dimecres, 29 d’agost de 2007

Tinc un somni...

ENGLISH Version below
Sembla que
s'està movent alguna cosa en l'àmbit polític, a Catalunya. Per fi!, perque després de 8 mesos de govern narcotitzant amb José "formol" Montilla al capdavant, o algú es posa les piles o ens quedem sense país mentre el Presi ens qualifica als usuaris de pessimistes per denunciar un negre present (infra)estructural.
Ahir vaig deixar al fòrum de l'AVUI, en relació amb la notícia que ens ocupa, una idea que el diari ha considerat oportú publicar avui en primera plana de la versió digital:
"CiU+ERC, ERC+CiU haurien de pactar al govern del país i també, mentre continuem a l'Estat, a les Corts espanyoles. Anar dividits a Madrid afebleix els interessos de Catalunya. Ferran / 22:46 h."
Em sembla clar que abans de parlar de dretes o esquerres (com ha fet ERC en els últims temps), cal construir el país. No es pot ser de dretes o d'esquerres... si no hi ha país!

I have a dream...
Something is moving in Catalonia, underneath the boring political surface since current President of the Catalan government took office. The right wing party, CiU, and left-wing ERC seem to understand (finally!, definitely?) that working together for Catalonia is now more important than fighting amongst themselves and leaving the country back!

17 comentaris:

Edu ha dit...

No puc estar més d'acord !!

Sergi ha dit...

Collons Ferran, què cony hi has d'anar a fotre tu a Berlin? Quedat aquí que fa falta gent com tu.
Les coses anirien millor.

PS: No podries empaquetar el Montilla a Berlin i quedar-te tu?

Salut

nur ha dit...

Jo no sé si estic completament d'acord: si CiU + ERC acaben com a gat i gos, ja no ens quedarà cap altre somni? O queda alguna altra opció que se m'escapa?

Però, vaja, en la idea bàsica, sí hi estic d'acord. I també estic d'acord amb en Sergi: queda't, que has de fer moltes coses pel país. I a Berlin et tindran segrestat!

En canvi, en Montilla segur que podria fer moltes coses a Berlin: aprendre català i després aprendre alemany (hahahahaha, i així fins a la jubilació).

Vinga, no te'n vagis, Ferran! Ja has vist les repercussions polítiques i socials que tenen els teus comentaris des que ets periodista! :)

Cristina ha dit...

Noooo, ves-te'n a Berlin que si no no puc venir a veure't!!!!

Ferran ha dit...

Moltes gràcies a tots quatre pels vostres comentaris! :) (fins i tot el de la interessada de la Cristina, hehe!).
Canviar-me pel Presi no ho faré, la veritat, però potser sí que podria ficar-lo al maleter del cotxe i, oops!, sense voler, deixar-lo en algun llogarret perdut, a mig camí entre BCN i Berlín! :-)
Pel que fa al comentari en sí, per primer cop des de fa mesos m'il·lusiona el que pugui passar... i em fa por que el partidisme torni a fer de les seves i continuï dividint CiU i ERC, ERC i CiU. Serà interessant viure-ho des de la distància!

Camí de Roth ha dit...

Bon dia Ferran. Ara no sé ben bé com he trobar el teu bloc, però he dir-te que m'agrada i molt. Ja hi ets als meus favorits. Encara que comprove amb pena com en la teua secció "Països Catalans", no hi ha ni tan sols una sola referència al País Valencià i les Illes. Per què els catalans del Principat s'oblideu tan sovint de la resta del país? No us adoneu que hi farem res si no hi anem tots plegats, i endemés, el que és pitjor que estem trencant el país sense voler (espere)?. Bé, una abraçada des de L'Horta Nord. Tornaré a veure't.

Camí de Roth ha dit...

Rectifique!! Acabe de veure els teus pots sobre el fastigós tema de TV3 al País Valencià. Fins i tot he pogut comprovar, que igual que vaig fer jo al meu bloc, també vares penjar el magnífic article "Independència" d'en Partal. Una mostra més de que mai no assolirem la independència sense la totalitat dels catalans. Au.

kanuddao's ha dit...

Aaaaaaaaamén. Però crec que encara falta una altra cosa: no pot ser que els únics engrescats per la independència siguem els quatre gats independentistes (que no nacionalistes, catalanistes, etc) que som. Penso que, ara per ara, parlar d'independència és prematur. Cal que pugi al barco més gent, acabar de convèncer els "més català que espanyol", "tant català com espanyol", i alguns dels "ciutadans del món".

No podem intentar endinsar-nos en el camí sobiranista comptant només amb el 50% (sent mooolt optimista) de la NOSTRA població.

Ferran ha dit...

