dissabte, 9 de juny de 2007

Living on my own

ENGLISH Version below
Tots tenim moments, dies o èpoques en que ens sentim sols. Potser això ens passa perque ens creem unes expectatives a nivell personal que no assolim. Sigui com sigui, el cas és que en ocasions un té la sensació que, malgrat estar envoltat de gent -i em refereixo a la gent que t'estimes i que t'estima- en el fons estàs sol. És clar que hi ha un fet que forma part de la nostra pròpia naturalesa: som individus, individuals... únics!, i potser sentir-nos sols de tant en tant serveix per recordar-nos la nostra pròpia naturalesa, oi?
Freddie Mercuri m'encanta. M'agrada la seva veu, el que canta i també m'agradava el seu inconformisme, la seva valentia per encarar la vida com ell va voler. Però malgrat això també va tenir, segur, els seus dies "solitaris". Diuen que "Living on my own" la va composar en un d'ells. Sol... però amb alegria! :)

(A sota hi ha la lletra)



Living on my own
We all feel alone sometimes. Maybe this comes when our personal expectations are far too high. Once you face reality, you might feel lonely even when you're surrounded by people you love and who love you. Of course, there's a fact which forms part of our own nature: we're individuals, each of us is a unique being... so maybe feeling lonely from time to time is actually useful, because it reminds us what our essence is, simply.
I love Freddie Mercuri. I like his voice, what he sings and I also liked his inconformism, his courage to confront life the way he wanted to. Despite this he also had blue days, and they say during one of these he composed "Living on my own", one of his many fantastic themes. Lonely... with happiness! :)

Lletra / Lyrics

Sometimes I feel I'm gonna break down and cry (so lonely)
Nowhere to go, nothing to do with my time
I get lonely, so lonely,
living on my own
Sometimes I feel I'm always walking too fast (so lonely)
And everything is coming down on me, down on me
I go crazy, oh so crazy,
living on my own (living on my own)
Dee do de de, dee do de de
I don't have no time for no monkey business
Dee do de de, dee do de de
I get so lonely lonely lonely lonely yeah
Got to be some good times ahead
Sometimes I feel nobody gives me no warning
Find my head is always up in the clouds in a dream world
It's not easy living on my own, my own, my own
Dee do de de (lonely), dee do de de (lonely)
I don't have no time for no monkey business
Dee do de de, dee do de de
I get so lonely lonely lonely lonely yeah
Got to be some good times ahead
Dee dup de dup de dup... .. .come on baby!
Dee do de de, dee do de de
I don't have no time for no monkey business
Dee do dc de, dee do de de
I get so lonely lonely lonely lonely yeah
Got to be some good times ahead
Dee dup de dup de dup, hey...
Living on my own, living on my own
Living on my own, living on my own, oh!

6 comentaris:

nur ha dit...

Absolutament d'acord amb cadascuna de les paraules del teu post. Només una puntualització: no ens creem expectatives, ens van educar perquè creure'ns que havia de ser així. El problema és quan això topa amb la realitat que t'ha tocat viure i sobretot quan la majoria de gent del teu entorn sí que ha assolit aquelles expectatives. Espero que estiguem parlant del mateix! :)

Encara estimo en Freddie. Gràcies pel vídeo :)

quim ha dit...

Igual no té molt a veure però el teu post m'ha fet recordar el final de l'obra de teatre 'Un enemic del poble' de l'Ibsen on el protagonista diu 'l'home més fort del món és el que està més sol'

Felicitats. Un bloc molt interessant.

en Ferran ha dit...

Efectivament, estem parlant del mateix, nur :-) Només que hauré de pensar en la teva puntualització ("ens van educar ..."); no ho havia pensat d'aquesta manera i potser sí, que és cert. De tota manera, coincidim que finalment és un tema d'expectatives (realment les expectatives haurien de desaparèixer de les nostres vides!).
Me n'alegro que t'agradi el vídeo. Aviat en caurà algún altre :-)

Moltes gràcies pel teu comentari, Quim. Sento que d'Ibsen només conec "Casa de nines" (vergonya!). Tan de bò fos cert això de l'home més fort...!
Fins aviat.

nur ha dit...

Sí, Ferran, jo crec que ens van educar, ens van convéncer, socialment hom creu que l'home (però sobretot la dona) no està fet per viure sol. I, en realitat, una mica sí que és així: l'home és un animal social, diuen.

Ara d'aquí a sentir-nos raros i malament per no haver "triomfat" sentimentalment a la vida, doncs... no, m'hi nego!

quim: no estic d'acord amb la frase d'ibsen. Un no és més fort per estar sol ni està sol perquè és fort: la soledat ens ajuda a descobrir moltes coses, però no crec, en absolut, que ens doni fortalesa. I, en realitat i per sort, tampoc no estem tan sols :)

quim ha dit...

Ferran: Doncs no sé si encara representen 'un enemic del poble' a Barcelona. Sé que la feien fa unes setmanes i que va tenir bones crítiques. Jo la vaig veure per la tele, quan feien teatre al 'Estudio 1' amb el José Bódalo i aquesta frase se'm va quedar gravada.

Nur: Tot i que la frase em va impressionar, i per això m'ha vingut al cap al llegir el post, jo tampoc hi estic d'acord.

en Ferran ha dit...

Nur, sí que les dones esteu més pressionades socialment per tema sentimental. A veure si entre tots ho anem canviant, això, perque és lamentable!

Ara m'ha agafat curiositat per l'enemic del poble, Quim...