dijous, 13 de setembre de 2007

"Despedida y cierre", que se'n deia...

ENGLISH Version below
Alguns, els nascuts abans del 1975, segurament ho recordareu. Fins a mitjan anys '80, quan posaves un dels dos únics canals de televisió que existien aleshores (tres a partir del
16-01-1984), la programació acabava pels volts de la mitjanit. Una locutora anunciava aleshores els programes del dia següent. Era la "Despedida y cierre", que li'n dèien.
Doncs "Despedida y cierre" és el que li toca ara al "Quina mandra". Seré fora del país unes quantes setmanes, una mena de vacances llargues amb el ferm propòsit de tornar amb un bon nivell d'alemany, de desconnectar de la feina (tot un imperatiu mèdic!) i de treure'm d'una vegada per totes el cuquet de passar a Alemanya més de quatre setmanes seguides, que és el temps màxim que les vacances m'han permès passar-hi fins ara.
Del "Quina mandra" en faig un balanç molt positiu. L'experiència blocaire, que vaig començar empès per la
Cris-jo-també-tatimu-molt fa prop d'un any, m'ha permès conèixer persones (algunes virtualment) amb opinió, amb ganes de dir-hi la seva; també d'intercanviar pensaments; de vegades, fins i tot, m'ha ajudat a sentir-me una mica periodista!
Quedi el "Quina mandra", doncs, com a testimoni d'11 mesos viscuts entre la incertesa del què passaria amb la meva petició de canvi de departament a la feina (que finalment no va ser, tot i que encara espero que algun cap tingui la gentilesa de notificar-m'ho oficialment) i la incertesa-vertígen-
il·lusió que fa saber-me amo i senyor de tot un any, les pàgines del qual començo a escriure avui mateix. Un cop torni a Barcelona, segur que el "Quina mandra" reprendrà les emissions amb l'esperit renovat i el ferm compromís de seguir deixant de banda, no hi hagi dubte, la programació-escombraria.
Moltes gràcies, de debò, als que m'heu anat seguint durant aquest temps; als que heu deixat algun comentari, als que no n'heu deixat mai cap i als que me n'heu enviat algun per e-mail; també als que m'heu dit que us agradava el bloc i als que no m'ho heu dit... potser per ser amables :)
Final d'emissió (amb un punt de nostàlgia).



The end
You might already know that I'm moving to Berlin for a few months. I'm leaving next Monday. Because I am starting a new adventure, to which, by the way, I can't set a deadline, "Quina mandra" closes
off for a while. For sure it will reopen as soon as I come back to Barcelona, but now time has come for new, different things.
Almost one year after opening this blog, the balance is extemely positive. It has given me the chance to meet new people (some of which virtually); to exchange opinions, thoughts; it has even made me feel I'm a journalist, sometimes!
Many thanks to all of you, who have been reading me, sometimes leaving a message, sometimes sending me an e-mail, many times not leaving track of your presence, too!
Thanks indeed to you all, and my best wishes.

12 comentaris:

Sergi ha dit...

Cony Ferran, ara que començava a habituar-me a llegir-te. Bé, que tinguis molta sort, que t'esperem aquí a casa teva. al teu país malgrat alguns i que siguis capaç de trobar el què busques is és que busques alguna cosa o simplement que gaudeixis de l'any que acabes de guanyar! salut amic i a reveure!

P.S. Que no hi ha ordinadors a Alemanya???

Cris ha dit...

Quina peneta... A mi els comiats em costen, tu!

ciro ha dit...

Herr Ferran, que la nova etapa sigui un solete ben rodó en el teu meteocat;-)

Viel Gluck!!!!!

Anònim ha dit...

A veure si tinc més sort aquest cop, i arriba el meu comentari.... Ja es nota la teva absència, company, i els matins no seran ni de bon troç el mateix sense els nostres entrepans i tés, però com ja t´he dit, me n'alegro molt, so bandarra.

Petons i a fer maletes!

Esther ha dit...

Un petó molt fort!

Sylvie ha dit...

Ostres, ara que m'havia acostumat a llegir-te!
Doncs anims, sort...i espero retrovar-nos!

Ferran ha dit...

Sergi, ens llegirem altre cop; més tard o més d'hora, ens llegirem!

Cris, ídem. Però com aquest és un comiat de "fins aviat", doncs no costa taaaant :-)

Herr Ciro, viel Glück für dich, auch (vamos, que igualment! :-)

Anònima que en realitat no ho ets, ets un sol. Un petó molt fort!

I un altre petó per tu, Esther!

Sylvie, segur que ens retrobem!

Puji ha dit...

Moltes gràcies per aquests mesos, Ferran. Fins ben aviat!

quim ha dit...

Hola Ferran,

Molta sort a la teva ciutat, que m'atrau tant però que no acabo de decidir-me per anar-hi. Espero que quan tornis continuïs aquest bloc, un dels més estimulants intel·lectualment i pel bon rotllo que desprèn.

Fins ben aviat, una abraçada

Ferran ha dit...

Les gràcies et són tornades, Puji. Seguiré llegint-te, que segur que motius de sobra hi haurà per continuar usant el mall a tort i a dret!

Moltes gràcies, Quim, pel teu amable comentari. Pel que fa a mi, segur que les àries que penges al Diumenja'm seguiran acompanyant-me a la ciutat del fantàstic Tiergarten. (I, per cert, si mai necessites info d'aquí dalt no dubtis a escriure'm).
Una abraçada.

arsvirtualis ha dit...

I ara què???

reflexions en català ha dit...

Bé, jo acabo d'aterrar en aquest bloc i no et conec. Que tinguis molta sort i espero que puguis continuar fent balanços positius, a la Xarxa i a la vida