dimecres, 5 de setembre de 2007

La millor teràpia

ENGLISH Version below
Aquests dies vaig de bòlid. Malgrat tenir-ho tot força sota control de cara al trasllat a Berlín, hi ha tants detalls a tenir en compte que costa un pèl no atabalar-se: les gestions per empadronar-se allà, la targeta sanitària europea, les prestacions del RACC, com i on fer el possible canvi de les plaques de matrícula, la mútua, info de cursos a la universitat, què m'enduc i què no... I a més de tot plegat, posar al dia la meva substituta al curru, cosa que representa una feinada per ella però també per mi.
El cas és que, en paral·lel a aquest procés, va arribar a les meves mans la primera temporada d'una mítica sèrie dels anys '80, una sèrie que en aquella època només havia vist esporàdicament i que ara em fa riure de valent. Això em va de conya per deixar les "cabòries" a banda.
Són quatre dones, quatre àvies que comparteixen pis per qüestions logístiques, amb caràcters molts diferents, la combinació dels quals resulta francament hilarant. Quan mires una sèrie dels '80 sempre es veu passada de moda, però no estic tenint la mateixa sensació amb aquesta. Clar que la trama transcorre pràcticament sempre dins la casa on viuen, així que no es veuen cotxes, aparadors ni cap tipus d'element que reflecteixi la societat d'aquella època.
Sigui com sigui, les paranòies de cadascuna d'elles em fan riure com poques sèries actuals aconsegueixen: la iaia seriosa, irònica i punyent en els comentaris, la bleda, la "sortida" i la més normal d'elles... Sí, una bona teràpia per relaxar-se! Suposo que sabeu de quina estic parlant, oi?

The best therapy
I'm really busy these days, preparing everything before moving to Berlin. So many things are to be taken into consideration, especially for somebody like me, the kind of guy who likes -needs!- to have everything under control. I guess this is part of my German "personality". Whatever!
The thing is, a few days ago a friend of mine let me a DVD with all the episodes of the first season of a tv show from the '80. One of the best things that could happen to me these days, since it is really hilarious and helps me take out of my mind, even if just for a while, all the "not- to-forget" things!
The show reflects the lifes of four old women, grandmas, who share the house of one of them in Miami. Having very different personalities, their lifes together usually bring along the funniest situations. One of them is very ironic, always, even tough; another one is pretty fool; the third one is mad about men and sex and the last one is the most "normal" of the three. Definitely, watching it is an excellent way to have a good time. By the way, I guess you all know perfectly what show I am talking about, don't you?

18 comentaris:

Sylvie ha dit...

Jejeje.... hi ha vegades que la TV fa més servei que no es pensa eh! paciència amb els tràmits! ;-)

Sergi ha dit...

Home, estàs parlant de la mítica sèrie "Las chicas de oro"???? jejejeje... Ai els 80's... quines sèries: "Allo, allo" amb en Herflick de la GESTAPO, "Hotel Fawlty" dels genials Monty Pyton, i tantes i tantes...
Ai Ferran, quins records!
Salut company

Edu ha dit...

En serio, que miràs "Las chicas de oro"? ... buaaaa ... no m'ho crec ... un sobiranista, un soldat català de cap a peus com tu, en fi, tothom té les seves debilitats ;)

Ferran ha dit...

Sylvie, sí que, de tant en tant, la tele serveix de teràpia. Ara, francament, moooolt de tant en tant!

Hehe, Sergi, ni més ni menys: les "golden girls". Oh!, "Allo, allo" era excel·lent! La van repetir fa poc pel canal 300 de la TDT i la vaig tornar a seguir! I sí que n'hi havia tantes altres de molt bones (collons, ara sí que semblo l'avi Cebolleta recordant vells temps! :)

En sèrio, Edu. De fet, no sabia si atrevir-me a fer-ho públic perquè el meu poc crèdit podia desaparèixer en qüestió d'hores. Però va, posats a liar-se la manta al cap... lo suelto tó!, haha

nur ha dit...

Ferran: jo no l'he vista gaire aquesta sèrie. Em sona haver-la sentit anunciada i a ma mare dir que li feia riure molt.

Però no t'amoïnis, jo, que també sóc sobiranista, darrerament he estat molt enganxada a una sèrie per la qual tots els homes em critiquen: Sexo en Nueva York (Sex and The City). Quan la van fer a la tele no en vaig veure ni un capítol i no ha estat fins aquest any que m'he ben enganxat i he vist tots els capítols del primer a l'últim.

