dimecres, 4 de juliol de 2007

Comencem pel començament?

ENGLISH Version below
“Espanya plurinacional?” No ho veurem mai, això. Pregunteu-li sinó a l’expresident Maragall, l’únic socialista que hi creia fins que va rebre una grossen patada al cul. Clar que potser seria intel·ligent, des del punt de vista dels interessos del govern central, intentar neutralitzar les pulsions independentistes de part dels ciutadans espanyols. Només caldria que es curressin una “Espanya plurinacional” (he dit "només"? Juas!).
Un dels àmbits en que es fa més evident la impossibilitat de viure com a catalanoparlant a Espanya és quan demanes informació via telèfon. Naturalment hi ha centenars de casos –tots ens hi hem trobat en més d’una ocasió-, però faig referència al que m’ha passat avui: he trucat a l’
A.E.A.T., l’Agència Estatal d'Administració Tributària, al telèfon 9 01 33 55 33, i només han acceptat que parléssim en castellà. Cap novetat: això passa amb desenes d’empreses públiques i privades, com deia.
Tot es pot solucionar si hi ha voluntat, així que proposo una manera d’evitar aquestes situacions. Clar que caldria posar-hi diners i segurament aquí ja tindriem el primer entrebanc per part de l’estat. Però posem-nos en la tessitura que Espanya, efectivament, estigués disposada a fer aquestes inversions. Es podria crear una codificació segons l’idioma, de manera que els números de telèfons comencessin, per exemple, per...
1 – números d’atenció al públic en castellà, 2 – en català, 3 – en gallec i 4 – en basc
D’aquesta manera, l’A.E.A.T. podria tenir el número 1 01 33 55 33 per atenció en castellà, 2 01 33 55 33 per atenció en català (des de qualsevol punt de l’Estat), i així successivament. Això no serviria només per l'A.E.A.T, és clar, sinó per totes les empreses que operen a l'estat. Tothom sabria que qualsevol número de telèfon que comencés per 2 seria un número d’atenció al públic en català, igual com tothom sap que un número que comença per 6 és un mòbil.
Complicat? Gens. Tècnicament viable? N’estic convençut. Passarà mai? No, perquè a veure qui és el guapo que planteja això a nivell d’Espanya sense que li caigui una pluja de “Ya están jodiendo con lo del catalán otra vez” o coses d’una profunditat intel·lectual similar. Per no parlar del que faria el PP: demanar telèfons que comencessin per 5, per diferenciar el català del valencià. Quina mandra de país!
Starting from the beginning
Living in a country with four official languages is not an easy thing. In the case of Spain, only one of them is official in the whole country (Castilian Spanish). The other three, Catalan in Catalonia, Valencian counties and Balearic Islands, Galician in Galicia and Basque in the Basque Country, are official only in their territories where finding a balance between the use of the two languages (Castilian + own) is rather difficult.
One of the many usual difficulties for us, Catalan speaking people, is to be able to use our language when calling to a Spain-based company. Normally you'll get an answer only in Castilian, and will thus have no choice to use your own language. I find it quite obvious that all official languages in a territory should be available at all times. If the Spanish government hat the will to solve this problem, a very non-complicated system could be used: start all phone numbers in the country according to the language available. So, phone # starting with 1 for Castilian Spanish speaking people; with 2 for Catalan speaking people; and so on... This is, I am sure, totally feasible, depending only on the real will of the Spanish government to give all the Spaniards the same opportunities.

21 comentaris:

Anònim ha dit...

Vostè en el fons és com en Maragall. Vols salvar Espanya. No t'hi escarrassis, tant és, ells sempre seràn castellans, en canvi nosaltres de mica en mica ens estan fent canviant, canviant cap a ells.
Només hi ha una solució: independència.
English translation:
You are as Maragall. You want to save Spain. You have not to worry about Spain, they always will be Spanish, we have changed a little bit every day, changed to become Spaniards.

Anònim ha dit...

There is only a solution: independence.

Edu ha dit...

L'anònim anterior té una mica de raó, buscar el nostre encaix a Espanya és ja perdre el temps, portem gairabé 300 anys i s'ha vist que no són els millors socis del món.

Puji ha dit...

Això dels telèfons ha deixat d'indignar-me, per mandra més que res.

Però dius una cosa clau. Apagar l'independentisme i fer una espanya unida seria facilíssim, però les divisions van molt bé a tothom.

en Ferran ha dit...

Anònim, amb tot el respecte, no em coneixes de res i per tant no saps el que vull. "Salvar Espanya", t'equivoques, no està precisament entre les meves intencions, com bé saben els meus amics.
Com tu, coincideixo que Espanya només l'entenen des del castellanisme i que, com diu l'edu (i tu mateix), l'encaix és inviable.
puji, jo també creia que fer una espanya unida era, en realitat, senzill si es volia de debò. Ara, com l'edu, ja crec que no ho és: les dinàmiques que no canvien en 300 anys, no tenen perquè canviar mai. I si deixem d'odiar-nos com a parella i comencem a respectar-nos com a veïns? Jo voto sí.
(El tema telèfons, tot i que poc profund si tu vols, seria un exemple de les dinàmiques que no es canvien; se m'acudeixen 1000 exemples més).

L'anòmim d'abans ha dit...

