dilluns, 18 de juny de 2007

Noooooooooooooooo...!

ENGLISH Version below
Va ser una estona. Força estona, de fet. El
Barça anava fotent-li gols al Nàstic i el Mallorca havia deixat els madridistes fora de cobertura. Semblava que el somni podia fer-se realitat. Al descans, el Madrid perdia per un gol i el Barça guanyava de molts. Al reprendre el partit, però, ai làs!, el Madrid remunta i ens deixa als culers amb cara de gilipolles. El pitjor? Els petards que es van escoltar al final del partit a Barcelona. Van ser pocs? Sí, però coi, com retronaven dins dels nostres caps!



Noooooooooooooooo...!
It lasted some time. Quite a long time, actually. Barça kept scoring and Madrid was losing against Mallorca. It seemed the dreamt might, in the end, come true. At the end of the first part, Real Madrid was still losing while Barça was beating Nàstic from Tarragona. Finally, though, Madrid scored two goals and, with them, reality took the place of our dreams. The worst of it all? The (ok, few) celebrations you could hear in Barcelona.

8 comentaris:

Branermeier ha dit...

Jo no em vaig sentir gaires, però és pitjor quan la teva mitja taronja és de l'equip contrari... sort que es comporta que si no... sniff, sniff...

nur ha dit...

Doncs no m'interessa especialment el futbol, però dies com ahir s'ha de seguir, ja és gairebé una qüestió cultural.

Pitjor és tenir uns veïns que no són del Madrid, sinó que són de qualsevol equip per tal que no guanyi el Barça. Els he sentit celebrar victòries del València, de l'Athletic de Madrid, del Depor... de qui sigui, mentre perdi el Barça.

I, tot plegat, em fa tenir pensaments racistes: què coi fan a Catalunya? El pitjor és que van néixer aquí, no van emigrar d'enlloc!

en Ferran ha dit...

Braner, suposo que en aquests casos el millor pel devenir de la relació és allò del "muts i a la gàbia", oi? En qualsevol cas, aquesta és una prova objectiva que l'amor pot amb tot!! ;-)

Nur, també he conegut algun cas com el que expliques (gent d'aquí que espera que les coses vagin malament aquí, no només en el camp futbolístic) i em sembla que, si fos psicòleg, el catalogaria d'auto-odi absolut. Que sàpigues, en qualsevol cas, que no estàs sola, hehe... Jo també em pregunto perquè no se'n van a viure a alguna banda on siguin feliços!

Cristina ha dit...

Efectivament, Herr Porta, la consigna era "a no ser que guanyi la lliga el Sevilla el diumenge al vespre no parlem per telèfon"... si que és cert que l'amor ho pot tot....

Puji ha dit...

L'any que ve arrassarem! (O no)

en Ferran ha dit...

Cristina, una jugada intel·ligent!

Jordi, i que tots plegats ho puguem veure...!!

quim ha dit...

Jo continuo pensant que en comptes de la Marxa Fúnebre és millor el Vals del Minut

en Ferran ha dit...

Hehe... s'accepta la moció, quim!