dimarts, 26 de febrer de 2008

El "debat"

Zapatero a l'esquerra del monitor, Rajoy a la dreta. Durant l'hora que vaig suportar el debat, l'un es va dedicar a lloar totes les coses (totes bones, naturalment) que ha fet el govern espanyol en aquests quatre anys; l'altre, a tirar per terra totes les coses (totes horribles, per suposat) que ha fet el mateix govern durant la legislatura. Durant aquella hora, però, no vaig escoltar ni una sola proposta de cap dels dos candidats. Ni una de sola. Una autèntica presa de pèl.
Dues consideracions més:
1. Perquè només hi havia el cap d'un dels partits de l'oposició al Congrés espanyol? Perquè no es va convidar la resta de representants polítics: CiU, ERC, IU i companyia? Quina presa de pèl és aquesta? És que els catalans i espanyols només podem triar entre Zapatero i Rajoy? Perquè no ens van donar l'oportunitat d'escoltar altres veus?
2. Quina mena de debat és aquell on les intervencions estan tan apamades, tan controlades i tan estructurades que... no hi ha debat? Només hi havia un monòleg de l'un seguit d'un monòleg de l'altre.
Avui també he vist com a les seus socialistes celebraven la "contundent victòria" de Zapatero sobre Rajoy. Brindaven i reien. A la seu del PP, no cal dir-ho, el mateix: brindis, abraçades i alegria a dojo per celebrar com Rajoy "s'havia menjat" Zapatero.
Davant d'aquest panorama desolador -aquest és el punt veritablement important del post- espero que tothom faci, des de Catalunya, l'única cosa assenyada que podem fer: votar un partit català, que representi els interessos dels catalans i tingui el benestar dels ciutadans de Catalunya com a únic objectiu. Ho faran millor o pitjor, però és evident que alguna cosa més que "els altres", faran. ERC a l'esquerra, CiU a la dreta. Trieu i remeneu, però aquestes són les cireres que hi ha. La resta de fruites estan podrides. Dit d'una altra manera, viure a Catalunya i votar socialistes o populars em sembla tan estúpid com estar condemnat a mort i regalar-li al teu botxí una destral. És tonto.

PS: Ja sé que les comparacions són odioses, però porto prou temps a Berlin seguint la política alemanya com per poder afirmar, sense opció al dubte, que un "debat" entre Merkel i Beck (CDU i SPD), de la calanya de la cosa d'ahir, és impossible. Els fotrien a la presó només acabar, a tots dos, per estafa a gran escala.

The "debate"
There was a "debate", so to call it, last night, between two candidates at the Spanish elections next March 9: Zapatero, a socialist, current PM on one side; Rajoy, conservative, on the other. It was a pathetic example of what a debate should not be. I saw it for about one hour and within these 60 minutes not one single proposal was made by any of the two candidates. Not one single. They both spent their time either recalling how good his work had been these past 4 years, or how terrible for Spain the 4-year period had been.
But not only that: they both proclaim themselves as 100% democrats. Well, if they are, why did they not accept a debate in which ALL candidates could take part? Where were the representatives of other parties, such as CiU, ERC or IU?
In any case, it is obvious that voting either Zapatero's party (Socialist) or Rajoy's (Popular) is a pain in the ass for my country, Catalonia. Their interests are somewhere else, very probably in the central area of the Peninsula, where Madrid is. One is bad for the interests of the 7 Million people living in Catalonia; the other is even worse. So there's clearly only two options for Catalan voters: ERC if you're more leftist, CiU if you're more confortable at the right.

14 comentaris:

DooMMasteR ha dit...

No vaig veure el debat, per què no tenia ganes de sentir el mateix que he sentit 10.000 vegades. Trobo que aquestes eleccions Espanya esta fotent el ridicul més espantós de la seva història...

Tinc clar que votaré un partit català aquestes eleccions, no ho dubtis :-)

Per cert, els teus textos en anglès m'agraden molt. Gràcies per no fer una simple traducció!

Esther ha dit...

Vaig veure el debat, i el primer que vaig fer quan van començar les intervencions del Rajoy i del Zapatero respectivament va ser riure a "carcajada limpia", doncs no paraven de venir-me imatges del Queco i els de Polònia.

I sí, van ser tant respectuosos en els torns (com anava agraïnt en M. Campo Vidal) que va resultar avorrit i insípid. Tanta espectativa per res, ens vam quedar igual.

Com el doommaster, jo també votaré a un partit català!

Edu Casabella ha dit...

Totalment d'acord, de fet dic el mateix amb altres paraules al meu post d'avui

Puji ha dit...