Amic del camí de roth, benvingut i gràcies. És cert que tendeixo (tendim, en general?) a tancar-nos en el nostre espai més proper, Catalunya en el meu cas; però és que hi ha tant per fer en cadascún dels nostres territoris que de vegades em costa tenir una visió global del país. De tota manera, tens raó que no podem oblidar el marc que ens agermana. M'hi esmeraré! :)

Kanu, rens raó amb l'apreciació, i tant! Per fer això que comentes, apropar al projecte sobiranista molts catalans que de moment el veuen amb recel, convé anar en la direcció de la notícia d'aquest post: treball conjunt, per sobre de partidismes, de partits i institucions. Tan de bò que entre tots ho aconseguim!

Sylvie ha dit...

Jo la veritat, dec ser rara. Potser soc d'estes que diu que s'ha de acabar de convencer. ;-). Crec que l'opicio que proposa el Ferran al post és interessant per Catalunya i que s'hauria d'intentar, i que es cert que parlar de dretes/esquerres no ens afavoreix. Soc nascuda aqui, i hi visc aqui, i vull el millor per Catalunya sigui ser independent o no. I esta clar q a mitges tintes com estem no ens afavoreix. O formem part del conjunt d'Espanya pero hi formem a totes totes, o ens separem del tot per deixar de tenir excuses de nen petit en plan "no es culpa meva aixo ve de Madrid". Tenir tants governs que pagar, tants politics, rei i familia, etc ens empobreix i ser reduit de mires també.

Ferran ha dit...

Dona, Sylvie, amb el que dius, rara no m'ho sembles gens! :) El tema, de fet, és que en un país, qualsevol, hi viu gent; gent que agafa el tren, els avions, que busca feina i que en crea... i tot això requereix calers. I els calers, si no els controles tu els controla un altre; en el cas de l'Estat espanyol, si no els controlem els propis catalans, els controlen els castellans que, com d'altra banda faria qualsevol, escombren cap a casa. Va ser en prendre consciència d'aquesta realitat (i de moltes altres: culturals, històriques...), que vaig anar caminant cap a l'independentisme que avui defenso.
Pel teu comentari, dedueixo que per ara no ho veus ben bé així. A vore si a través del bloc sóc capaç d'anar aportant prou arguments perque t'acabis passant a la llista dels "indepes", hehe...

zirus ha dit...

lamento aixafar-vos la guitarra, nenes i nens, i de pas provocar una mica l'afició del gran BIG ferran, però jo sí trobo que existeix una cosa que es diu esquerra, i una altra que es diu dreta. "certament" (que diria montilla;-), la cosa de vegades es dilueix, i que hem d'estar tots pro-Catalunya (ja torneu a allò dels bons i els mals catalans, punyeteros?;-), però d'aquí a simplificar dient que ERC i CIU és el mateix perquè volen el mateix, no sé què opinaran Puigcercós i Duranlleida, per citar dos il·lustres exemples...

i com la cristina opino que en ferran ha de marxar a Berlin a la seva bola i no quedar-se aquí salvant pàtries, egoistes! (no sigui que ho aconsegueixi;-)))

Ferran ha dit...

Ep!, Zirus, malgrat l'enorme estimació que et professo, com saps, t'he de dir que... ets un manipulador!! Vejam:
1. "Torneu a allò dels bons i mals catalans". On ho hem dit, això, cap de naltros?? Argument típic per desviar l'atenció. Ningú ha parlat de bons i dolents! Sí que molts pensem que partits amb el cap aquí (al menys en teoria) i les extremitats allà acaben sempre escombrant cap a casa (la d'allà, que és la que consideren seva).
2. "ERC i CiU és el mateix". Tampoc no ho ha dit ningú, això, estimat. És clar que no són el mateix. I és clar que existeix dreta i esquerra (força diluïdes, però com bé dius, existeixen). El que jo defenso és que per ser de dretes o esquerres has de tenir eines. Per això cal primer fer país, un país on la gent pugui triat, veritablement, dretes o esquerres. Si les decisions importants les prenen "allà", si la clau de la caixa la tenen "allà", aquí ja podem dir missa que no fotrem res de bò, ni els de dretes ni els d'esquerres.

I ja t'aviso: des de Berlin seguiré treballant per "salvar la pàtria". ¡Se sieeenteee! ;-)

Dani R. ha dit...

Eis! Vaig veure el destacat a avui.cat, poc m'ho pensava que eres tu. Ets un blogaire mediatic!

Ferran ha dit...

Ja veus, Dani; com no treballo de periodista... envio comentaris a l'Avui, que és el que més s'hi sembla, hehe...

Sara Maria ha dit...

Recordo el titular del primera edició del diari El Periódico el dia després de les eleccions: Ha guanyat Catalunya. Els nostres tristos polítics ho van llegir molt diferent i, com tu, crec que erròniament, van llegir: han guanyat les esquerres. Trist, molt trist.

Ferran ha dit...

Certament, Sara Maria. I és que els titulars d'El Periódico no deixen gaire marge al dubte sobre les seves preferències polítiques!