluny i, amb el traductor automàtic a tota pastilla, es tradueixen noms intraduïbles formant denominacions delirants. Si més no, en algunes entrades algú ha tingut la decència de penjar explicacions del tipus "En la lengua autóctona de la región, esta población se denomina "L'Espluga de Francolí". Un aclariment que serà del tot útil en cas que algú vulgui visitar un poble denominat la Cueva de Francoli.
Amb tota modèstia la web Pueblos de España ofereix un espai per indicar l'existència de tot tipus d'error. Una opció recomanable si algú vol deixar clar que ha estat incapaç de trobar un poble anomenat San Feliz de Guijoles.

19 comentaris:

Sara Maria ha dit...

Ho vaig veure, vaig pensar que era al·lucinant... increíble... On viuen aquest gent... Es una prova del lluny que estem! No sé per què s'estranyen quan diem que no sóm espanyols, o que ho sóm per imperatiu legal.

ciro ha dit...

buenas, no em molesto a comprovar aquesta web de tarannà preconstitucional, però per si de cas jo faré la meva pròpia aportació a la nostra wikicutre: "Demasiado Limpio de Cabritos" (Maçanet de Cabrenys;-)))

Sylvie ha dit...

Jo tampoc em molesto a comprovar-ho.. però saps, també m'apena pensar que reduim a que tot espanyol és aixo!

Deric ha dit...

El que ens queda per veure!!!

nur ha dit...

Doncs jo sóc tan burra que em molesto a comprovar-ho i trobo Burjassot, Villanova d'Escornalbou, Sant Pere d'Arquels (aquest no està ben escrit, val)... i la majoria de poblacions escrites en català normatiu.

Es deuen haver afanyat a escriure-ho bé o és que el meu navegador catalanitza els topònims?

Bona nit!

quim ha dit...

M'imagino un anunci tipus zum-zum-zum-zum-zum-zum que digui 'a qué huele Arenys de Munt'? ¿A arena de monte?

Ferran ha dit...

Sara Maria és ben bé que... de donde no hay, no raja! :-)

Boníssima l'aportació, Ciro. Jo en faig una altra: "San Vicente de los Huertos"!

Ei, Syl, que aquí ningú ha reduït res a res, eh? Només constato un fet, d'altra banda públic. Les interpretacions les deixo a cadascú.

Pozi, Deric. No sé perquè no partim peres d'una vegada i ens quedem, tots plegats ("ells" i "nosaltres"), més tranquils.

Nur, saps que tens part de raó, ara que torno a entrar al web en qüestió? Aquest article va sortir publicat fa uns dies; quan me'l vaig llegir els noms sortien en gran part castellanitzats, però ara veig que molts els han corregit. De tota manera, xapucera sí que és la cosa perquè segueixo llegint Yoanet (que seria Joanet, a La Selva; Rabo's -hehe-, que seria Rabós a l'Alt Empordà; diversos "Macanet"; San Roma de Tabernoles, que seria Sant Romà de Tavèrnoles al Pallars Sobirà; ...). Ah! i, per suposat, només entrar al web uns preciosos Gerona i Lérida.

Hehe, molt bò, Quim.

miq ha dit...

Hijoles! No he estadon nunca en San Feliz de Guijoles!

nur ha dit...

Ja ho dic jo que se m'està agriant el caràcter, grrr. Salutacions des de Masnuevo :P

Sara Maria ha dit...

I a Lloret de Mar l ha posat Lorito de Mar??

Sara Maria ha dit...

Acabo de fer com la Nur... I ha canviat els noms... Estan tots com diu la normativa... S'ha donat pressa.

Edu ha dit...

Precisament aquest cap de setmana passat vaig estar per San Feliz de Guijoles :)

Pel que dieu, veig que s'han afanyat a canviar-ho.

Ciro molt bo lo del "Demasiado limpio de cabritos", encara ric!

Salut!

Charlie Hi-Hat ha dit...

Uf! no m'han tocat Granollers!

Sylvie ha dit...

Me feu riure en les traduccions!!!
No t'enfadis Ferran..........

Ferran ha dit...

Miq pero sí conoces Nueva Yol, hehe...

Ei Nur, a "ells" sí que se'ls agria, el caràcter!

Haha!, molt bò, Sara Maria!

Vaja, Edu, tots pensant que s'havien inventat aquest poble, i resulta que tu el coneixes! :)

Charlie perque no saben com traduir-lo, que sinó...

Si em fa molta gràcia, Syl! És més, proposo que fem un concurs de traducció de noms de pobles castellans. Com es deu dir en català, per exemple, "La zarza de Pumareda"? O "Cabezabellosa de la calzada"?!?

Musafir ha dit...

