dimecres, 25 de juliol de 2007

Barcelona, 25 de juliol de 1992

Barcelona, 25 July, 1992


10 comentaris:

Puji ha dit...

Hòstia! Quina foto mé xula! I quins records d'aquells dies!

en Ferran ha dit...

Sí, puji, va ser realment bonic. Tinc gravades les cerimònies d'inauguració i clausura; com van molar!
Un dia explicaré com vaig viure la cerimònia d'inauguració dels Jocs (per televisió), envoltat de jovent procedent de tot Espanya. Jo, emocionat com estava, em vaig començar a fer independentista aquell dia...

Josep Amílcar Albert ha dit...

Un bon aniversari per celebrar la capacitat de la societat catalana per organitzar uns jocs olímpics exemplars.
També un bon dia per recordar l'actuació judicial d'un altre jutge estrella-t contra independentistes, engarjolant-los com actuació preventiva.
Els poders de l'estat sempre estan preparats per defensar-lo!!.

nur ha dit...

Ostres, ho he llegit al diari aquest matí, sí. Jo era d'aquella massa-sector crític amb els Jocs Olímpics (ho he de dir: una mica influïda per les companyies amb qui compartia la vida aleshores) que van decidir que havia de marxar fora per als Jocs Olímpics.

Com que no hi havia gaire calerons no arribava per abastar tot el període preolímpic, olímpic i postolímpic. Però, sí senyor, el 25 de juliol de 1992, el dia de la inauguració jo era a Paris, mirant la cerimònia d'inauguració dels Jocs de Barcelona 92 des d'un hotelet de Montparnasse. I...vaig plorar, per ser tontament crítica i trobar-me lluny de la meva ciutat quan passava un esdeveniment com aquell.

Possiblement és una de les poques coses que canviaria en la meva vida. I, curiosament, és un dels dies que em vaig adonar que jo era independentista però que Catalunya està per altres negocis i no per la independència precisament (cosa que he anat confirmant amb el pas dels anys, tot i que el meu desig sigui ben bé un altre).

Llegia en algun diari que des d'aleshores Barcelona és més moderna i rep més turistes i dintre de mi, reia i pensava: quin pocavergonya pot afirmar això després dels incidents de dilluns i dimarts i dimecres, de tot el que explica el Ferran en un post anterior...?

en Ferran ha dit...

josep, jo també crec que, en aquella ocasió, les coses es van fer bé. Llàstima que una flor no faci estiu, però!
I sí, recordo els independentistes arrestats preventivament. Quina barra!
nur, noia, no voldria pas fer la ferida més gran, però és cert que l'ambient aquells dies, a Barcelona, era increïble. Es respirava l'orgull de ser d'una ciutat que organitzava un gran esdeveniment amb nota. I tants visitants!; ara ja n'estem fins al cap de munt, de tants turistes, però aleshores començava la cosa i va ser, sí, molt especial, tot plegat.

Ostres, no us posa una mica la pell de gallina, tornar a escoltar la Caballé i el Freddie cantant "Barcelona"? :-)

Edu ha dit...

Barcelona va ser olímpica com a "recompensa" als favors a l'estabilitat del govern espanyol ofert a Madrizzz ... res és gratis ... de totes formes, si que és cert que ens van quedar uns jocs ben lluidets, la pena és que 15 anys més tard encara estiguem vivint de rentes pensant que Barcelona serà per sempre recordada i que les infraestructures serán sempre útils ... gran exemples ... fòrum de les especulacions (també anomenat de les cultures) i qualsevol de les dues rondes ....

en Ferran ha dit...

ostres, edu, amb això de la "recompensa" t'he de dir que no hi estic d'acord. Bàsicament perque posaria la ma al foc que si més d'un hagués pogut evitar que BCN fos Olímpica, ho hagués fet.
En canvi, pel que fa a "viure de rendes" dels Jocs, totalment d'acord. O ens posem les piles o ja s'està veient on acabarem: a les clavagueres d'Europa (i, quina merda, d'Ecspanya).

zirus ha dit...

a mi el moment i vídeo m'encanta (recordo també els comentaris apocalíptics sobre els jocs...;-) però nens, què esteu nostàlgics?

cal renovar-se... què tal amb
http://www.youtube.com/watch?v=uzA0nG_PurQ ?;-)

Edu ha dit...

com a recompensa em volia referir que és l'únic que Catalunya va aconseguir pq CIU donés suport al PSOE en plena crisis en governar, bàsicament vam aconseguir que no possessin pals al carro.

en Ferran ha dit...

zirus, m'encanta aquesta cançó! És rollo molt happy, no? :)
edu, entès el matís, ara sí :)