dilluns, 16 d’abril de 2007

Repte musical

Post only available in Catalan

La
Cris m'ha passat un meme que, afrontem-ho, em costarà força de fer. Em demana que digui amb quina música relaciono els meus amics. El problema és que per la música sóc fatal, com més d'un ja sap. N'escolto, m'agrada (o no) però no crec que suposi cap valor afegit en la meva vida, així que imagineu-vos relacionar-la amb persones! Tot i això, faré un esforç de concentració a veure què surt:
Començaré per la susodicha, la Cris: diria que la Cris, segur, és
Frank Sinatra. Però clar, això només és teòric perque Cris + Sinatra, junts, no els he vist mai, només sé que es pirra per ell. Amb quina cançó puc relacionar la Cris, doncs? Segur que amb la mateixa que la Nadia: una de la Paulina Rubio: Ni una sola palabra.
Algú altre? A veure... sí! A l'Òscar el visualitzo amb una de la Madonna, de fa anys, la versió de
Don't cry for me, Argentina que va cantar per Evita a mitjans dels '90. Com ens agradava! I el Leo? No hi ha dubte, la sé, la sento i l'escolto... però no en recordo el nom. Una cançó d'una paia amb una veu molt sensual. Leo, ¿cómo se llama tu canción??? (quan ho sàpiga o recordi, ho posaré en una nota).
Qui més, qui més... Vejam, la
Matty! Podria ser cruel i dir-ne alguna del Georgie Dann, hehe, però tampoc no caldria fer públiques segons quines "perversions" ;-) així que, dedicat especialment a la Matty però no tant perquè li agradés a ella sinó perquè és el que ella diria que relaciona amb mi: la música aciiiiiiiiiiid de finals dels '80!
I la
Cristina? Tampoc no diré una cançó en concret, però sí un instrument: banjo. I hasta aquí puedo leer (Brane, toca'm el banjo, sisplau!).
Tant trencar-me el cap amb la música dels altres però, què caram!, aprofito l'avinentesa per fer públiques algunes de les meves perversions musicals: en Frank Sinatra, com a la Cris, m'encanta. És un crack. Un cop al mes, el seu CD sona per casa els caps de setmana. També m'agraden alguns cantautors alemanys, a saber: Wenzel, Gerhard Schöne o Udo Lindenberg entre d'altres. Suposo que, en definitiva, amb la música em passa com amb el menjar: com no m'apassiona puc escoltar (o menjar) qualsevol cosa. Digue'm "sense criteri", si vols. L'únic límit és el heavy, que no suporto. Però qualsevol altre cosa, segons el moment i l'estat d'ànim, em pot anar bé.

No passo el meme a ningú en concret. Si algú necessita alguna idea per un post, aquí en té una.

11 comentaris:

Nadia ha dit...

Ara, mentre venia a la feina, l'anava sentint al cotxe i pensava en vosaltres. Ni una sola palabra... Què gran la cançó i la Paulina! Petonets!!!

Cristina ha dit...

Banjo+Cucco+Torino+senyor de l'autopista+Ferran+Cristina=atac de riure i viatge mitificat.
No faré més comentaris.... XDDDDD

en Ferran ha dit...

Frau Nadia, què grans els moments Palabra dels últims mesos! Mola molt relacionar cançons amb gent/moments de bon rollo :-) "Niuna sola palaaaabraaa, ni besos ni miraaaaadas apasionaaadas..."

Brane, Brane, m'estàs temptant! Estic mirant dates per Berlín a l'estiu però Cucco i el record de Torino (poques vegades m'he rigut tant com aquells dies) em tempten tant! Cara, sei sicura che un giorno ritorneriamo mangiare nel Cucco. È forse presto!

Cristina ha dit...

Ostres! és veritat! jo també et relaciono amb la música acid (sempre pensava que com et podia agradar allò...)
I jo si seré dolenta, la Matty és Georgie Dann, és LA BARBACOA concretament.... hehehehe... "que maaala, pero qué maaala soy...."

en Ferran ha dit...

Però Cristina, ja m'explicaràs quina música per tu, banjo a banda :-)

Matty ha dit...

Recarams, si que sou dolents, si!!!!
Cris, no sóc la Barbacoa... sóc la couscousera!!! Quin glamour...

sergi m. ha dit...

Parlant de cantautors alemanys i aprofitant que hi entens, tinc curiositat per conèixer la teva opinió d'en Herbert Grönemeyer, a mi m'agrada a pesar que pillo molt poc. Fa poc que he descobert els teus blocs i penso que, malgrat dius que ets fatal per la música, podries definir-lo, millor que un alemany, per que jo entengués quina mena d'artista és?

Si no pots, no passa res, no voldria donar-te feina extra, és clar.
Salut!

Ferran ha dit...

Sergi, quina gràcia trobar-me un comentari en un post de fa exactament un any :)
No hi entenc, jo, de música! Només sé que Grönemeyer és un dels cantants més reconeguts a Alemanya... però que a mi no m'agrada especialment. Trobo que l'alemany sona molt bé, però en balades o música més intimista. El que he escoltat de Grönemeyer és rock, i no, no em va gaire. Però per gustos... :)

sergi m. ha dit...

De fet, els temes que més m'agraden d'en Grönemeyer són més tirant a balades en general, temes que toca ell sol al piano en concerts, 'Flugzeuge im bauch', 'Halt mich', 'ich hab dich lieb', 'Marie' i 'Mensch'. No sé si alguns d'aquests ha anat a parar als teus oídes, però si no és així, et recomano, si tens ocasió, que els escoltis. A banda d'això, el que volia saber en el meu comentari anterior, és la teva opinió o la del carrer allà si la saps, de si és comparable a algun estil d'aquí. Per exemple: Seria un Llach, un Serrat o un Loquillo?
Repeteixo que no és per donar-te més feina i més tenint en compte el títol d'un dels teus blocs:
-Quina mandra!
Salut!

Ferran ha dit...

Em sembla que m'hauràs de disculpar, Sergi. No tinc per costum parlar del que no sé!, i el tema musica, i especialment Grönemeyer, no el conec prou com per donar-te'n una opinió.
En qualsevol cas, celebro que t'agradi :-))

sergi m. ha dit...

Cap problema company, danke schön!
Aniré visitant els teus blocs i prometo no comentar-te res més de música, o no.
Salut!