dijous, 26 de juliol de 2007

Creixement vs estancament

ENGLISH Version below

Les imatges són espectaculars i reflecteixen el grau d'inversió en infrastructures viàries a la corona metropolitana de la capital espanyola i a l'àrea metropolitana de Barcelona. Sense entrar en responsabilitats -que de fet són òbvies, per una qüestió de competències- és interessant fer palès un i altre cas perque no hi hagi dubtes sobre quina és la prioritat i en perjudici de qui resulten aquests interessos. Els que ens consideren, als independentistes, uns radicals, algun dia m'ho hauran d'explicar. Amics "no radicals", sense infrastructures no hi ha indústria, i sense indústria no hi ha feina. Aneu-hi pensant, però sisplau, feu-ho de pressa...
(Gràfic aportat per l'Alfred Delgado)
Growth vs stucking
The picture shows how differently the
metropolitan area of the Spanish capital city and that of Barcelona have grown in the past 15 years. This is of course a problem of investment and as a result of a commitment by the Spanish government, which gives top priority to Madrid. The reasons to do so are complex but, at the same time, quite easy to understand: you make of Madrid the most attractive area in Spain (in terms of industry; and naturally infrastructures are a must to attrack investment) and, thus, take power from Barcelona, capital of Catalonia, which is one of the pain in the ass "regions" for Spaniards. Intelligent game on their side, let's hope there will be someone in Catalonia who will know how to play more intelligently.

15 comentaris:

nur ha dit...

Fa un parell de mesos vaig ser a Madrid. Potser fins aleshores no hi havia volgut pensar gaire (perquè hi vaig sovint a la capi), però em vaig adonar d'això que es veu tan bé en aquest mapa, de les infraestructures també ferroviàries i d'altres coses en què ens passen la mà per la cara que no enumeraré per vergonya nostra.

Però el que tinc clar és que no només podem responsabilitzar el govern d'allà: és que els nostres dirigents després 20 i molts anys no s'han adonat de la situació?

Pel que fa al tema FECSA, que els tres darrers ministres d'indústria siguin catalans, no els hauria d'haver fet adonar com estava la situació.

Jo estic indignada, però més amb els d'aquí que amb els d'allà (els d'allà no tenen motius per defensar interessos aliens, però que nosaltres ens passem la vida mirant-nos el melic sense invertir, reclamar, millorar o treure d'on sigui el diners per les infraestructures fonamentals... això no té perdó de Déu!!!

Grrrrrrrrrrrrrrr

Oscar ha dit...

Collons! Només amb la imatge ja n'hi havia prou, s'entén perfectament el que està passant en un simple cop d'ull.

A mi em toca viatjar bastant sovint a Madrit (demà hi vaig) i és vergonyós el concepte que tenen dels catalans. M'imprimiré la foto i la portaré a la cartera per ensenyar-la als madrileñus.

Josep Amílcar Albert ha dit...

Efectivament, és impressionant la diferència del creixement d'infraestructures de comunicacions. No els fa vergonya als que durant tants anys han "gestionat" el traspàs de competències i recursos?. Amb aquest sistema no anem enlloc.
Salutacions des del sud.

en Ferran ha dit...

sí, nur, sí en un 80% amb el teu comentar. Però (sempre hi ha d'haver un 'però', oi? ;-) els d'allà també en són responsables, i molt. "No tenen motius per defensar interessos aliens", dius. Però és que per ells, nosaltres TAMBÉ som espanyols! Llavors en què quedem?? Som espanyols i per tant defensar-nos no és "defensar motius aliens", o bé no ho som i ens estan aixecant la camisa de totes maneres?
El problema, penso, és que són com el perro del hortelano, que ni come ni deja comer. Ni els fem cap gràcia com a espanyols, perquè no som com ells (o sigui, castellans), ni tampoc els interessa donar-nos el divorci. Quin panorama!
oscar, pots ensenyar-ho a qualsevol taxista madrilenyu, oient de la Cope, a veure què en pensa. Dilluns ens ho expliques al bloc ;-)
Cert, josep, xungo, xungo ho tenim amb les (des)inversions que rebem de l'Estat! Sort teniu al País Valencià, que els espanyols us estimen tant, hehe (evidentment, faig conya :)

nur ha dit...

Ferran: ok, però jo qui vull que em defensi i treballi pel bé de la comunitat (catalana) és el MEU Govern, que no és pas el de Zapatero.

Ara que hi penso: és el de Montilla? Glups! Anem apanyats! :-P

en Ferran ha dit...

Estem atrapats, nur. Atenció amb el panorama: a una banda, ZP; a l'altra, Montilla. Ho has definit perfectament: Glups! I no sé qui teniu al Masnou, però aquí tenim l'Hereu, que em posa nerviós només de veure'l. Reglups!!

