dimarts, 18 de desembre de 2007

I.R.L.

L'Institut Ramon Llull fa una passa endavant: recupera les Illes Balears i afegeix Andorra a la llista de països que l'integren. Tal com informa avui el Diari d'Andorra, la trobada a Mallorca de representants dels tres governs ha servit per impulsar una nova etapa a l'IRL. No ha resultat fàcil trobar l'engranatge addient perquè Andorra, un país sobirà, pugués sumar-se a una iniciativa sorgida d'ens "regionals" (mal que ens pesi).
Ara que ja és gairebé una realitat, cal preguntar-se per què ha de servir aquesta institució. Promoure la llengua comuna i la cultura dels nostres respectius països, és clar. Però com? Cal trobar mecanismes que facin el català i la cultura catalana no només universal, sinó atractius. Per això fa falta saber què pot portar la gent d'arreu a interessar-se per una cultura demogràficament petita, però històricament potent, especialment en el marc europeu.
Que l'IRL repregui la velocitat de creuer és una excel·lent notícia. Que no trobi cap iceberg pel camí ja seria per nota.

I.R.L.
The
Institut Ramon Llull, named after a Mallorca-born writer and philosopher (13. Century), is a regional institution which goal is the promotion of the Catalan language and culture. Founded in 2002 by the Catalan and the Balearic Islands governments, the Valencians refused to join the institution due to political disagreements (the Valencian government, currently ruled by Spanish-nationalist Partido Popular, vows for the disappearance of the Catalan culture).
Important is that after some troubled months, the Institut is now willing to reappear with as much strengh as possible. In this frame, de government of Andorra, where Catalan is the only official language, has just joined the institution according to this information published today at the Diari d'Andorra. The permanent seat of the IRL will be in this country, although the main offices will remain in Barcelona.
Now that the renewed Institut Ramon Llull is (almost) a reality, time has come to think about what should come of it. Naturally, the protection and difusion of the Catalan language and culture. But the question is how must this be done, so that Catalan becomes universal and, at the same time, attractive? It is a very important task, and hopefully those who lead the vessel will be able to do it perfectly.

10 comentaris:

Josep Amílcar Albert ha dit...

I la Generalitat Valenciana?. Fets uns falleros, inaugurant Vovo's, soterrant miler i milers d'euros en circuits urbans de fórmula 1, a la fi, fent un País de cartró pedra, mentre els barracons ocupen els patis d'escoles i instituts, o mentre alres països arriben a acords i el tren fa camí. Ací mirant-se el melic i llevant-se la borra ja en tenen prou.

Sara Maria ha dit...

A València encara es diuen barracons, aquí havien passat a dir-se aules prefabricades fins a ara, que en diuen aules provisionals o una cosa així.

Ferran ha dit...

És el que li mola a la dreta rància, Josep: que sembli que el país és "important", amb Fòrmules 1 i companyia, mentre van desmantellant el que queda del valencianisme. Au, no permetem que se'n surtin!

Sara Maria àules provisionals, en diuen ara? Doncs són uns penques, perquè no són acceptables ni barracons, ni prefabricades ni res, encara que siguin provisionals!

kanuddao's ha dit...

Tant de bo sigui així, i posant-me extremadament innocent, que arribi el dia que s'hi afegeixi el País Valencià. De moment, posant la seu a Andorra (és el que he sentit), es fuig de l'Imperialisme del qual s'acusava fins ara a Catalunya. Tot i que crec que no és per això, que no es pot comptar per ara amb els valencians...

llopis ha dit...

Mica en mica la normalitat lingúística es va recuperant després de la derrota del PP en les eleccions. Només ara falta el País Valencià. Jo crec que s'aconseguirà...

Ferran ha dit...

Jo crec, Kanu, tot i no conèixer-ne els "intríngulis", que el fet que l'Institut torni a predre volada ja és un punt important. I coincideixo amb la teva opinió pel fet que Andorra sigui la seu oficial del "nou" IRL.
València? Tot arribarà. Són temps difícils pels valencians, però cal mantenir l'esperança.

Ei Llopis Molts esperem que el País Valencià recuperi la dignitat com a poble. Naturalment, mentre el PP segueixi governant allà, fotut; però més tard o més d'hora cauran...

una verdad ha dit...

hola ferran
encara que amb uns dies de retard volia agrairte la teva visita al meu blog i els teus comentaris.
per mi resulta molt enriquidor poder coneixer el punt de vista d´altres persones sobre temes que m´interesan.
Aniré entrant al teu blog.
Salutacions!!!

Ferran ha dit...

Doncs res, company, ens anem llegint! :-)

zel ha dit...

Ei, no havia passat mai per aquí i arribo des de can Puji, i tornaré ben sovint, ja t'ho puc assegurar! Molt bones festes si en fas, i fins aviat. Una abraçada i un goig llegir-te.

Ferran ha dit...

Gràcies, Zel! Molt bones Festes per tu també. Ara passo per casa teva...