Apa! Un altre massoquista. Però que us heu begut l'enteniment?

nur ha dit...

Doncs jo no vaig suportar més de 4 minuts de presumpte de debat (que de debat em sembla que en tenia poc). Per si un cas, revisem la definició de debat (i si cal, busquem també debate).

Sentir com el Rajoy pronuncia aquelles esses tan sibil·lants... em treu de polleguera. I pensar que a TV3 emetien la soporífera Zoo va ser decisiu: 4 minuts i canvio de canal!

Jo no votaré cap partit català: què hi fem allà? Redescobriré algun partit d'aquells que m'encanten, com ara Escons insubmisos o l'Antitaurí.

Ferran ha dit...

Thanks, Doom :) Al principi del blog feia traduccions, però em dóna menys feina -i té més sentit pels que no coneixen la realitat del nostre país- explicar-me en altres paraules.

Esther molt ben vist això del Polònia! De fet, ara que ho dius, fa una estona he vist el de dijous passat i, sí, el Rajoy i el ZP polonesos semblen més autèntics! :)

Edu, he passat per casa teva una estona, efectivament. Em sembla que en qüestions polítiques estem sempre un 99,9% d'acord!

Puji, sí, tens raó, tens raó! Però coi, és que em pot el morbo. Segur que dilluns que ve no aguantaré més de 10 minuts. De rellotge! (el just per veure quina cara fan... i cap on mira Rajoy :)

Ei Nur, a mi em sembla que ser a Madrid és important. Considero Espanya el meu país? No!, però el cert és que ho és (uo, uo, uo... :( I mentre ho sigui, o hi poso algú que em tiri cables, o em donen pel sac.
Però ei!, els antitaurins em semblen molt guays, també :-)
PS: Veig que a l'acepció "Debate", de la Wikipedia, hi apareix una foto del debat electoral xilè del 2005. Atenció: hi van participar TOTS els candidats, no només dos!!

zel ha dit...

Jo sí, que el vaig anar mirant, pel meu fill petit que ho feia (oè oè, primera intenció als 15 de comunicar-se amb el boig món adult)i evidentment tens raó, però jo no els pucposar al mateix sac, no són el mateix, ni són les mateixes les seves obres, sento discrepar. Altra cosa és el cim que desitjo, però no es poden comparar en fets fets, valgui la redundància, ni en pensaments ni en ideologia... Bons? No, Igualment dolents? No. Això penso, ara per ara... I no sóc votant del psoe, però no és igual, company!!!!! Petons!

Josep Amílcar Albert ha dit...

Si allò d'anit fora una obra de teatre, no duraria ni una setmana. Va ser una llauna, amb els mateixos arguments que hem estat escoltant durant 4 anys per part dels dos actorassos.
Jo ho tinc clar, al País Valencià votaré un partit català. Què hi farem, alguns som un cas perdut.

Mikel ha dit...

jo tambe el vaig veure senceri la veritat es que no em va agradar gens.

Sergi ha dit...

Doncs ara preparats per a la 2a part de "más de lo mismo" perquè ja no m'espero res de res. I per cert, com sempre, sense representats de cap altra força política: I diuen que no són centralistes... noooo noooo. La mare que els va parir!!!!

Xavi ha dit...

El cert, és que la idea del bipartidisme és que que més els convé a PP i PSOE. Ambdós partits estan d'acord en moltes coses, moltes més de les que ens imaginem. Entre elles, fer un debat a dos bandes, menystenint la resta de partits. Oi que és macu?

Ferran ha dit...

Ei Zel, no discrepes perquè estem d'acord! Clar que jo tampoc veig igual al PP nacional-catòlic que al PSOE talentoso! Si un dels dos ha de manar, que sigui... Déu meu, que no sigui cap dels dos!
No, seriosament, d'acord que no sónc iguals, però tampoc no em surt de dins dir que l'un és bò i l'altre no.

Josep, visca els casos perduts! :-))

Mikel, lògic. Un paio analític com tu (pel teu blog així m'ho sembla) no podia trobar res que valgués la pena, en la pantomima patètica de dilluns.

Sergi ni més ni menys. L'únic "morbo" que li trobo al debat de dilluns vinent seria veure si algun dels dos ha après la lliçó, o si segueixen sent dos carallots barallant-se perquè els treguin a ballar.

I tant, Xavi, això claríssim. Mentre s'ho fan ells dos, la resta queda "amagada". Fora, home, fora!

Sara Maria ha dit...

Val la pena: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2008/Elecciones_2008/La_Dictadura_de_Los_Partidos.htm

Ferran ha dit...

Excel·lent l'article, Sara Maria. Merci!