Bueno... qué anem a dir?
He vist que a la província d'Alacant, amb més o menys fortuna amb algunes errades ortogràfiques, els topònims apareixen amb el seu nom oficial.
Al marge de castellanitzar-ho tot, (realment reprobable), també és cert que una cosa és la política i una altra la lingüística:

El nom oficial de Pekín, és Beijing, però en castellà (o català) hi ha un mot, derivat de la forma en llatí usat desde fa molts anys, i que és igual de correcte: Pekín.
No crec que ningú proteste hui en dia si parlant en català es diu: "me'n vaig a Saragossa"; O visc a Logronyo, o Múrcia, escrit amb accent, en català, als cartells de l'autovia d'Alacant, per eixemple.

Però pense, que quan parle en castellà i dic "estoy en Gerona o Lérida", ningú no deuria de sentir-se realment ofès. Si existeix un mot en la llengua de cadascú, no crec que faça mal a ningú. (Altra cosa són les lleis i la oficialitat, que no ho pose en dubte. Girona, és oficialment Girona, i ben està.
Altra cosa és intentar traduir-ho tot, si no hi ha mot, no és tradueix, es respecta l'original i punt.
Jo no dic "me'n vaig a New York", (que ho podria ben dir), pero quedaria de lo més "pijo"; (A lo millor els que no els agrada dir Girona, diuen New York o London) Jo prefereixo dir Nova York, que és igual de correcte.
Fer altra cosa, es "rizar el rizo"

Casablanca, es diu en àrab "Ad-Dar Al-baidâ". Peró el nom en origen, era portuguès: Casa Branca, tal qual. I després arribaren els espanyols: Casablanca. Fins i tot és diu així en Francés. Per altres raons a les lingüístiques, hui en dia, el nom oficial en àrab es Ad-Dar Al-Baidâ: "La Casa Blanca", com la residència d'En Bush, jeje!
Però la gent al carrer diu "Casá" o "Darbida"... en àrab dialectal marroquin; aixi que... una cosa és la política i altra la llengua viva.

Em negue, per molt que siga oficial en irlandès, a dir en castellà o català: "agafe un avió cap a Baile Átha Cliath", quan em refereisc a Dublin.

M'empipa molt que es barrege política i llengua, de debò. I crec que això tampoc em fa a mí ser un madrileny-espanyol centralista-feixista...

Al País Basc, s'ha "euskaldunitzat" els mots dels pobles de la comarca biscaina no euskalduna de "Las Encartaciones", un mot d'origen llatí a una terra basca on no es parlà el basc. "Enkarterriak" (literalment: els pobles de Enkart??) per a mí sona tan malament com San Feliz de Guijoles o Burjasote. !!
I traduir Sopuerta, nom d'origen llatí, per Garape, "sots el port de muntanya, en basc", pues bueno...
Peró "no se me caen los anillos" quan veig escrit en basc "Gaztela eta Leon", Castilla y León; o Castella i Lleó.
Sé que potser tenim una visió diferent d'aquest tema. Ací teniu un madrileny, que parla català, que entén una mica el basc,i que sempre que pot s'adreça en aquest/os idioma/es a la gent de la terra on viu i on es parla. Peró sisplau, que ningú no m'haja de prohibir paraules en la meua llengua materna, si existeix una forma documentada de referir-s'hi, com jo no ho faré en la vostra ni cap altra.

I perdona'm Ferram, per l'extensió, perque aixó es gairebe un post apart. Pero aquest tema m'apassiona, com veus.

Una abraçada d'aquest madrileny un poquet atípic si m'ho permets dir-ho.

Ferran ha dit...

Amic Musafir, d'entrada, gràcies per la teva aportació, com sempre.
Sí que és un tema complex i apassionant alhora, és cert. Al meu entendre, una cosa són els noms genèricament acceptats en la seva traducció (Lleó per Leon, Gerona per Girona o Munich per München), una altra la traducció sistemàtica de tot allò que sigui 'traduïble'. El web al qual es refereix el post sembla que està en procés de ser corregit, com han fet notar un parell de 'comentaristes'; però al principi va aparèixer amb tot de pobles inexistents, a les províncies, entre d'altres, de "Gerona" y "Lérida". En fi, semblava "recochineo". El cabreig ve perquè no és una vegada, no són dues... és cada dos per tres. A cap mitjà català he vist mai, per exemple, que a la sevillana Dos Hermanas li diguin "Dues Germanes".
És un assumpte que cansa, de debò: haver d'explicar sempre que no dius Lleida o Girona per fotre; que Molins de Rei és Molins de Rei i no Molinos del Rey; ...
Quina mandra!

Josep Tarrés ha dit...

A la Wikipedia en castellà trobareu totes aquestes aberracions, i més.

És un cau de feixistes.

Ferran ha dit...

Estem envoltats, amic Josep. Més ens val no abaixar la guàrdia!