dimarts, 28 d’agost de 2007

Periodisme del segle XXI

ENGLISH Summary below
M'ha cridat l'atenció La Contra d'avui. Concretament dues frases de l'entrevistat, el periodista Xavier Vinader: "Crec més en el contingut que en el titular" i "L'oferta mediàtica configura també el gust del públic".
Una bona part del periodisme actual pateix de la mateixa superficialitis que el conjunt de la nostra societat. De fet n'és directament co-responsable. Els titulars de premsa són, al meu parer, el pitjor favor que els periodistes podem fer a la transmissió de la informació: per subjectius, per simplificadors... per manipuladors, en definitiva. Un
Gallifante per qui aconsegueixi renovar el periodisme amb noves fòrmules!
Pel que fa a la segona frase, lliga a la perfecció amb un post meu, en aquest mateix bloc, que trobareu
aquí. Compateixo absolutament l'opinió de Viader en el sentit que els mitjans configuren els gustos del públic. Cada cop que escolto el responsable d'algun programa escombraria justificar-se dient que fa allò que l'audiència li demana, m'agafen ganes d'escanyar-lo. No és cert! Programen escombraria per motius econòmics (és barata) i intel·lectuals (no cal pensar, ser original ni innovador), ni més ni menys.
PS: Per cert, el titular de l'entrevista ("Avui el periodisme és un insuls ja, ja, ji, ji") va que ni pintat a la merda de La Contra, que em sembla un exemple flagrant de banalització del gènere de l'entrevista.


Journalism of the 21 Century
I read an interview today which I found very interesting. The interviewed was a journalist named Xavier Vinader. I especially liked two of his sentences: "I believe in the contents more than in the headlines" and "The media shape the tastes of the audience".
About the headlines, they simplify and, thus, manipulate reality. Somebody should be able to renovate the journalism!
As for the second sentence, it perfectly matches an article I published some months ago in this blog. You can read it here. Like Vinader, I do also believe that trash-programs are there only because of the interests of the media themselves, since they are cheap both economically and intellectually (meaning originality, innovation are not requested to produce them). It is not that the audience desperately wants them on their screens, but that producers want tight balances at the end of the year!

4 comentaris:

nur ha dit...

Absolutament d'acord: llegir el diari avui dia és un exercici de selecció (què em crec? què no em crec?). Quan coneixes una realitat de molt a la vora, te n'adones de com es menteix o es tergiversen les informacions. Potser era per això que volia estudiar periodisme fa anys.

Jo, si em deixes triar, em quedaria amb la primera frase: m'agrada molt més. Sovint llegeixes titulars i quan t'endinses a la notícia t'adones que no té res a veure amb la realitat del que ha passat (que segurament ja està tergiversada també).

Au, ja sóc retornada. I merci per la teva visita :)

Sergi ha dit...

El titular és com el rètol de la tenda o el cartell d'ofertes del dia de la parada de mercat. Hem arribat a un punt de picaresca periodística que oblida o, sol oblidar, el rigor i el més important LA INFORMACIÓ... perque crec recordar que el periodisme s'estudia en una carrera que és Ciències de la Informació no? Abans es deia així... En fi, Ferran, hi ha de tot com a tot arreu, però prima la superficialitat per damunt de la noticia.

Dani Gadea ha dit...

Una de les causes de la proliferació de la TV brossa és la massificació de l'oferta televisiva. No pot haver-hi tants canals amb programació les 24 hores de qualitat mínima. D'alguna forma s'ha d'omplir. L'exemple més clar és el món de la TDT, on pots veure una trentena de canals, amb horroroses programacions a tot arreu. Els canals temàtics són de moment una gran mentida que no responen...
Com a mostra, recordo que vam començar a parlar de TV brossa quan es van afegir a l'espectre televisiu les privades T5, A3, i C+... i si no, recordeu "ai, que calor", las "mamachicho", etc.

Ferran ha dit...

Ei Nur!, bentornada :)
Tinc la sensació de ser una mena de talp dins del periodisme. Evidentment, com a periodista no pinto res així que sóc un talp sense ungles, però s'ha de fotre canya als periodistes que, al meu entendre, cada dia posen el llistó més baix.
El que comentes de llegir un titular i, quan aprofondeixes en la notícia, veure que no té res a veure és completament cert, habitual... i lamentable!

Exacte, Sergi, aquest és el problema: la superficialitat imperant, que afecta el periodisme i tota la comunicació en general. Algú que sàpiga posar-hi ordre??

Dani, completament d'acord amb el teu comentari televisiu. Sempre dic que en lloc de 30, 40 o més canals de tv n'hi hauria d'haver 7 ó 8, temàtics: un d'esports, un informatiu, un de pel·lícules, un altre de sèries... Amb això es cobriria tot l'espectre i no caldria, com molt bé dius, omplir per omplir.
Això, de fet, lliga amb el tema de la superficialitat, del "quantitat és més important que qualitat" del món contemporani.