El problema no és apagar l'independentisme, el que s'ha d'apagar són les ganes de fer desaparèixer i aniquilar els catalans com a nació, cultura i visió del món.
Si una de les parts de la parella no accepta l'altra com és i la vol fer canviar, la parella s'acabarà trencant. Valdria més un acord amistós de separació amb respecte mutu. El que passa és que els castellans apliquen allò de "la maté porqué era mia" (Estatuts retallats, espoli fiscal, etc) i així anem.

en Ferran ha dit...

Comparteixo el fons del que dius, anònim d'abans, el comparteixo.
Per cert, et convido que signis els teus comentaris, si vols :)

kanuddao's ha dit...

voluntaris per començar a serrar per l'Ebre i sortir remant? (Seria la millor solució de totes...)

en Ferran ha dit...

kanu, jo m'apuntaria a fer d'"aizkolari" amb el serruxtu. Junts o separats, els meus amics espanyols seguirien sent els meus amics espanyols.

Laprí | David ha dit...

També és cert que quan hi ha serveis en català, els catalans no el fan servir, i com a exemple més clar estic jo, que treballo de teleoperador a Madrid amb idioma català per una empresa privada de mòbils, i he atès en català en l'any i mig que hi sóc, com unes 10, no més.

És veritat que la salutació inicial la faig en castellà, però si es vol parlar català, t'hi poses a parlar i punt, i no, la gent passa, i resulta curiós quan, si es van posar operadors en català, va ser per la demanda que hi havia, és a dir, que quan no hi havia operadors en català la gent trucava indignada perquè no hi havia, i quan n'hi ha, passen i s'obliden.

zirus ha dit...

una alternativa és la del gran monti al polònia: "buens dies"... (f, discrepo anm la teva primera frase. sóc sociata --se siente-- i crec fermament en la plurinacionalitat de les espanyes)

en Ferran ha dit...

David, la meva experiència personal fa que de vegades opti directament pel castellà quan aquesta és la llengua en que se'm saluda des de l'altra banda del fil, perque la majoria de cops que he respòs en català m'he trobat amb males maneres o, directament, amb pèssima educació (com aquella vegada: "no le puedo hablar en dialecto catalán porque no hablo dialecto catalán", em va dir).
Crec que si fessis/fessiu la salutació en castellà i català (buenos días, bon dia) donarieu l'oportunitat a qui truca de saber que parles/parleu totes dues llengues (ei!, és només una idea, eh? :-)
Zirus, conec la teva filiació política, t'estimo igual -com saps- i la primera línia anava referida als "primers espases" del partit socialista, d'aquí i d'allà (quan arribis a l'alcaldia de la teva ciutat en començarem a parlar, del teu statu quo, hehe)

Mikel ha dit...

tiu...t´has despertat molt utopic avui...

en Ferran ha dit...

ja, mikel, ja ho sé. són pensaments en veu alta, però sóc conscient que no canviarà mai el que no s'ha canviat en segles.

zirus ha dit...

gràcies per la salutació al bloc... jajajajajaja, m'havia de rodar una mica abans de fer-ho públic, no trobes? merci guapo pels comentaris...

nur ha dit...

Laprí: jo cada cop estic més convençuda que la teva situació és excepcional i no és el que solen fer la majoria d'empreses.

Jo em resigno a ser atesa en castellà: sóc bilingüe i quan truco a un d'aquests llocs és per resoldre un problema i el que vull és resoldre'l i no fer del problema una qüestió lingüística (que, d'altra banda, ja n'he tingut prous a la vida).

Em temo que les coses canviaran... a pitjor (des del meu punt de vista, eh?). Termes com independència, dret de decidir, autodeterminació... cada cop són més lluny (i si no, demana-ho a can Esquerra Republicana) :P

en Ferran ha dit...

zirus, te'ls mereixes, tots i més :)

nur, noia, si tens tota la raó! El que passa és que si nosaltres no toquem el crostó pels temes lingüístics... no seran "ells" els qui ho facin. Si tinguéssim un estat i, per tant, la mateixa normalitat que tenen els altres estats, podriem invertir les energies en coses més importants. Crec.
PS: Per cert... que tens l'Skype out of order?? :)

nur ha dit...

grrrrrrrrrrrrrrrr, acabo d'escriure el comment i es penja la connexió: comment a la merda!!!

Hi torno:

Ferran: jo ja m'he cansat de tocar el crostó. Fa anys que m'inclino per regalar gramàtiques catalanes o diguisdiguis d'aquells (i la gent en treu més profit).

ps: no el tinc out of order, però no he estat gaire a casa ni al pc de casa. ara l'engego, però no hi ha cap petició pendent.

en Ferran ha dit...

Uitx, nur, sí que fa com una ràbia, quan tens el text escrit i... a la merda la connexió!
Ens parlem.

Rebuttal Queen ha dit...

hi. i happened to chance upon your blog. I hope you don't mind the intrusion.

But I see your point. Where I live, we also have to deal with the dialects even if we have one national language. However, not all can speak the language. Some know only their dialect and the english language. Given that, we are given a choice whether to use the our language or english when using automated systems (atm, phones, etc.)

en Ferran ha dit...

That seems to be a fairer system than ours, if the language choice is available always and on every automated system.
Biliguism implies complexity!
Many thanks for your comment and be welcome to my blog :-)