Dessmond ha dit...

La següent imatge, per projectar aquesta realitat tan dura, hauria de ser una taca de color negre. Corresponent al cas de Barcelona, és clar. Perquè Madrid, amb molta més població, els ploms segueixen funcionant la mar de bé.

en Ferran ha dit...

Bona observació, dessmond, bona observació. També podrien sortir dibuixades vies del TGV, per exemple :)

Lluís F. ha dit...

Unes quantes coses clares que hem de tenir clares:
1. No som espanyols, per tant, no invertiran ni un duro dels nostres diners amb nosaltres.
2. Els Gobiernos d'allà, governen pels espanyols, i per tant, com nosaltres no ho som (ells ho tenen CLARÍSSIM!!), no hi ha ni un duro.
3. Els Governs d'aquí, perden el cul pels Gobiernos d'allà i tenen mentalitat de colònia, per tant, com no es creuen això de la Nació Catalana no fan res i aproven estatutets rebaixats per mantenir contenta la població colonitzada.
La pròxima revolució serà la REVOLUCIÓ CATALANA I VINDRÀ PELS CONSUMIDORS, PER L'ECONOMIA, PEL PA DE CADA DIA O NO VINDRÀ.
Us aconsello un llibre: "The Marketplace of Revolution: How Consumer Politics Shaped American Independence" by T. H. Breen a www.amazon.com.
La Catalunya-Psocial d'en Montilla i cia. no té cap sentit sense els nostres impostos i amb aquesta mentalitat d'ajupiment i submissió. No és la Catalunya-psocial sinó la Catalunya-castellana el que vol el PSC-PSOE.
Res més.

Lluís F. ha dit...

Primer pas per a la revolució:

Boicot als productes castellans tal i com feien les colònies americanes amb els anglesos.
I si hi ha merder millor. Pitjor imatge que la que ja tenim ja no tindrem i a més, tant li fot el que pensin de nosaltres, pensem per nosaltres i en nosaltres d'una vegada.

en Ferran ha dit...

Lluís, no puc estar més d'acord amb l'esperit dels teus comentaris. Per ells, espanyols=castellans així que els catalans i altres pobles de l'Estat ho tenim fotut. Però s'ho han currat bé, els putes: han aconseguit inocular en milers de catalans el destructiu virus de l'autoodi, i no veig com podem revertir aquesta situació :(

Lluís ha dit...

Ferran, les revolucions comencen per minories conscienciades i que s'han alliberat primerament mentalment dels seus opressors. El virus de l'autoodi inoculat a polítics com l'Hereu, en Clos, en Maragall només es pot curar amb l'alliberament mental, el que he dit abans "pensar per nosaltres i en nosaltres" NOMÉS.
Sense aquest primer alliberament no aconseguirem pas l'alliberament físic posterior d'una futura Espanya.
No sóc cap expert en el tema i quan veig el que hi ha pateixo més que ningú, pq realment ho veig, en sóc conscient i això és el primer pas: ser conscient de la situació i identificar qui és qui i qui està a cada bàndol.

Lluís ha dit...

Ferran, en el teu comentari d'abans, quan dius allò d"El Perro del Hortelano" la claves. Això entre altres coses forma part de l'esperit castellà.
Altres coses del seu esperit: La PICARESCA, ara transformada en viure dels diners dels altres, siguin de la UE, Catalunya, el que sigui per "no treballar". Ho veig molt quixotesc, casualitat??

Lluís ha dit...

I més: a l'enemic se'l derrota de dues maneres per tenir-lo del tot acabat:
1. Militarment
2. Derrota dels valors o idees del "règim" en qüestió.

La nostra derrota del 1714 va ser del tipus 1, militar.
El que fa que estiguem aquí encara és que la nostra derrota moral encara no s'hagi completat, perquè els nostres valors democràtics, basats en la LLIBERTAT, no s'han pogut desautoritzar moralment.
En una odiosa comparació amb els Nazis, aquests van ser derrotats militarment i també moralment, els seus valors no s'aguantaven per enlloc, per això se'ls va derrotar del tot.
Per tant, amb la base moral de la LLIBERTAT no ens podran derrotar a no ser que dimitim i ho deixem córrer i claudiquem per culpa de l'alienació mental o autoodi que ens faci sentir culpables i que ens faci dubtar dels nostres valors democràtics basats en la llibertat. Ara estem en una guerra psicològica d'idees: atacs verbals, videos de Telemadrit, manifestacions, Copes, etc.

en Ferran ha dit...

Sí a tot, Lluís. Gràcies per les teves aportacions, que adopto com a pròpies :)