dijous, 1 de febrer de 2007

Ànima en venda

Soul on sale (ENGLISH Version below)

Un nordamericà de 28 anys ha posat la seva ànima en venda. En Gerald -aquest és el seu nom- explica en el seu web els motius per dur a terme una acció com aquesta. Argumenta que en el nostre món tots ens venem diàriament l'ànima per qüestions laborals, socials... L'entorn ens pressiona per aconseguir la millor feina i, dins d'aquesta, la posició jeràrquicament més alta; per poder comprar un pis, tenir un bon cotxe, l'últim model de mòbil que faci quantes més pijades millor...

A la vista de tot plegat, en Gerald ha decidit vendre's l'ànima per un import que cada comprador pot triar. Què s'endú de facto qui pagui aquesta quantitat? Perquè segur que l'ànima del Gerald és pura i transparent però molt, molt tangible no ho és. Llavors?

En algún moment de 2007 se celebrarà un sorteig entre les persones que hagin fet donació i qui guanyi s'endurà una part dels ingressos anuals del Gerald. Un contracte vitalici ho garantirà. A més de l'aspecte monetari, però, la persona guanyadora tindrà dret a decidir coses com la data de la boda d'en Gerald, triar els noms dels seus fills (quan els tingui) o la inscripció de la seva làpida. Així fins a 20 clàusules. Pot semblar una bestiesa (de fet ho és, oi?) però si tenim en compte que Hollywood s'ha interessat per la idea, per fer-ne una pel·lícula...

E
NGLISH Version

This is the story of a young American, Gerald Fraller. After a hard life's time, Gerald recently decided to put his soul on sale. What for? And what does the buyer actually get? You can read all the details by visiting his web site.

2 comentaris:

Nadia ha dit...

Vaig llegir la notícia i vaig flipar. Jo, personalment, trobo que és una gran bestiesa i encara flipo més quan veig que molta gent vol comprar-la. En quin món vivim? Però és que a més, ha rebut no sé quantes propostes de matrimoni. Mira, tu, en última instància, si no trobo parella, ja sé què fer en un futur (ai, espero que no!).

en Ferran ha dit...

Nadia, alguna cosa em diu que no et caldrà arribar a aquest extrem, hehe...