I, sí que serveix per evadir-se i com a teràpia, però, de vegades, de les sèries més tontes, pots aprendre alguna cosa força útil. Algun dia ho explicaré :P

I, paciència amb els tràmits: però no estan tots en línia???? En quin país vivim!

Esther ha dit...

Ah!, quins records...jo la mirava i em reia moltíssim. Les tinc a totes 4 al cap, com si encara les veiés... boníssimes, cada una amb el seu estil. Me'n recordo del nom de 3: Rose (la faba innocent), Dorothy-crec- (la més assenyada), i Blanche (la coqueta); em falta el de la millor (Ferran ja m'ho diràs): la "iaia siciliana", que crec que era la mare de la Dorothy. De tant en tant la imito quan deia: "Imaginad: Sicilia 1935, yo era una jovencita..." BONÍSSIMA :-)

Sergi ha dit...

Per cert Ferran, trobo a faltar la teva opinió en el meu post sobiranista... Pensava que en diries alguna de grossa...
Ànims que encara hi ets a temps!
Salut

Ferran ha dit...

Nur, mira que em sona, eh?, però aquesta de Sex in the city no l'he vista mai. Però mai, mai. De fet, en veig mooooolt poques, de les més o menys actuals. CSI? 24? House? Sé que tenen audiència, diuen que estan bé, però... cap d'elles!
Coi, i què serà el que has après d'una sèrie d'aquestes???
Sobre els tràmits en línia... em temo que molts són d'obligada presència física. Casum!

Esther, l'has encertada de ple amb els personatges! I el que et falta, que efectivament és la mare de la Dorothy, és la...

tachan, tachan...

Sophie!, una ragazza siciliana, hehe...

Sergi, tens tota la raó. Noi, és que vaig de crani aquests dies. Però ja he complert, com cal! Ho sento, però el meu comentari destil·la un cert negativisme que, en termes de política catalana, m'acompanya de fa uns mesos. Ai...

Sara Maria ha dit...

Jo també l'havia vist algun cop i m'havia fet riure força. Ara, com "Allo, Allo"... Era genial! I més si havies vist la sèrie anterior amb personatges semblants però feta seriosament.

Mikel ha dit...

las chicas de oro es pot comprar en DVD??!! interesant...

Ferran ha dit...

I què me'n dius de Fawlty Towers, Sara Maria? "Baasiiiiil!!" Haha, aquesta també era de les excel·lents :-)

Mikel, es veu que sí. A mi me la va passar un amic, que també deu ser una mica freak com jo i també li agrada :)

nur ha dit...

Osti, el Fawlty Towers era excepcional!!! També la venen en DVD? Jo no l'he vista enlloc, però segur que la trobem a la mula, oi? :P

Per cert, si vols qualsevol temporada de Sex and the city, només has de demanar-me-la :)

PS Els noms de les sèries s'escriuen en cursiva?

nur ha dit...

Fe d'errades:

On diu Fawlty Towers, hi ha de dir Fawlty Towers.

I on diu Sex and the city, hi ha de dir Sex and the city.

Si és que no es poden escriure comentaris tan de matí :P

Sara Maria ha dit...

Fawlty Towers genial! La que trobo genial és Si Ministre, que encara es podia veure en reposició abans de l'estiu.

Déric ha dit...

fantàstica sèrie amb un humor dels intel·ligents!!!!
Jo estic engantxat a "S'ha escrit un crim", ja saps, per allò dels escriptors. Però reconec que les sèries dels 80 passen pitjor pel sedàs del temps, se'ls nota desfasades, tot i que per mi la senyora Flecher serà sempre una icona, encara que la seva sèrie fos un cementiri de les velles glòries de Hollywood.

Ferran ha dit...

Tan de matí?? Oooh, quina barra, Nuuur! Ho sé, ho sé, només ens volies recordar... que ets de vacances, hehe. Cruel!!
Sobre les cursives, els noms de llibres, pel·lis and so on en altres llengües s'hi han de posar, crec.
Una de les temporades de F.T. me la va regalar mon germà en DVD, així que existeix segur!

Oh!, "Sí, ministre" era genial, Sara Maria, absolutament genial! Especialment per l'ajudant del ministre, un crack -ara no recordo el seu nom-

Déric, saps que algun cop, eventualment, també l'he mirat últimament? La sèrie de la Sra. Fletcher la fan (o la feien, si més no, fins fa poc) a 8TV; segurament en deus estat assebentat.

Sara Maria ha dit...

Sir Humphrey Appleby

Ferran ha dit...

Oh, i tant, Sir Humphrey!! Què gran que era!